Conveni amb la UAB per treballar amb les restes prehistòriques de Pinetons
L’any 2006, durant les tasques d’adequació del Parc dels Pinetons, es va trobar el que podria ser una sitja amb restes de material ceràmic. Comunicat el descobriment, van començar els treballs arqueològics que finalitzarien amb diverses troballes del bronze inicial i del bronze final. Ara, 14 anys després, l’Ajuntament de Ripollet ha signat un conveni de col·laboració de tres anys amb la Universitat Autònoma de Barcelona per posar en valor les troballes i estudiar les restes dels que van ser els nostres avantpassats prehistòrics.
“És un conveni marc, de voluntats, entre les dues institucions”, explica Elena Vilalta, cap de la unitat de Patrimoni i Memòria Històrica. “No es concreta exactament el què, però se’n derivaran convenis més específics que s’han d’acabar de redactar”. Vilalta comenta que és un projecte a mitjà i llarg termini, “és un punt de partida, primer es farà una diagnosi i després veurem quines actuacions es prioritzen”. I és que el jaciment de Pinetons, “a nivell d’extensió i de troballes és prou important, i cal posar-lo en valor”, explica Elena Vilalta.
Els descobriments “primer s’han d’interpretar” i per això és important el conveni signat amb la UAB, que pot aportar la mirada científica de professors i alumnes. Després d’aquest procés d’estudi, caldrà divulgar-lo, “hi ha d’haver-hi un retorn a la societat i ara s’obren moltes possibilitats”, com exposicions o cartells in situ. Vilalta insisteix que tot encara està per definir però es mostra positiva davant la signatura del conveni, “ara estem en condicions de començar a fer coses”.
Malgrat que han passat molts anys des de les troballes, només fa uns pocs mesos que la Generalitat ha rebut de l’empresa que va fer les excavacions el material trobat i el guarda en dipòsit. Però la intenció del consistori és que les troballes tornin a Ripollet i poder recuperar i mostrar aquest capítol de la prehistòria al municipi.
Un jaciment en dues fases i amb sitges, materials de ceràmica i ferro i un hipogeu amb més de 30 individus
El jaciment dels Pinetons es va dividir en dues fases. En un primer moment es van localitzar un total de 90 estructures arqueològiques que ocupaven una superfície de 6.000 metres quadrats. En aquell moment tan sols se’n van excavar 20 i la resta, 70, es van tapar de forma provisional per tal de continuar estudiant-les en un futur. Aquestes estructures eren sitges d’emmagatzematge de cereals i posteriorment de deixalles domèstiques; estructures complexes amb funcions domèstiques i de treball; i fosses. S’hi van trobar diversos objectes de ceràmica i argila cuita, com olles i gerros decorats i sense decorar; i petits fragments de bronze com una agulla ornamental, entre d’altres.
Per la seva proximitat amb el jaciment de Pinetons I, i com que s’havien de començar les obres de construcció del Centre d’Atenció per a la Gent Gran, l’any 2008 es van començar uns nous treballs arqueològics a la zona. Les troballes van ser de nou molt importants. I és que al jaciment Pinetons II, d’uns 4.500 metres quadrats, es van trobar 72 evidències arqueològiques com cubetes, foses i estructures complexes. Però d’entre totes les troballes en va destacar la d’un hipogeu, una excavació amb funcions funeràries. En un primer estudi, a l’hipogeu es van comptabilitzar restes òssies d’un mínim de 32 individus, així com també botons fets d’os i algunes peces de collarets. Es tractava, doncs, d’una de les estructures funeràries de majors dimensions conegudes a Catalunya.
Fotografies cedides pel CIP – Molí d’en Rata