Col·lectiu l’Aresta: ‘La idea és deixar de queixar-se que no hi ha res i fer-ho nosaltres’
“I què fem avui?”. Aquesta és una pregunta molt comuna entre els joves ripolletencs que simplement volen esbargir-se de la rutina. Justament aquesta pregunta va ser el llumí que va encendre la metxa del nou projecte que ha nascut a Ripollet, el Col·lectiu l’Aresta. En Raúl, la Judith, la Laura, l’Helena i en Carlos, juntament amb altres integrants, han començat a donar-li forma a aquesta entitat amb ganes d’oferir un espai i activitats culturals i ocioses que convidin a la reflexió, la reivindicació i, perquè no, la diversió de qualsevol ripolletenc que vulgui donar-li més vida, de la que ja té, al poble. Una aresta és un punt de trobada entre dues línies, justament el que pretén ser l’entitat: un punt de trobada entre persones. Per començar a encetar el projecte l’Aresta farà la festa de presentació com un petit tastet de tot allò que vol fer.
.
Revista de Ripollet: Com es va formar l’Aresta?
Col·lectiu l’Aresta: Hi ha hagut molts primers dies. És un procés complicat formar-se i encara ho és, no estem formats. Ens hem constituït però encara ens estem gestant. La idea és que això creixi, encara no som el que volem arribar a ser.
.
RdR: I que voleu arribar a ser?
AC: L’Aresta pretén ser un col·lectiu molt dinàmic, estem oberts a que vingui tothom i al final serà un procés de canvi continu perquè tothom pot aportar idees noves i potser els interessos i les inquietuds també canvien. El que és maco és que anem canviant i no quedar-nos estancats en una idea. Potser no tenim un punt on arribar sinó que volem anar veient què manca al poble i què demana, per nosaltres poder aportar. En el moment que es posi al carrer serà quan de veritat comenci a fer la seva funció i que vingui gent diferent a nosaltres. La idea és que comenci a vindre gent fora del nostre grup d’amics o coneguts.
.
RdR: Però com va sorgir la idea per començar aquest projecte?
CA: Realment va ser un grup de nosaltres que un dia volíem sortir i ens vam preguntar: “Què fem?” Va ser en el carnaval de l’any passat que ens vam preguntar que faríem ja que no ens agradava la proposta del pavelló. I arran d’això vam adonar-nos que no teníem cap idea perquè no hi ha res a fer. Llavors vam començar a contactar amb gent que sabíem que teníem certa afinitat i vam decidir trobar-nos. Després li hem donat una continuïtat, hem establert unes normes, unes rutines per poder funcionar. Al final nosaltres sorgim de la necessitat. La idea és deixar de queixar-se de que no hi ha res i passar a fer-ho nosaltres mateixos.
.
RdR: Per tant, sou un grup d’amics amb certes inquietuds i amb ganes de fer quelcom pel poble?
CA: Més enllà de ser un grup d’amics som un grup de gent que conflueix en certes idees i que tenen certes necessitats.
.
RdR: I quines necessitats teniu?
CA: En realitat hem nascut de les mancances que té Ripollet, que tots veiem i tenim ganes de dir la nostra. Sinó ens agrada com estan les coses posem el nostre granet de sorra i a veure com ho podem canviar. Moltes vegades ha sortit el debat, no és que no hi hagi cultura, el que potser ens manca a nosaltres és una oferta més àmplia. Aquesta heterogeneïtat és la que estem buscant amb l’Aresta.
.
RdR: Hi ha quelcom de Ripollet que no us agradi?
CA: Realment falten activitats en el dia a dia. Hi ha dates que són molt marcades com Festa Major que tothom fa pinya i surt al carrer. O els dies d’aniversaris d’entitats hi ha molt moviment però un dissabte qualsevol tampoc hi ha una gran varietat de coses a fer. Ripollet és un poble que quan ha de sortir sempre surt i quan es fa quelcom el poble respon. Però per altre banda som molt hermètics, cada grup té el seu grup i costa trobar aquests punts de trobada que creiem que és el que falta. Un punt de trobada on trencar aquests cercles i poder trobar-te amb altre gent que no sigui un bar. Que no haguem de marxar fora i marxar al concert de tal sinó trobar-ho dins del poble. Una excusa més per sortir al carrer.
.
RdR: Què defineix l’Aresta?
CA: Que som una assemblea. No votem. L’aresta és horitzontal, tothom val per igual. Tenim junta directiva perquè calia posar-ho als papers. Però la idea és que tothom tingui veu i tothom pugui dir la seva. Som apartidistes. Hi ha certes diferencies ideològiques entre els integrants però més o menys entre nosaltres compartim els mateixos valors. Ningú acceptarà comportaments racistes, ningú acceptarà comportaments masclistes… i els missatges que intentarem difondre voldran complir amb aquests valors.
.
RdR: Quins són els vostres referents?
CA: Potser hi ha molts ateneus i casals arreu de Catalunya que fan una mica la funció que ens agradaria fer. Volem que el punt de trobada acabi sent físic. És molt important tornar a donar vida al carrer però també tenir el nostre espai físic. Que un grup artístic tingui un espai per assajar o un pintor vulgui posar-se a pintar. Que cadascú es desenvolupi com artista, actor o persona. Si som així és perquè tots hem crescut a Ripollet i hem participat del teixit associatiu.
.
El primer acte
Aquest dissabte l’Aresta es presentarà a Ripollet amb el seu primer acte, una data que il·lusiona als integrants que han destinat moltes hores de treball: “Ens ha costat molt fer-la. Però des del primer acte volem mostrar el nostre full de ruta. Volem ser sostenibles, promoure el comerç local, enfortir el teixit associatiu. Doncs això ho posarem en pràctica en aquesta presentació. Per això, hem contactat amb entitats del poble, ens hem volgut ajudar del mercat. Per exemple utilitzarem una cervesa d’una cooperativa que els diners que guanyen van destinats a projectes socials. Volem ser coherents amb el que pensem dins les possibilitats i els recursos que tenim.”
.
.