Concentració de dones a la Plaça Pere Quart amb motiu de la Vaga Feminista

L’acció més multitudinària de la vaga feminista a Ripollet ha estat la concentració a les 12h a la Plaça Pere Quart. Allà el Comitè de Vaga ha llegit el manifest que hi ha sota. Després de la lectura del manifest han convidat a tothom a participar en un dinar popular, preparat per homes, a Can Mingrat i a les 16h a reunir-se per participar juntes a la manifestació a Barcelona.
.

.
Juntes som més fortes!
.
Cada 8 de març celebrem el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Ens precedeix una llarga genealogia de dones lluitadores, que van deixar-se la pell perquè avui nosaltres puguem estar aquí. I hereves d’aquesta lluita, agafem el seu relleu per seguir endavant. Perquè no cedirem ni una engruna més al patriarcat capitalista, que només persegueix el guany de pocs enfront les vides de moltes.
Som gitanes, paies, dones amb diversitat funcional, migrades i racialitzades. Les nostres edats són totes i ens sabem lesbianes, trans, bisexuals, inter, queer, hetero… Som les que no hi són, som les preses, som les que ens vam quedar al mar, som les que ens vam quedar a les fronteres… i no ens cansarem d’evidenciar que les polítiques de l’Estat espanyol i la Unió Europea ataquen el dret a la lliure mobilitat de les que fugen de la pobresa a la que els estats imperialistes les han condemnat.
Som les que produïm vida generant treballadors i treballadores que les empreses exploten. Vivim en una societat en què s’imposa l’heterosexualitat i la maternitat, mentre que es persegueix el dret a l’avortament lliure i gratuït. I en aquest context, les lesbianes i trans som tractades com a dones de segona, mensypreades i violentades perquè no encaixem amb un suposat ideal de feminitat. Així mateix, les persones amb sexualitats i expressions de gènere que no ens ajustem a la norma, LGTBIQ+ sofrim una forta discriminació. I no acaba aquí, els nostres cossos pateixen pressió estètica i estan subordinats al plaer dels homes: som assetjades i violades en l’espai públic i en el privat. No morim, ens assassinen i ho fan amb la complicitat d’una legislació i una justícia que no garanteix la vida de les dones.
I mentrestant, l’Estat espanyol financia escoles vinculades a l’Opus Dei que segreguen per sexe. Si bé durant l’etapa d’escolarització construïm les nostres identitats sexuals i de gènere, les dones hi estem invisibilitzades, no apareixem als llibres de text i la perspectiva de gènere no és present en l’educació.
.
D’altra banda, ens ataca també la manca de legislació i polítiques públiques pel que fa a la reproducció i les cures, que invisibilitza un treball imprescindible i no remunerat que de manera generalitzada assumim les dones. I alhora, aquest treball se suma a l’assalariat: així, el sistema fomenta les nostres dobles o triples jornades.
En l’esfera productiva, estem fartes que els treballs més precaris i les jornades partides siguin majoritàriament assignats a les dones; fartes de treballar amb categories inferiors als nostres companys fent la mateixa feina… i sí, ens sentim insultades quan se’ns diu que això no és bretxa salarial, i quan patim la discriminació en la pròpia pell pel sostre de vidre… i doblement vexades per l’assetjament sexual dins i fora dels nostres espais de treball… I per postres, després de l’explotació rebuda i la vida sembrada, recollim les pensions més baixes.
Fa molt que hem entès que aquest sistema que ens condemna a vides indignes se sustenta en la cruel aliança del sistema patriarcal i capitalista i enriqueix als que se’n beneficien, que tenen noms i cognoms. I estem decidides a combatre’ls i destruir-los.
.
És per això, que carregades de motius i raons reivindiquem i exigim:
– El control total sobre els nostres temps vitals. Ni l’embaràs ni les cures poden ser objecte d’acomiadament ni de marginació laboral, ni han de minvar les nostres expectactives personals o professionals.
– El treball domèstic i de cures s’ha de considerar com a servei social de primer ordre. Cuidar, fregar o cuinar són tasques de què ens beneficiem tots i totes per igual, i per tant, la seva gestió també ha de ser repartida. Cal que els homes se’n corresponsabilitzin.
– La derogació de totes les reformes laborals que no han fet més que precaritzar les condicions de les treballadores i pensionistes.
– L’equiparació de drets de les treballadores del sector domèstic.
– La prohibició de la subcontractació de l’activitat principal de les empreses, els costos de la qual les paguem actualment les treballadores.
– El control sobre la implementació dels plans d’igualtat reals a les empreses, i que aquests garanteixin abolir els estereotips de genère i la persistència dels valors masculins a les estructures organitzatives.
– Una sanitat pública, universal i gratuïta, que reconegui i respecti els nostres cossos.
– Una escola pública, laica, gratuïta, coeducadora i, per tant, que s’elimini immediatament la religió a l’educació i l’extinció del finançament directe o indirecte a qualsevol confessió religiosa.
.
Contra la feminització de la precarietat, la sobreexplotació i la pobresa, organitzem-nos i lluitem per unes vides dignes! Avui fem vaga per canviar-ho tot. Juntes, com a classe treballadora, som invencibles!
.
Comitè de Vaga General Feminista del Vallès Occidental
.