Castillejo es retracta d’insinuar “pràctiques corruptes” en el no a la municipalització de l’aigua
En el ple de juliol els regidors Xavier Peñarando (PDeCAT), Josep Gabarra (Cs) i Luís Tirado (PSC) van demanar a Pilar Castillejo que es retractés de les declaracions fetes en una jornada sobre la municipalització de l’aigua celebrada a Barcelona unes setmanes abans. La tinent d’alcalde havia afirmat que l’empresa havia visitat als grups de l’oposició, “ho sabem perquè som un poble i ens ho expliquen, i ens diuen que els han visitat amb tàctiques d’empresa privada. Què vol dir això? Sous, vol dir que pagaran campanyes… bé, no arribo més enllà”.
Ara, en l’apartat de precs i preguntes del ple de setembre, Castillejo es va retractar d’haver fet aquestes insinuacions i va afegir “és més, em retracto perquè estic convençuda que, pel que fa a la municipalització de l’aigua i el vot contrari dels grups d’aquest plenari no hi ha cap pràctica corrupta”. Però la intervenció de Castillejo no es va quedar aquí. Va fer una llarga explicació sobre altres aspectes que es van comentar en aquella jornada sobre la municipalització de l’aigua, com les pressions que sí va rebre l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, o les vinculacions de les empreses que gestionen serveis bàsics com l’aigua en casos de corrupció. Pel que fa al vot contrari de l’oposició a la municipalització de l’aigua va afirmar que no ho van fer “moguts per l’interès general, com seria d’esperar, sinó pel partidisme, per l’oportunisme i per l’electoralisme” i va seguir afirmant que estava convençuda que “volen donar la gestió als corruptes, i que ho fan a canvi de res. Perquè amb aquestes tàctiques curterministes ni en trauran res ni arribaran gaire lluny”.
La intervenció de Pilar Castillejo, en ser una resposta a un prec fet en un ple anterior, no va poder ser contestada pels altres regidors.
.
Intervenció sencera de Pilar Castillejo al ple de setembre:
Volen que el servei de l’aigua el gestioni una màfia corrupta, però ho fan a canvi de res.
Pel que fa al prec que se’m va fer l’anterior ple per part de PSC, C’s, PDCAT i PP, per tal que em retractés pel que havia expressat en una conferència del cicle Governem l’aigua sobre experiències de municipalització, perquè vaig deixar caure una ombra de sospita sobre les raons que els havien motivat a votar en contra de la gestió pública de l’aigua a Ripollet.
.
A Ripollet, els partits NO van donar cap motiu per votar en contra de la gestió pública
Aquesta conferència va tenir lloc pocs dies després del ple en que la gestió pública de l’aigua va ser rebutjada i tenia molt frescos els arguments que hi van donar els diversos grups municipals per fer-ho. CAP, CAP NI UN, que pogués explicar perquè es rebutjava un projecte que era financerament sostenible, que aportava transparència i democràcia directa a la gestió tot portant la presa de decisions a aquest plenari, amb visió social pel que fa a la pobresa energètica, amb elements de sostenibilitat ambiental i econòmicament més rentable fins al punt de permetre grans inversions i fer possible alhora parlar de baixades de preu a mig termini.
A parer meu, és clar, no van aportar cap argument seriós i documentat de la conveniència per als veïns de Ripollet de cedir la gestió de l’aigua a una empresa per a què guanyés uns beneficis que podien haver quedat per al nostre poble. Volen que la gestió de l’aigua la porti Sorea, o Agbar que és mateix, o Suez, o Aquagest, tan és. Però no aporten res que expliqui perquè això és millor i més barat per als nostres veïns i veïnes.
.
Al nostre país, la gestió de l’aigua és corrupta
Això és el que vaig explicar a la conferència. Allà també hi era el Jordi Ballart, que ha estat alcalde de Terrassa aquesta legislatura i fins no fa gaire. Amb la seva intervenció va deixar palès com és de necessari que la seva sigui una de les veus que expliqui el que està passant al nostre país amb l’aigua. Va parlar de por, de por a parlar i despertar uns monstres capaços de tot per defensar interessos econòmics i mantenir privilegis. Va parlar d’amenaces, de pressions, d’assetjament, de xantatge, d’extorsió, d’atacs. Per part de cúpules de partits i per part de l’empresa que gestionava l’aigua a Terrassa, una empresa de la que Agbar, grup al que també pertany Sorea, te pràcticament el 40% de l’accionariat. Va parlar d’impotència. “O pares o et farem caure com alcalde.” Tot això per voler desprivatitzar la gestió de l’aigua.
