Cristian López: “Hem doblat els equips femenins i volem consolidar-los per seguir creixent”

Al camp de l’Industrial ja fa setmanes que l’activitat és frenètica. Les lligues del futbol base són a punt de començar i l’Escola de Futbol Base de Ripollet afronta la temporada amb molts equips i més noies que mai. Parlem sobre el nou curs amb el Director Esportiu, Cristian López, per saber més sobre l’actualitat d’una entitat que mou més de mig miler d’esportistes i que té en la formació la seva principal raó de ser.

Revista de Ripollet: Com ha començat la temporada?
Cristian López: La veritat és que ha anat força bé. Però ara ens arriba la part més difícil de gestió que és quadrar els partits un cop la Federació tregui tots els calendaris. La veritat és que amb tants equips és difícil trobar lloc per a tothom els caps de setmana.

RdR: Quants equips teniu aquesta temporada?
C.L.: Som 38 equips. Són 33 de la base, dos amateurs, dos de veterans i un inclusiu. Estem molt satisfets perquè els equips que potser estaven més justos de nens o de nenes s’han acabat de completar i hem pogut donar entrada a gairebé a tothom.

RdR: Prop de 40 equips quants jugadors són?
C.L.: Encara no tenim la xifra però més de 500 segur.

RdR: I cada cop més noies, veritat?
C.L.: Sí, d’aquests 500 més d’un centenar són noies. Aquest any hem doblat els equips femenins. Hem passat de tenir quatre equips de base a vuit (tres alevins, tres infantils i dos cadets). I també un equip amateur que competirà però no estarà federat.

RdR: Quins objectius teniu per aquesta temporada?
C.L.: El principal objectiu és poder donar un bon servei a tothom. Volem centrar-nos en la qualitat i l’atenció. El club està en un gran moment, hem arribat a una gran xifra de jugadors així que ara ens esforçarem en fer-ho millor. L’any passat va ser un any dur per la pèrdua del president i aquesta temporada volem fer-ho molt bé. Fa molts anys que el club creix i hem de respondre, no és només tenir molts equips sinó també atendre’ls a tots de la millor manera possible.

RdR: Són els equips juvenils el colofó a la vostra feina formativa?
C.L.: Sí, si es treballa bé la base s’ha de notar en el juvenil. La idea és que els nois que juguin en un juvenil ho puguin fer en la categoria millor possible perquè estiguin preparats per fer-ho. Però també és cert que tenim dos amateurs i ja hi ha jugadors formats a l’Escola. Esperem que l’amateur A aquesta temporada pugui consolidar-se en la 3a Catalana.

RdR: En quina categoria us agradaria que estigués el juvenil A?
C.L.: La categoria juvenil és complicada perquè molts jugadors ja tenen problemes per seguir entrenant. Nosaltres treballem de baix a dalt, no ens fixem la categoria i fem l’equip fitxant per aconseguir-la sinó que volem que sigui la qualitat dels jugadors i dels equips la que marqui on poden arribar. Venim d’un juvenil molt bo, perquè va ser un equip que va pujar en bloc des de categories inferiors. Ara si es pot pujar més, genial, però penso que Primera és una bona categoria.

RdR: Crear un club més gran, fent una fusió, no permetria millorar les categories i poder oferir millors equips per a tots els jugadors?
C.L.: La fusió té els seus avantatges i els seus inconvenients. Òbviament amb més jugadors i més equips s’aconseguirien millors categories. Però tenim exemples d’unificacions que no atenen per igual tots els seus equips o que acaben becant i fitxant per mantenir les categories. A nosaltres una unificació ens obligaria a canviar la nostra filosofia i per això no estem molt per fer-la.

RdR: Quan un altre club fitxa un dels vostres jugadors, la sensació és ràbia perquè marxa o orgull per la formació donada?
C.L.: Depèn molt del cas, del club on vagi i de com s’hagi fet el fitxatge. Hi ha clubs que capten massivament o que els hi prometen coses que després no són veritat i en aquests casos et fa ràbia perquè no tenim la seguretat que el canvi sigui bo per al jugador. Però si és per una bona proposta i perquè li anirà millor, és satisfacció. I potser és un problema perquè et treuen una peça clau d’un equip però sents alegria per ells.

RdR: Fa molts anys que treballeu el futbol femení. Teniu una presidenta dona, una entrenadora d’un equip amateur masculí i, com deies abans, nou equips femenins. Què més cal perquè s’arribi a un equilibri en el futbol?
C.L.: El nostre objectiu aquest any amb el femení és mantenir i consolidar els equips. Que les noies no hagin de dependre de les incorporacions de cada any per saber si hi haurà o no equip la temporada següent. Això és fonamental. Que es normalitzi la presència d’equips femenins en els clubs. Nosaltres ho estem aconseguint, amb tres equips per categoria ja es treballa amb una estructura com la dels nois. Confio que amb això el creixement serà exponencial.

RdR: Què aporten els equips femenins als clubs?
C.L.: Guanyem en aspectes educatius i la realitat acaba trencant el masclisme. Les noies poden jugar en equips amb nois, també les veuen jugar amb els seus equips i veuen que poden ser iguals o millors que ells. Es trenquen els tòpics que tradicionalment han funcionat en el futbol i això és molt positiu.

Un club que té el futbol base com a prioritat

Després del cop que va suposar per als membres de l’entitat la pèrdua, fa just un any, del president del club Alberto Javier Aranda, l’Escola afronta la nova temporada amb nova estructura i energies renovades. Purificación Moreno, vídua d’Aranda, és la presidenta d’una junta formada per una desena de persones. Per a les decisions tècniques Cristian López exerceix de Director Esportiu i coordinador del futbol femení, Naila Calderón és la coordinadora de futbol 11 i Alberto Aranda el de futbol 7. Entre tots buscaran seguir millorant les prestacions d’una entitat bolcada en la formació i el futbol base que enguany estrena equip amateur a la 3a Catalana. Té dos equips grans, que funcionen independents en l’aspecte econòmic, i que completen una estructura àmplia i sòlida. ‘Una gran família’ que llueixen com a lema ‘Orgull i passió’.