Dani Sànchez Ruiz: “En sis mesos, que són els que més facturo en un any normal, he pogut treballar 15 dies”
En Dani Sánchez, aficionat a la música, va decidir fer un cicle formatiu per ser tècnic de so. Va aconseguir fer-se un lloc en un món complicat d’accedir, sense horari fix i en certs àmbits, precari. Però va arribar la COVID-19. Sense concerts, obres de teatre ni altres esdeveniments està sense feina i tirant com pot, amb ajudes públiques ínfimes de l’estat i amb la incertesa de no saber quan tornarà a treballar.
Revista de Ripollet: La situació actual et recorda al confinament?
Dani Sànchez: És com un déjà-vu, sembla que tornem al març. Però ara ja coneixem el que hi ha. Amb aquesta situació m’estic replantejant trobar altres sortides. Buscar-me una altra manera de guanyar-me la vida fins a l’any vinent perquè no sé quant de temps durarà tot això. Començo a plantejar-me quines possibilitats tinc. Tinc amics dins del sector que estan fent de jardiners o tallant ferro en un taller. Quan veig aquesta situació al meu voltant penso en altres feines que pugui fer.
RdR: Com vas viure el confinament?
D.S: Amb molta incertesa. Al principi pensava que fins al 2021 no tornaria a treballar. Així m’ho vaig plantejar, i més o menys està sent així. No hi ha feina. He tingut la sort o la desgràcia d’haver-me acollit a l’ajuda que van proposar per als autònoms per reducció de la facturació. Però per haver treballat en les festes de la Mercè i al festival de blues de Cerdanyola he arribat al límit de la facturació permès i ja no puc rebre la pròrroga. He facturat un 30% en comptes d’un 25% i em quedo fora d’aquesta ajuda.
RdR: Només dos actes i ja no pots rebre l’ajuda…
D.S: Just quan va acabar la quarantena vaig treballar a les festes de Barberà que es van fer per ‘streaming’, van ser tres dies, després van ser les festes de la Mercè i el festival de blues a Cerdanyola. Potser compto uns sis dies més de forma esporàdica. Calculo que en aquests sis mesos he treballat uns quinze dies. I es tracta dels sis mesos bons, en un any normal hauria facturat unes tres quartes parts del total anual.
RdR: Llavors et vas trobar amb el dilema de treballar o acollir-te a l’ajuda.
D.S: Just al principi vaig dubtar: vaig pensar en deixar de treballar algun dia i poder agafar l’ajuda, però al final tenia ganes de treballar i sentir que feia alguna cosa. Al final cobraré el mateix que si hagués obtingut l’ajuda, això sí, treballant.
RdR: Quines altres ajudes teniu en el sector?
D.S: La que he comentat és únicament per autònoms. Es pot accedir per reducció de la facturació, si demostres que has perdut el 75% de la facturació de l’any passat, si és el 74, ja no pots accedir-hi. No crec que els tècnics estiguem especialment desemparats perquè també ho estan els hostalers per exemple. És tot molt convuls i s’ha de sobreviure com es pugui. La Generalitat ha proposat també una ajuda de 2.000 euros, que no et treu de pobre però ajuda. Però només són 10.000 ajudes per més de 500.000 autònoms, una vergonya. Jo he estat més de 10 hores davant de l’ordinador per intentar obtenir-la i no ho he aconseguit. També han tret ajudes específiques per a la cultura però has de tenir contracte i acreditar que s’ha cancel·lat per la COVID-19.
RdR: Creus que es podrien fer actes culturals de manera segura?
D.S: Per descomptat que es poden fer actes i esdeveniments. Són estranys i diferents als que es feien però es poden fer, de forma controlada per evitar el risc de contagi. Amb el 30% de l’aforament hi ha molt menys risc que en un bar prenent una cervesa o en el transport públic. L’alternativa covarda és anul·lar-los, t’estalvies que pugui haver-hi contagis. Però castigues tot el que mouen darrera.
RdR: Sents que sou uns professionals poc valorats?
D.S: No diria poc valorat sinó una mica desconegut. Quan la gent entra a una sala de concerts desconeix que el tècnic estava treballant abans que arribés la banda, mentre aquesta assajava i feia les proves i estarà allà després del concert per recollir. És una feina que es fa a l’ombra i potser la gent no s’hi fixa. Però la situació actual no té a veure amb la valoració que la gent fa del nostre ofici. Està passant en qualsevol altra feina, al final no hi ha clients.
RdR: Com entres en aquest món?
D.S.: És un món bastant tancat. És molt complicat poder entrar perquè està molt apretat, hi ha molta gent que s’hi dedica en comparació al volum de feina que pot haver-hi. A més el nivell de treball és molt fluctuant. Hi ha molta feina a l’estiu, però després hi ha mesos que no treballes tant. Vaig començar trucant portes de les empreses a demanar feina. I vaig veure que moltes empreses treballaven amb autònoms així que vaig decidir fer-me jo també.
RdR: Si vols ser tècnic cal fer-se autònom?
D.S: M’atreveixo a dir que la majoria són autònoms. Com el volum de feina és tan variable, les empreses tiren d’autònoms durant la temporada amb més treball. No podrien assumir una plantilla tan gran quan baixa la feina. Fa molts anys que el sector funciona així. És una situació polèmica perquè també es dona la figura del fals autònom. No és el meu cas, jo treballo per diverses empreses però sí que és veritat que en el sector hi ha qui juga amb això per evitar-se despeses de personal.
RdR: És un sector complex. També precari?
D.S: Té els seus peròs com tots els oficis. Hi ha moltes empreses de tots els sectors que, per dir-ho d’alguna manera, no cuiden als treballadors, i realment els clients tampoc es preocupen. Per exemple, si vols fer un concert i busques pressupost normalment et quedes el més barat. En aquest país primen els diners i l’oferta més barata acaba guanyant. Sense anar més lluny, l’administració pública funciona així. Tampoc és un treball d’oficina, vuit hores diàries amb una pausa. És una forma de vida, un dia treballo 12 hores i a l’altre cap però això són les circumstàncies pròpies de l’ofici.
RdR: Tot plegat convida al pessimisme, però creus que podem trobar quelcom positiu de la situació actual?
D.S: Sí, el sector fa molts anys que no es mobilitza, cadascú va a la seva. Potser el més positiu que podem treure de tot això és que ara s’ha començat a fer xarxa entre diferents associacions. Si anem tots junts potser es podran canviar coses.