Hagués estat be que també escoltessin aquesta part de la conferència els grups de l’oposició que em demanen que em retracti. I que denunciessin, molt més que les meves paraules, les pràctiques mafioses contra qui en aquells moments era un alcalde del PSC. Sembla que aquesta part de la conferència no els va interessar.
També s’hi va parlar en aquella conferència de l’operació Pokemon amb la seva derivada Manga, amb situacions de corrupció a Galicia, Astúries, Murcia, València, Cantàbria. De la trama Púnica, a ciutats al voltant de Madrid. Del Cas Petrum, aquí a Catalunya. Del cas Aquarium de Girona. Amb les grans multinacionals del negoci de l’aigua sempre al darrera d’aquests casos. De corrupció i de portes giratòries. De finançament il·legal de partits. De la sentència del TSJC que assenyala com un servei públic de 1a necessitat, sense contracte, s’ha adjudicat dit a Aigües de Barcelona per tota l’àrea metropolitana. De l’evidència, amb sentències fermes, de la corrupció que envolta la gestió privada de l’aigua.
.
Ergo, van donar la gestió als corruptes sense cap motiu per fer-ho
I això és el que vaig explicar a la meva intervenció: Que tot i que els partits han de servir a l’interès general i no al propi. Que tot i que NO van saber explicar que la gestió privada fos ni millor ni més barata. Que tot i tenir sentències que demostren que els grans empreses que gestionen l’aigua formen una trama corrupta i criminal. Que tot i això, el PSC va votar en contra de la municipalització. Que s’estimen més una empresa privada, una gran multinacional corrupta, fent negoci de l’aigua a Ripollet. Que no estem debatent només sobre gestió pública o privada, que si els privats ho fessin be aquest podria ser el debat, però no. Que hem de debatre fonamentalment sobre com defensar i enfortir la democràcia davant els interessos privats.
.
Volem que l’aigua sigui un negoci o un servei públic?
Vaig explicar, finalment, que a diferència de Terrassa al govern de Ripollet no ens va venir a visitar cap empresa amb amenaces. Que a Ripollet a qui havien visitat era a alguns grups de l’oposició, i que ho havia fet amb “tècniques d’empresa privada”. Aquestes paraules literals me les havia dit el Sr. Gabarra, me les va repetir més tard el ple passat i per tan entenc que són certes i que no haig de disculpar-me per repetir-les.
I vaig deixar anar exemples de tècniques d’empresa privada que podien haver emprat, com oferir feines o pagar campanyes. És d’aquests exemples que em demanen que em retracti. És cert, les meves paraules sembren un dubte creïble, perquè estem parlant d’empreses que han pagat palcos al Liceu i han col·locat ex-polítics en càrrecs directius.
I en conseqüència, em retracto d’haver fet aquestes insinuacions. És més, em retracto perquè estic convençuda que, pel que fa a la municipalització de l’aigua i el vot contrari dels grups d’aquest plenari no hi ha cap pràctica corrupta. Tan convençuda com que no van votar en contra moguts per l’interès general, com seria d’esperar, sinó pel partidisme, per l’oportunisme i per l’electoralisme.
Convençuda que volen donar la gestió als corruptes, i que ho fan a canvi de res. Perquè amb aquestes tàctiques curterministes ni en trauran res ni arribaran gaire lluny.
Podem fer el debat entre públic i privat. Però amb totes les trames de corrupció, trames judicials i de blanqueig, irregularitats, davant de portes giratòries, corrupció, finançament de partits, el que hem de parlar és de democràcia, de quina ha de ser l’essència de les institucions públiques. De si volem que l’aigua sigui un negoci o un servei públic.
.
.
Vídeo de la intervenció de Jordi Ballart, alcalde de Terrassa pel PSC, a la Jornada sobre Municipalització de l’Aigua (11 de juliol a Barcelona)
.