Cultura per recordar fets, persones i espais de la Segona República
Les 4es Jornades de Memòria Històrica han posat punt i final al seu programa amb activitats on el teatre i la poesia han servit per reviure fets històrics durant la Segona República
Les Jornades de Memòria Històrica, enguany dedicades a la Segona República, han arribat aquest cap de setmana al seu final. I ho han fet amb diversos actes potents, lúdics però sense perdre de vista l’objectiu de recordar el nostre passat. Després de la representació teatral de divendres amb “Mort a les cunetes”, el teatre va sortir al carrer dissabte al matí. I és que diversos grups de recreacions històriques (UB, XV Brigada Mixta, Recreació Guerra Civil i Patrimoni i Cos Històric dels Mossos d’Esquadra) van unir-se per mostrar a la ciutadania un fet històric i a vegades desconegut que va succeir a Ripollet el 9 de gener de 1933: la insurrecció anarquista, l’ocupació del consistori i l’enfrontament posterior amb les forces de l’ordre. La representació es va fer a la Plaça de la Constitució, al costat de l’església, i va comptar amb més d’una vintena d’actors que es van posar a la pell d’anarquistes, forces de l’ordre, polítics locals i altres veïns de Ripollet.
L’endemà, diumenge al matí, la cultura i les lletres de l’època de la Segona República van ser les grans protagonistes. El col·lectiu “Ripollet Poesia” i els membres del taller de poesia de l’Escola d’Adults van llegir diversos poemes i textos. Tal i com va explicar Àngels Leiva, membre del col·lectiu, a la presentació de l’acte, al llistat es van incloure textos de dones “sovint amagades i que no apareixien als manuals de les escoles, nosaltres les hem volgut fer visibles”. Així, es van llegir textos de Clementina Arderiu, Carmen Conde, Maria Zambrano o Concha Méndez, entre d’altres. L’acte, que també va comptar amb Dansa Jove i Eduard Sánchez, es va fer en diversos espais simbòlics durant la Segona República, com els Tallers Lena, la capella de l’Escola Fedac, l’espai de l’antic Mercat i l’edifici de l’escola Anselm Clavé.
Hores de comunisme llibertari: Què va passar al gener de 1933 a Ripollet?
Al gener de 1933 coincidint amb moments de tensió en la República espanyola i després de mesos cridant a la vaga general i la insurreció, la CNT-FAI organitza un aixecament anarquista. L’acció té un seguiment discret i molt heterogeni al territori però a Ripollet provoca tirotejos, la presa de l’Ajuntament, la proclamació del comunisme llibertari, vuit detinguts, un ferit i dos morts.
Els fets comencen el 9 de gener de matinada quan un grup d’insurrectes, hi havia veïns i companys d’altres municipis veïns, entren a les cases de dos agents dels mossos i de sometents i els desarmen. Després prenen l’Ajuntament i cremen documents, retrats oficials i les banderes de la República i de Catalunya que substitueixen al balcó per les banderes anarquistes, roja i negra. Proclamen el comunisme llibertari i fan ostatge a l’alcalde, Magí Girbau i al tinent d’alcalde, Josep Ros. Malgrat que els anarquistes van armats, no se senten trets fins a l’arribada al municipi de prop d’un centenar d’agents de diversos cossos policials que provoquen la fugida dels revolucionaris i tirotejos a diversos punts del poble. L’acció conclou amb la detenció de vuit persones, un mosso ferit i dues persones mortes per trets.
