Creix el mercat de lloguer i continua baixant el preu dels pisos en venda
Baixen els preus dels habitatges en venda, es multipliquen les vivendes buides al mercat i augmenta l’estoc de pisos de lloguer. El sector immobiliari continua ajustant-se després de l’esclat de la bombolla, el procés continua en marxa, els preus segueixen baixant.
Cartells de pis en venda a les façanes, casos de desnonament en augment i bancs que ofereixen habitatges als clients. L’escenari de la compra i venda de vivenda ha canviant molt els darrers anys i ho continua fent. Els canvis també es donen en els preus. Segons les dades de la societat de taxació el preu dels pisos a Ripollet ha baixat en 2011 un 8,4%. Segons les dades de l’Idescat el preu dels pisos d’obra nova ha disminuït des del 2006 (l’any amb els preus més cars) un 24,3% al nostre municipi passant dels 3.287 euros el metre quadrat a 2.488 en 2011 i la tendència continua. També es dóna un descens de preus considerable als habitatges de segona mà. Segons les dades de la Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat el preu dels immobles de segona mà ha baixat del 2006 al 2011 un 17,3%. Encara van més enllà d’aquestes xifres els professionals del sector. L’Eloi Ordoñez de Novarambla considera que la baixada total ha estat en alguns casos superior al 30% i apunta que “encara s’han d’ajustar més, han de tornar a preus més lògics, anteriors a la bombolla”. En Joan Albiñana de Finques Ripollet apunta que ja hi ha pisos a preus semblants als del 2002 i “els de segona mà haurien de baixar més però els venedors encara no s’han fet a la idea que han de perdre diners respecte el que ells van pagar”. I és que avui dia es poden tornar a trobar pisos al nostre municipi per deu milions de pessetes, 60.000 euros, una xifra que fa tres o quatre anys no permetia de cap manera l’accés a una pis.
Difícil compra
La caiguda dels preus no ha comportat tampoc un gran augment d’operacions de compra i venda, ja que en la situació econòmica actual obtenir diners per poder comprar no és
gens fàcil. Les entitats financeres posen més condicions per obtenir hipoteques i no les fan pel total del preu, necessitant així una major inversió in-icial. Albiñana assenyala en aquest punt que les operacions que ara estan fent bancs i caixes comportarà problemes en el futur. Explica que les entitats sí que estan finançant al 100% el preu més les despeses els habitatges que ells mateixos venen. “Volen treure els pisos dels seus comptes convertint-los en hipoteques, és a dir, en compromís de cobrament però ho estan fent sense mirar res i un alt percentatge d’aquests pisos tornaran a provocar situacions d’impagament, procés judicial i desnonaments”. Tot plegat significaria un futur complicat en el sector immobiliari. Una incertesa que ha aturat el mercat perquè els potencials compradors també esperen, si poden, a veure l’evolució dels preus. Segons Albiñana la compra és ara una bona opció d’estalvi. Considera que tenint en compte el panorama econòmic general adquirir un habitatge és una manera de “tenir els diners en lloc segur” i es pot posar en lloguer per tal de treure rendibilitat.
Més lloguer
“Abans nosaltres teníem 5 o 6 pisos per llogar, en canvi ara hi ha per triar i remenar a bons preus”, comenta Albiñana que veu en el lloguer la millor opció pels joves que es volen emancipar. Confirma aquest augment de l’estoc de lloguer Ordoñez que també explica, en canvi, que el preu ha baixat menys que en els pisos de compra, “ha baixat poc més del 10%”. Pel futur considera que augmentar la seguretat dels propietaris potenciaria aquest sector. Utilitzant aquest argument des del govern central s’ha anunciat la voluntat de canviar la llei reduint de cinc a tres anys la durada inicial del contracte, facilitant la possibilitat de recuperar el pis i obrint la porta a apujar el preu anualment. Tot plegat una nova legislació que no convenç gaire i que sembla no convida als joves a optar per llogar ja que l’inquilí sí que perd estabilitat.
HPO buits
El dilema entre el lloguer i la compra és ara més viu que mai. De fet no hi falten les vivendes disponibles que es poden llogar o comprar. En canvi les promocions de protecció oficial es resisteixen a canviar els habitatges en venda a lloguer. És el cas de les dues promocions que l’empresa pública IMPSOL té als Pinetons. Segons la seva pròpia web en començar el mes de maig encara hi ha buits 125 pisos. Uns habitatges projectats durant la bombolla i que mantenen els preus establerts llavors, més de 2.300 euros el metre quadrat. Un preu que ha quedat totalment desfasat davant el descens dels preus del mercat lliure. Això i les dificultats per accedir a un crèdit expliquen que encara no els hagin pogut vendre, tot i que es pugui fer sense haver de passar per cap concurs. Fent el càlcul si s’abaixés el preu dels HPO el mateix que ha baixat l’obra nova des del 2007, en un pis de 70 metres quadrats el preu es rebaixaria gairebé sis milions de pessetes, hauria de passar dels 164.707 euros als 130.440.
Com que ara canviar el preu de venda seria molt conflictiu i davant les dificultats per obtenir hipoteques el ple municipal ja ha demanat a petició del COP-CpR que aquests pisos passin a lloguer però de moment no hi ha cap intenció de fer-ho. En cas que així fos, si es fes al preu habitual del lloguer de protecció oficial potser tampoc es solucionaria el cas. El descens dels preus en el mercat lliure també fa poc beneficiós optar per un lloguer en les promocions de protecció oficial. L’objectiu d’aquestes promocions era facilitar l’accés a l’habitatge als ciutadans amb menys recursos. És evident que ara no acompleixen aquesta fita, per fer-ho caldria un lloguer social, a baix preu.
Preguntat per la situació actual en aquestes promocions Joan Albiñana assenyala que la culpa de la situació és la mala gestió, “s’hauria d’haver encarregat a professionals, no a funcionaris”. Lamenta que el govern local hagués optat per aquesta opció en comptes d’altres projectes que haguessin funcionat millor, però que “no significaven una entrada de diners per l’Ajuntament”. Com a solució als HPO buits considera que caldria adaptar els preus als de mercat, millorar la selecció dels candidats i convertir-los en pisos de lloguer a cinc anys a preu baix per tal que serveixin de trampolí i puguin ser utilitzats per més persones.
