Carme Colomina: ‘Per primera vegada no tothom se sent guanyador dins del projecte europeu’

Ripolletenca de naixement i resident a Sant Cugat, Carme Colomina és la cap de Política Internacional del diari Ara. Com a periodista especialitzada en informació europea, Colomina ens parla de la Unió Europea i dels nous moviments populistes que han sorgit a les últimes eleccions europees. També ens parla del procés sobiranista català: “Seria un error pensar que Europa donarà una resposta abans d’hora”. 

C.C: El que vaig tenir clar va ser que em volia dedicar a la informació internacional. Especialitzar-me en la Unió Europea va venir després. De fet, jo vaig decidir això del periodisme quan era bastant jove. No sé si li he dit mai, però qui em va fer plantejar per primera vegada que volia estudiar periodisme va ser Montse Frisach, periodista també ripolletenca especialitzada en arts visuals. Frisach va venir a l’escola a parlar de la carrera que estava estudiant. La seva visita em va fer pensar en el que a mi més m’agrada en aquesta vida: viatjar i escriure. Vaig creure llavors que el periodisme era una professió que s’hi adaptava força. 

.

C.C: Sí; molts cops és el destí el que ens acaba portant a allò que ens dedicarem. Des d’un principi vaig intentar demanar corresponsalies cada vegada que hi havia un forat a la ràdio. Em va funcionar en el cas de Bèlgica. Vaig estar un total de 5 anys a Brussel·les, en uns temps que viatjaves molt per Europa. En canvi, l’oportunitat de treballar en un diari no em va arribar de seguida. Mentre estudiava vaig treballar a diverses ràdios locals. De fet, vaig començar a Ràdio Ripollet. Quan vaig acabar els estudis, vaig entrar a Catalunya Ràdio. Hi vaig estar 10 anys. Quan es va presentar l’oportunitat de treballar a l’Ara, vaig poder complir l’altre somni.

.

C.C: No m’imaginava res. Quan un estudia té tantes pors i tants dubtes… Jo ara imparteixo classes a la Universitat, i em sento identificada amb els alumnes perquè tenen les mateixes pors que jo tenia en aquell moment.

.

C.C: D’entrada, ha anat un 10% més de catalans a votar. Aquest cop hi ha hagut més catalans que han cregut que anar a votar era enviar un missatge. També hi ha hagut uns resultats que tothom sap; el protagonista dels quals és el procés sobiranista. Això no obstant, en un context espanyol i europeu, el replantejament i la crisi dels partits tradicionals són generals. A Espanya, el PP i el PSOE sumats no obtenen ni la meitat dels escons en joc. A  Europa, el mateix: els partits tradicionals han perdut pes i han vist que els segueixen de ben a prop nous moviments, a vegades populistes, a vegades d’esquerres o inclús d’extrema dreta. El cas de França és altament preocupant.

.

C.C: Aquesta és la clau, el repte i fins i tot la por de la legislatura que ara encetem. Malgrat que els partits tradicionals segueixen sent majoria, el vot de protesta té un missatge clar que Europa ha d’escoltar. No val fer comptes i veure que amb els vots als grans grups de la cambra es pot seguir treballant. Encara que no agradi el missatge, se n’ha de fer una lectura. Així mateix, també s’ha de fer una lectura del més del 50% d’europeus que no ha votat.

Ja es parla a la premsa europea d’una gran coalició entre socialdemòcrates i democratacristians. Si aquesta coalició és per seguir com fins ara, estem davant d’ un error que tan sols engrandirà el vot de protesta.

.

C.C: Una de les conseqüències més greus de la crisi econòmica és que s’han desmuntat molts drets que ens crèiem adquirits, com el nostre Estat del Benestar. Ara ens han dit que aquest model és insostenible, però ningú ens ha articulat una alternativa. Per això es qüestiona el projecte europeu: fins ara, ningú havia posat en dubte que el projecte ens beneficiava a tots. Per primera vegada, el projecte europeu no és un projecte on tothom se sent guanyador; tens europeus que se senten perdedors a causa de la crisi, i que no s’aferraran a Europa si no els dóna una resposta.

.

C.C: Hi ha qui diu que les eleccions europees al final són 28 eleccions nacionals. Un dels guanyadors de les eleccions, l’euroescèptic britànic  Nigel Farage, del UKIP, deia que la gran onada euroescèptica no és un missatge per a Europa, sinó que a on afecta és a la política de cada estat membre.

.

C.C: La portaveu de la Comissió Europea ha dit que Europa escolta els resultats electorals de Catalunya. Europa per sobre de tot és pragmàtica; s’ha inventat per cuidar dels interessos dels Estats membres. Seria un error pensar, però, que Europa donarà una resposta abans d’hora, ja que d’entrada li suposa un problema polític. Una altra cosa és què farà Europa si el procés polític a Catalunya arriba a algun lloc concret, o si Escòcia diu que sí a la independència al referèndum del 18 de setembre. L’endemà Europa estarà obligada a donar una resposta que no serà legal, sinó política.