Casto Sorlí: “Les Jornades han permès que investigadors i entitats es coneguin”

Les primeres ‘Jornades d’arxius i recerca local a la riba del riu Ripoll’ han esdevingut un punt de trobada d’investigadors, arxivers i entitats. Una primera experiència de col·laboració entre municipis que pot enfortir i animar noves recerques sobre el nostre passat propi i compartit. Parlem de les jornades i de l’Arxiu local amb l’arxiver municipal Casto Sorlí.

Revista de Ripollet: Com valoreu aquestes primeres Jornades?
Casto Sorlí: Ho estem comentant amb els companys, amb els altres arxivers, i estan tots molt contents. Fem una valoració molt positiva de com ha sortit tot. També dissabte vam estar comentant amb alguns participants i en general els comentaris que vam tenir van ser molt positius, molt engrescadors.

RdR: Com va sorgir la idea de fer aquestes Jornades?
C.S.: M’ho va plantejar el company de l’Arxiu de Montcada en una trucada telefònica. Només ens coneixíem d’haver coincidit en una sessió de la Diputació però quan portava 30 segons parlant ja vaig saber que li diria que sí. Em va semblar molt bona idea. I ja després li vam proposar també a Cerdanyola i finalment vam involucrar també a l’Arxiu Comarcal.

RdR: Quina importància té aquesta relació que s’ha establert entre arxius?
C.S.: Per una banda ens facilita el contacte a nivell de treball. Perquè sí ve és cert que ja abans de les Jornades quan he demanat ajuda a algun arxiu sempre he rebut resposta ara hi haurà més confiança i la proximitat sempre ajuda a aquests contactes. I per altra banda hem obert moltes vies per generar col·laboracions amb molts altres col·lectius també, no només entre els arxius sinó també amb les entitats, historiadors o persones que investiguen en cada municipi. De fet un dels objectius era explicar com funcionen els arxius a les entitats i donar orientacions tant per a generar informació com per a conservar-la.

RdR: Una de les xerrades parlava, precisament, de la importància dels arxius de les entitats. Manca consciència del valor de la informació de les associacions?
C.S.: Més que consciència, la consciència crec que més o menys està, el que falta són els coneixements. Potser no es té la informació sobre com funcionen les lleis o quins són els circuits que s’han de desenvolupar per a poder conservar adequadament els fons.

RdR: En les jornades han participat investigadors locals dels tres municipis. Ens podem sentir orgullosos de la feina d’estudi feta fins ara a Ripollet?
C.S.: I tant. Però en les jornades no hem descobert els estudis que s’han vingut fent des de fa molt de temps. El que volíem era permetre que aquesta gent i entitats es coneguessin. Hi havia entitats de Montcada i Cerdanyola que no es coneixien. Entre Cerdanyola i Ripollet hi havia ja bastant més contacte però entre Montcada i Cerdanyola, o fins i tot Barberà, no tant. I això sí que era un objectiu de les Jornades, apropar i intercanviar recursos, en alguns casos també objectius, conèixer fons d’informació, pàgines web, blogs o llibres que desconeixien. I per ajudar a tot això hem enregistrat totes les sessions i quedaran els vídeos penjats a la pàgina web de l’Arxiu Comarcal.

RdR: Un dels objectius de les Jornades era fomentar la participació ciutadana. Quina ha estat la resposta?
C.S.: En les Jornades han participat un centenar de persones diferents entre les totes les sessions. Considerem que és una molt bona xifra. En el nostre cas particular ja des de la inauguració de l’edifici de l’Arxiu hem notat un increment de l’interès i més donacions. Però sovint la gent no coneix què és l’arxiu i no sap el que pot o no donar.

RdR: I com expliques que és l’arxiu local?
C.S.: L’arxiu és el lloc on gestionem i conservem tota la informació que genera l’Ajuntament i també altra informació que afecta el municipi.

RdR: Quin tipus d’informació de l’Ajuntament?
C.S.: Tota. Tota la documentació que genera l’Ajuntament, tots els expedients administratius acaben passant per l’arxiu. Hi ha diferents fases, un arxiu administratiu quan la documentació està en l’oficina i després s’avalua, seguint la normativa establerta, quina documentació es transfereix a l’arxiu per a la seva conservació històrica.

RdR: Abans comentaves que també rebeu donacions de documentació. Com és el procés en aquests casos?
C.S.: Depèn de com arriba la informació. Primer ha de ser un fons que estigui en bones condicions perquè no podem ingressar una cosa que tingui més cost la conservació que el seu propi valor. Després un cop s’ha acceptat i aprovat que ha d’anar a l’arxiu ja depèn de si tenim inventaris, descriptors o anotacions dels documents, si cal alguna petita neteja i el següent pas és classificar la informació i ordenar-la per permetre la seva posterior consulta.

RdR: Ara esteu treballant amb el fons donat pel fotògraf Miquel Alba.
C.S.: Sí, ara tenim molta feina interna. Tenim algunes propostes de donació que s’han de tancar i estem gestionant la documentació facilitada pel Miquel Alba. No sempre tenim la sort de rebre els fons en vida i això ens permetrà, en aquest cas, comptar amb el mateix Miquel perquè no hi ha ningú millor per ajudar-nos amb algunes descripcions que el mateix autor. Ja tenia algunes, altres les ha enviat i tenim previst, inclús, que pugui venir per ajudar-nos amb d’altres. Després caldrà fer una relació definitiva i un inventari i hi ha previst també organitzar una exposició.

Obrir i apropar els arxius, també, als estudiants

Les Jornades van comptar, entre divendres i dissabte, amb tres ponències, tres taules rodones, sis comunicacions, sis presentacions de llibres i recursos de recerca local i visites a tres equipaments. Una trobada més enllà dels arxius municipals que volia aglutinar investigadors i entitats. I també començar a col·laborar amb els centres educatius per tal d’apropar els arxius i la recerca local als alumnes de batxillerat que han de fer els treballs de recerca. La ponència ‘D’una experiència pedagògica a la creació de recursos per a la recerca comarcal’ de Benjamí Benedicto i la comunicació ‘Vivint l’arqueologia a Montcada i Reixac: una experiència educativa d’aprenentatges significatius i servei a la comunitat’ són una mostra del que es vol fomentar. “Ens agradaria que en el futur els alumnes trobin aquí unes propostes de treball a poder desenvolupar i bibliografia i algunes referències d’arxiu”, explica Sorlí. Aquesta primera edició de les Jornades han estat el punt de partida i sembla clar que ha permès obrir moltes línies a seguir en el futur. La idea que hi ha és que es puguin celebrar cada dos anys i es podrien incorporar també altres municipis, “alguns ja van estar interessats en participar en aquesta primera edició”.