Carme Grau: ‘És molt important que el comerç local funcioni i la gent no vagi fora a comprar’

La Unió de Botiguers de Ripollet (UBR) porta més de 30 anys promocionant el comerç del poble. Carme Grau, la seva actual presidenta, explica quins són els objectius de l’entitat, les campanyes i promocions que realitzen i també els cursets de formació que ofereixen. També fa cinc cèntims de com funcionarà el sorteig de Nadal d’aquest any, que presenta algunes novetats i tindrà lloc el proper diumenge, dia 12, al Teatre Auditori.

RevistadeRipollet: Quan va fundar-se la Unió de Botiguers?
Carme Grau: Ara mateix deu fer uns 35 o 40 anys. Jo fa 1 any i mig o dos que hi estic de presidenta. En canvi, en fa molts que estic a la junta de botiguers. No des de la fundació, però potser fa 10 o 12 anys.
RdR: Quin és l’objectiu de la UBR?
C.G: Crec que les unions de botiguers són molt importants als pobles. La idea principal és que es coneguin els botiguers entre ells, i que si entre tots s’ha de demanar alguna cosa es pugui fer una força. Si en som molts sempre se’ns escoltarà millor. També serveix per comprar coses, tenir idees, fer promocions i fires, etc. Tot això anima el comerç del poble. Les associacions són per això, per donar una mica de vida i fer bellugar els botiguers. També hi ha cursets de formació.

RdR: Quins cursos podem trobar, per exemple?
C.G: Ara n’hem fet dos, un de paqueteria i un altre d’informàtica i Internet. Em sembla que l’anterior no es va fer perquè no hi havia prou gent. El problema sempre és aquest, que no hi ha un mínim de 15 o 20 persones, que és el que s’exigeix. Ja sé que per als que tenim botiga és molt empipador. Nosaltres som autònoms normalment i, per tant, s’han de fer els cursos al migdia o al vespre. Al vespre estàs molt cansat, i al migdia has de córrer.

RdR: Quines són les promocions i campanyes més importants que organitzeu?
C.G: La campanya de Nadal és la que més sonada i important sempre és. A l’estiu sempre es fa el Ripostock, amb el qual les botigues sortim al carrer a vendre.
Aquest any també es va fer una nit de comerç a la fresca, però em sembla que no va acabar de quallar. Jo tenia moltes esperances que anés bé. Potser el nostre error va ser que no la vam donar prou a conèixer. Molta gent ens va dir que no sabia que ho fèiem. No sé si ho farem l’any que ve, perquè costa molt muntar una fira al carrer. A més, als botiguers els costa molt sortir. Sempre ho dic que és una pena que no s’impliquin una mica més. Si s’impliquessin, faríem més coses. Abans de festes vam fer la reunió per explicar la campanya d’enguany, i abans vam avisar-los per telèfon. Van venir tres botiguers. Això és indignant.

RdR: Com ha anat la campanya de nadal d’aquest any?
C.G: Jo penso que bé. De moment totes les butlletes que teníem per repartir s’han repartit. Aquest sorteig és molt conegut, fa molts anys que el fem, i la gent et demana les butlletes.
A més, enguany ho fem diferent. Aquest any pesquem el premi. Literalment. Posarem tots els noms en una mena de peixera, i uns nens treuran els noms dels guanyadors. Quan tinguem els noms, els premiats hauran de pescar aneguets. Segons l’ànec que pesquin, tindran un premi o un altre; a sota ho posarà. El sorteig es fa el dia 12 de gener a les 12 del migdia, al Teatre Auditori i amb el notari. Pur rigor.

RdR: Qui hi assistirà?
C.G: Nosaltres demanem als botiguers que vinguin. El que ens agrada molt, però, és que ve molta gent del poble. Allà també rifarem unes entrades per al Teatre Auditori que ens ha regalat l’Associació d’Espectadors. A qui els toqui podrà anar gratis al teatre i escollir l’obra que vulgui d’entre les que faran des d’ara fins a final de temporada.

RdR: I què me’n dius dels premis?
C.G: Els 3.000 euros són el premi més suculent. Abans fèiem que els diners es gastessin tots en un dia, anant amb cotxe donant la volta pel poble. Ara, però, hem pensat de donar més dies per gastar-ho, i així també ens estalviem la despesa de llogar el cotxe.

RdR: Com va la salut econòmica?
C.G: Els socis paguen una quota de 19 euros mensual. Amb això intentem fer totes les activitats. També és veritat que l’Ajuntament ens dóna algunes subvencions. Aquest any, hem pogut fer els calendaris del 2014 pel que ens ha donat l’Ajuntament i les botigues que s’hi anuncien. La Diputació també ens va donant alguna cosa.

RdR: Com més us ha afectat la crisi econòmica?
C.G: Ens hem tret el local, i hem demanat a l’Ajuntament si ens podia deixar un local per reunir-nos. La secretària que tenim, la Ingrid, tampoc té local, durant el dia és a casa seva. Si algun botiguer necessita alguna cosa, ella va directament a casa seva. Hem pensat que així els botiguers poden conèixer la Ingrid i engrescar-se. Així podríem fer més coses per activar el comerç. Jo crec que és molt important que el comerç dels pobles funcioni i la gent no marxi fora a comprar.

RdR: I creus que funciona el comerç de Ripollet?
C.G: Jo crec que funciona força. Hi ha de tot. Potser una cosa molt concreta no la trobes, però si voltes hi ha botigues per a tot. Això no obstant, moltes botigues han tancat. A nosaltres ens han plegat uns 20 establiments. Érem 135 socis, ara en som 90 i escaig. No tots han plegat la botiga, alguns han deixat de formar-ne part perquè volien reduir despeses.

Descomptes web
“Els botiguers no aprofiten tot el que els ofereix la Unió de Botiguers de Ripollet”, comenta Carme Grau, mentre reflexiona sobre els avantatges de realitzar els cursos que de tant en tant la UBR ofereix. La presidenta de l’entitat explica també que a la web de la UBR les botigues que ho vulguin poden oferir descomptes per als ripolletencs.
Això no obstant, no hi ha quasi cap botiguer que ho sol·liciti. Carme Grau lamenta que poques botigues s’animin a modernitzar-se i a utilitzar les noves tecnologies, tot comentant que “en això d’Internet, només s’hi han posat 4 o 5 botigues”. Ella mateixa ha après coses noves a tots els cursets que ha assistit, i per això recomana a la resta de botiguers que també hi acudeixin. L’únic que s’hauria de fer és crear un grup nombrós i sol·licitar un curs en concret.