D.Garcia i S.Beltrán: ‘Cal aprendre dels nostres errors, però el resultat del curt és sorprenent’

David Garcia va omplir la sala del Centre Cultural el passat 20 de febrer, amb motiu de la presentació del seu curtmetratge, ‘A tiro’. Acompanyat del Sergi Beltrán com a operador de càmera i mà dreta del projecte, ens explica quina va ser la sorpresa en comprovar la bona acollida del seu segon curtmetratge, una pel·lícula feta a Ripollet i per gent de Ripollet. Amb il·lusió i moltes idees David ha obtingut un gran resultat en la seva segona producció, després d’haver debutat amb el curt ‘Ángel(A)’, que va presentar al Certament de Curts.
.
Revista de Ripollet: D’on sorgeix la idea del curtmetratge?

David Garcia: Si et dic la veritat, no ho se. Jo tenia pensada una història, tenia un guió, però no tenia pressa per convertir-la en realitat. No tenia els mitjans ni l’equip per fer-la. Llavors, vaig conèixer al Sergi, em vaig acostar a ell i li vaig proposar.

Sergi Beltrán: Vam coincidir una vegada en una festa que jo estava gravant. Em va proposar la idea i vaig acceptar, però sempre pensant en que fos quelcom familiar, no el que ha sigut finalment.

D. G.: De forma autodidacta, vaig començar a aprendre a fer muntatges de vídeo. Quan va nàixer el meu fill, vaig començar a inventar-me històries curtes en clau còmica, volia fugir dels típics vídeos casolans mal fets.

S. B.: Jo em vaig formar com a cineasta a l’escola de cinema. Vaig estudiar guionatge, direcció i història del cinema. He anant fent curtmetratges i agafant experiència, però al final no ha sigut la meva dedicació professional. És, simplement, la meva passió.

D. G: Tot i que treballàvem amb un bon equip, els recursos eren escassos. Això i els agents externs que no podíem  controlar. El so va ser una de les nostres grans dificultats. Algunes escenes estan doblades perquè hi havia molt de xivarri. Altres problemes que vam tenir van ser els errors de tall de seqüència típics o canvis de sol a núvols pel fet de gravar en tres dies diferents. Però hem aprés dels nostres errors.

D.G.: És la història d’una família que era benestant fins que va arribar la crisi. Per aquest motiu, el pare fa el que sigui per tornar a la situació anterior, costi el que costi. Al final, li costen els remordiments.

S. B.: Intentar ficar tanta informació en tant poc temps és molt complicat, falta context.

D. G.: Per començar, és una història pensada per una pel·lícula, per tant, hi ha coses que volia explicar que s’escapen, no crec que qui l’hagi vist les hagi captat. Tot i així, tinc molt clar que si jo intento explicar alguna cosa i no s’ha entès com jo esperava, l’error serà sempre meu, que no ho he sabut transmetre bé. Això em va passar a Ángel(A).

S.B: Per posar un exemple, la primera escena és la presentació de la història, quan els pares van a recollir al nen adoptat. Volíem que fos una seqüència lineal i continua, que no hi hagués talls de càmera, i que mantingués la distància. Aquesta era la intenció: contextualitzar la situació.

D.G.: Que tot i que no són actors o no ho són a nivell molt professional, transmeten molt. Hi ha vàries escenes que són genials: hi ha una conversa entre el pare i el fill que està rodada en un sol cop i té molta força. També, quan el nen adoptat expressa la profunda llàstima que sent, o quan la dona del protagonista està plorosa en conèixer la història oculta. Els actors han estat genials.

D.G.: En general, una acollida molt agradable. Em va sorprendre veure tanta gent a la sala del centre cultural: no només hi havia amics, sinó gent a la que jo no coneixia, o entitats com Ripollet Història i Imatge.

S.B.: No, crec que es fan curtmetratges molt bons, de molt bona qualitat, que guanyen premis. El curtmetratge té la seva particularitat, és un gènere interessant i especial per si sol.

D.G.: La idea és fer del curtmetratge una pel·lícula llarga. No sé quan ho faré, però és la intenció, perquè m’he quedat amb ganes d’explicar moltes coses. Mentre sigui un curt, també m’agradaria presentar-lo, vendre’l, moure’l, perquè trobo que, tot i que no és una història original, que està molt ben lligada. Respecte a altres idees,doncs sí, una idea que s’està perfilant és la de fer una webserie. Caldrà veure si reunim el temps necessari.