Centre d’Esplai l’Estel: “Pel desenvolupament personal dels infants el lleure és una necessitat bàsica”
Ja són quaranta anys de somriures, aventures i activitats a Ripollet, ja fa quaranta anys que el Centre l’Esplai l’Estel va obrir les portes. Però en un any tan important per l’entitat s’han quedat sense poder fer tot allò que fa caliu al nostre poble, i sobretot als més petits i petites. Les restriccions per combatre la COVID-19 els ha impedit fer l’esplai cada dissabte, el Correaigües, la Nit Jove i, entre altres, tampoc celebrar el 40è aniversari. Tot i això mantenen viva la il·lusió, segueixen treballant, dins les seves limitacions, mentre reivindiquen la importància del lleure.
Revista de Ripollet: Com ha sigut celebrar el 40è aniversari en aquesta situació?
Centre d’Esplai l’Estel: Com que no hem pogut celebrar aquest 40è com ho fèiem: grups d’animació a la Plaça del Molí, nens i nens ballant i gaudint, xocolatada amb melindros, tallers, caliu amb les famílies… des de la comissió d’aniversari hem hagut de repensar la celebració. A causa de la situació actual de la pandèmia, que és canviant, fluida i impredictible, la celebració del nostre aniversari es durà a terme durant tot el cicle 2020/2021 a través d’un conjunt d’activitats i propostes, principalment a través de les xarxes socials de l’esplai. Prepararem un conjunt de vídeos mensuals per donar veu a totes aquelles persones, associacions, entitats o comerços que, d’una forma o una altra, participen i han participat durant els quaranta anys del nostre projecte. Tanmateix, tenim altres propostes que aniran sortint durant aquest any, que per ara no podem revelar, ja que són sorpreses!
RdR: Teniu pensat fer alguna activitat quan tot això millori per poder celebrar-lo?
C.E.E: Seria genial. Nosaltres ho tenim present i és una idea plantejada, però anirem desvetllant les sorpreses de forma esglaonada. Quan la situació ho permeti, tenim pensades algunes activitats per celebrar-ho.
RdR: Quines activitats heu adaptat?
C.E.E: En el cas del 40è aniversari, hem estat preparant tot allò que les condicions de la pandèmia ens ha permès. En altres activitats, tot allò que hem pogut adaptar a la situació actual, ho hem fet, com el Tió al mercat. La castanyada, com la fem amb tota la comunitat de gent que forma part de l’entitat a l’acabar la tarda de dissabte, no s’ha pogut adaptar.
RdR: Durant el confinament heu utilitzat molt les xarxes. Us ha servit per estar més a prop dels infants i les famílies?
C.E.E: Les xarxes se’ns presenten com unes eines útils per treballar la participació. En el moment en el qual no podíem arribar a les famílies, ni elles a nosaltres, per la via de l’esplai de dissabtes, les xarxes ens han ajudat a mantenir-nos en contacte i interactuar d’alguna forma. Trobem a faltar fer-ho cara a cara, o mascareta amb mascareta.
RdR: Sentiu que el sector del lleure està molt castigat per les restriccions?
C.E.E: Sí. Creiem que a vegades no es percep com quelcom necessari, que es tracta com una extraescolar més. Tot sembla apuntar que és, doncs, un servei prescindible.
RdR: Actualment quina és la vostra activitat?
C.E.E: Intentem dur a terme les activitats que formen part del nostre projecte en la mesura del possible. Actualment, l’esplai de dissabtes encara no el podem començar. Activitats com la Nit Jove o Correaigües són veritablement complexes d’adaptar a un format sense aglomeracions o sense ser presencials. Estem més enfocades en altres, com Tió i Aniversari, que es poden adaptar i reinventar.
RdR: I com entitat, en quin moment us trobeu?
C.E.E: Després de l’estiu 2020, en el que el grup d’antxoves va participar com a premonitores, som 22 monitores a l’assemblea. Hem dut a terme les nostres jornades formatives, les tancades, en les quals preparem tot el que té a veure amb la nostra organització per l’activitat d’esplai de dissabtes, comissions de treball per a les diferents activitats que fem al poble i casal d’estiu.
RdR: Quant d’important és el lleure per als infants?
C.E.E: Tant pel paper que juga en el desenvolupament personal dels infants, com per fomentar el seu esperit crític i autocrític, valorem que el lleure és una necessitat bàsica. A més, l’espai que representa l’esplai, ofereix un ventall de possibilitats i entorns on relacionar-se que enriqueixen.
RdR: Crèieu que realment es podrien fer activitats de lleure en aquest moment?
C.E.E: La nostra disposició és sempre favorable a poder començar l’esplai, tot i que no sabem valorar la viabilitat de crear nous grups bombolla en els quals es barregin nenes i nens de diferents escoles.
RdR: Com ha sigut preparar i portar a terme un casal aquest estiu passat?
C.E.E: Ens va suposar un repte al principi. Perquè vam haver de pensar en quines activitats podíem fer, o bé adaptar algunes perquè les mesures de seguretat i prevenció es compleixin. Vam interessar-nos per esbrinar les necessitats de les famílies, però les condicions tampoc van permetre oferir el servei de menjador i acollida, ja que no podíem barrejar grups bombolla i no teníem recursos per a poder atendre un servei plantejat així. Les nostres premonitores no van poder assistir presencialment pel límit de persones per grup. Va ser un casal en el qual totes les nenes es van poder relacionar “intensament” amb les nenes del seu mateix grup, tot i que vam perdre aquest context en què tot l’esplai es relacionava amb tot l’esplai.
RdR: Vau tenir la sensació que éreu els ‘conillets d’índies’ per a les escoles?
C.E.E: No ens agrada gaire l’expressió, tot i que la comprenem, i tampoc creiem que en el nostre cas hagi estat així. Les famílies dels infants que venen al nostre casal d’estiu valoren molt la tasca que fem i creuen en el lleure com una eina més d’aprenentatge per a les persones.
