D. Morillas i J. Garcia: “La marxa nòrdica és un esport molt complet perquè mous tot el cos”
La marxa nòrdica, o caminar amb bastons, es va començar a practicar com a entrenament per a l’esquí nòrdic i d’aquí els bastons i la tècnica específica que permet treure’n profit als mateixos. Ara el Centre Excursionista ha iniciat una nova activitat de sortides de marxa nòrdica dos dies a la setmana gràcies a l’empenta i la tasca voluntària com a monitor del Diego Morillas. Parlem amb ell i amb el vicepresident del club, Jordi Garcia.
Revista de Ripollet: Com neix la idea d’incorporar un grup de marxa nòrdica al Centre Excursionista?
Jordi Garcia: Va ser idea del Diego. Va venir un dia i ens va dir que era monitor i estava disposat a posar-ho en marxa. Ell s’encarrega de tot i nosaltres, des de l’entitat, fem de paraigües legal, per dir-ho d’alguna manera. Perquè quan se surt a la muntanya en una activitat reglada cal tenir assegurança, com en qualsevol altre esport. Nosaltres pertanyem a la Federació Excursionista de Catalunya.
RdR: I com comences amb la marxa nòrdica?
Diego Morillas: Vaig començar en un grup de la Creu Roja i després ja vaig fer la formació, els cursos per fer de monitor. Fa ara uns cinc o sis anys que vaig iniciar-me i ja farà tres anys que faig de monitor. I segueixo formant-me, ara estic fent cursos per aprendre a fer de guia de persones amb discapacitat visual.
RdR: Com vas descobrir la marxa nòrdica?
Diego Morillas: La veritat és que no volia, però va ser per la dona que em va dir que ho provés. I un cop vaig començar em va agradar.
RdR: Va ser difícil?
D.M.: No, no és difícil. Sí és cert que quan jo vaig començar em costava seguir el ritme perquè el grup anava molt rodat. Ara intento que això no passi i ens anem esperant. Si hi ha algú nou o que li costa, em quedo i li acompanyo. No s’ha de forçar. Hi ha marxa nòrdica de competició, amb proves individuals i de relleus d’uns 10 quilòmetres, però no és el que fem nosaltres.
RdR: Què és la marxa nòrdica?
D.M: És senderisme, nosaltres fem senderisme i el que canvia és que ho fem utilitzant una manera específica de caminar. Portem bastons i això ens fa moure tot el cos, braços, espatlles, cames… S’acostuma a fer al medi natural, en la muntanya, però es pot fer en qualsevol lloc, també per la ciutat.
J.G: La marxa nòrdica és un esport molt interessant i molt complet, és com la natació, fa moure tot el cos. I a sobre amb l’afegit que per nedar cal saber fer-ho més o menys bé, caminar tothom en sap.
RdR: Està especialment indicat per alguna edat o grup concret?
D.M: És per a tothom, per a totes les edats. En el nord d’Europa, en països com Finlàndia fan marxa nòrdica en l’escola. A Alemanya i a Anglaterra també es practica a les escoles. I aquí portem menys anys i ha començat a poc a poc però ara té un gran creixement.
J.G: És molt saludable. Va haver una noia que em va preguntar quan començàvem perquè li havia recomanat el metge després d’una cirurgia al pit.
D.M: De fet pot servir inclús d’entrenament per fer sortides de senderisme o rutes més llargues sense pals. Jo quan vaig començar a practicar-la vaig notar que recuperava massa muscular i que tenia un millor to físic.
RdR: En què consisteix una sortida?
D.M: Fem sortides d’unes tres hores com a molt, caminem per la muntanya, anem a Collserola perquè hi ha molts camins i així podem anar variant. Abans i després de caminar fem exercicis d’estiraments i mobilitat, tenim unes rutines i les anem seguint.
RdR: Quins dies sortiu?
D.M: Fem dimecres i divendres al matí. Sortim des d’aquí al parc del Riu Ripoll o per no haver de caminar tant per arribar a Collserola també quedem allà, a l’entrada del parc.
RdR: Quina ha estat la rebuda de l’activitat?
D.M: Portem molt poc temps i encara estem fent difusió perquè no es coneix gaire que ho fem. Som un grupet que ja portava jo i volem que s’hi apunti més gent de Ripollet. En coneixem de gent que volia fer marxa nòrdica i que com aquí no hi havia res, ara estan en grups de Cerdanyola.
RdR: Si algú ho està descobrint ara i es vol apuntar, què ha de fer?
D.M: Pot contactar amb el Centre Excursionista (centreexcursionistaripollet.com) i després de provar-ho, només caldrà que es faci soci del club. A més, com sabem que hi ha molta gent que entre setmana treballa potser més endavant comencem a fer sortides també els dissabtes. I a més el 2 de març, que és dissabte, tenim previst organitzar una sessió d’iniciació, així qualsevol persona podrà venir i fer un tastet, aprendre una mica el que és.
RdR: Diego, una nova activitat que fas de forma voluntària però abans havies estat a Protecció Civil i a la Creu Roja…
D.M.: Sí, i des que va començar la guerra a Ucraïna també estic de conductor voluntari per acompanyar a persones refugiades. A Protecció Civil vaig estar al grup d’intervenció immediata d’emergències. Hi havia dies que estava al matí amb Protecció Civil i després a la tarda amb la Creu Roja… Em mou la satisfacció personal i no ho vull cobrar.
RdR: Com valoreu la iniciativa des del club?
J.G.: Molt bé, ens agrada molt poder oferir més activitats i oferir així un nou servei als nostres socis.
RdR: I quina és la salut del club?
J.G.: Estem a tope, omplim els autocars. Per la de dissabte a Falset som 60 i perquè no hi cabíem més. Potser han baixat una mica les caminades populars com la del Tibidabo o la de Montserrat perquè cada cop ens trobem més que la gent jove prefereix córrer a caminar. A la del Tibidabo el passat octubre van anar unes 240 persones i hi havia una vuitantena que la van fer corrent, així que per captar gent jove potser estudiem si fem també sortides de cursa.
RdR: La gent surt preparada a la muntanya?
J.G.: Cada cop menys. Nosaltres per a les proves populars som desenes de voluntaris i el camí està marcat. I quan fem les sortides de senderisme portem un guia, el Patxi, que ens va marcant el camí i darrera hi ha un grup que va retirant les marques. Anem junts i fem parades per agrupar-nos i malgrat anar així hi ha vegades que algú es despista. Imagina’t la gent que surten sols amb el mòbil. Ara, en general, la gent s’orienta pitjor perquè no estem acostumats a anar per la muntanya i el mòbil no sempre funciona.
