Daniel Riera: “Marxar a viure al poble dels meus avisés la millor decisió que he pres mai”
Fa dotze anys en Daniel Riera va anar a viure a San Agustín, a Terol, el mateix petit poble on havia estiuejat des de petit i està molt satisfet del canvi. Fa pocs mesos va ser reelegit alcalde i la setmana passada va fer el pregó de les festes d’El Pilar del Centro Aragonés. Parlem amb ell de la vida al poble, de les cases regionals i de com és fer d’alcalde en un poble on tots els veïns es poden entaular junts per compartir un sopar.
Revista de Ripollet: Com vas viure l’experiència de fer el pregó de les Festes del Pilar al Centre Aragonès?
Daniel Riera: Molt bé, estava nerviós perquè per a mi no era un pregó normal, hi ha un arrelament, és especial perquè el meu avi havia estat membre del centre, hi anava molt. A més el tracte va ser espectacular i van tenir detalls molt macos amb mi. Des del 2019 en Marcos Gayán i en Jose Maria Mur volien que fes el pregó però entre la pandèmia i que l’any passat jo no podia, no ha estat possible fins ara.
RdR: Al pregó vas destacar el paper que juguen les cases regionals. Per què són importants?
D.R.: Perquè la gent quan se’n va de la seva terra necessita un punt de connexió amb ella. I les cases regionals juguen un paper molt important perquè la gent no perdi l’arrelament i que tampoc ho facin els seus fills o nets. Gràcies a aquestes entitats pots mantenir l’enllaç i les arrels. Per tot això les activitats que fan tenen un valor incalculable.
RdR: Tu ets ripolletenc i ho has viscut això.
D.R.: Jo sóc nét d’aragonesos, mare de l’Aragó i pare de Ripollet, dels de tota la vida. Des que vaig néixer he estiuejat en un poblet de Terol. Sempre que podíem anàvem perquè al meu pare també li ha agradat molt. I de tant anar fas amistats allà, tens la teva penya i neix un vincle allà, al poble dels teus avis. El meu avi, que va arribar a Ripollet quan la meva mare tenia 15 anys, sempre va ser soci del Centre Aragonès. Era el lloc on podia seguir jugant al ‘guinyote’, per exemple.
RdR: Ara vius a Terol, mantens el contacte amb Ripollet?
D.R.: Sí, encara viuen aquí la meva germana i els nebots. Tinc també bons amics a Ripollet i vinc un parell de cops l’any. M’enorgulleix dir que sóc ripolletenc, no hi renego mai i m’encanta mantenir el vincle.
RdR: Com va ser el canvi de passar de viure a Ripollet a fer-ho a San Agustín, un poble de Terol amb 140 habitants?
D.R.: Va ser brusc, és un canvi important però no traumàtic. Al juny de 2011 em vaig quedar sense treball i vaig decidir anar-me’n a passar l’estiu al poble. I quan va arribar el setembre em vaig quedar. Sempre m’havia passat pel cap anar a viure al poble i va sorgir l’oportunitat, era ara o mai. Va coincidir que estava sense feina i sense parella. Així que ho vaig provar, vaig trobar treball ràpid i m’ha anat molt bé. Ara no ho canvio per res. És una de les millors decisions que he pres mai. Tinc feina, he format una família i visc molt bé al poble. És cert que els amics quan torno a Ripollet pregunten si no m’avorreixo i sempre dic el mateix, no. Als pobles petits es fa molta vida social, potser al llarg del dia parlo jo amb més gent que vosaltres a Ripollet, pensa que aquí tothom ens coneixem i amb tothom que veiem ens aturem a parlar, a ciutats com Ripollet, que té més veïns que Terol capital, això no passa.
RdR: El passat mes de maig vas sortir reelegit alcalde amb 67 vots. Com és ser batlle en un poble petit?
D.R.: És molt diferent que a una ciutat perquè aquí els veïns venen a casa teva quan tenen un problema. Hi ha un contacte directe contínuament. Ets i has de ser per a qualsevol problema, no tenim policia local, no tenim res, et venen a buscar a casa perquè algú ha aparcat davant la seva porta, per exemple. És un tracte molt proper amb els veïns, de vegades massa inclús. Sovint has de ser tu mateix qui demani les subvencions, ompli papers o faci tràmits perquè a l’Ajuntament tenim una auxiliar administrativa només dos dies per setmana. Però ho fas encantat si és per millorar el poble i estic molt content perquè es presentaven quatre partits i el PAR (Partit Aragonès) hem tingut majoria absoluta, és senyal que ho hem fet bé.
RdR: Quins són les principals mancances o problemes del poble?
D.R.: A Terol i, en concert, a San Agustín tenim molts handicaps. Som 140 habitants però tenim 60km quadrats de terme municipal, som molt poca població però molt dispersa. Hi ha veïns que viuen a vuit quilòmetres del nucli urbà i els hi hem de donar igualment els serveis malgrat no tenir recursos per fer-ho. Per exemple hem de portar aigua a una casa que està a cinc quilòmetres del dipòsit. I després tots els problemes derivats de la despoblació, amb un veïnatge envellit. Nosaltres mantenim una escola amb quatre nens, un de cada edat, estem a la ràtio mínima perquè no la tanquin. El que més penalitza és la falta de comunicacions i serveis, els nostres joves han de marxa interns a Terol amb 12 anys per anar a l’institut.
RdR: A més sou un poble de frontera, molt a prop de València.
D.R.: Cert, i això es nota. Estem a menys d’una hora de València. Pertanyem a una província pobra i tenim al costat pobles veïns de Castelló que tenen molts més serveis que nosaltres.
RdR: Al pregó deies que per a tots els alcaldes “el seu poble és el millor del món”. Com és San Agustín?
D.R.: Un lloc perfecte per viure. I en puc donar fe. Estem a 50 minuts de València i 35 de Terol, menys del que trigava jo en creuar les rondes quan anava a treballar a Barcelona. Ser 140 veïns en 60 quilòmetres quadrats suposa una molt bona qualitat de vida, exagerada, el meu petit paradís. Tenim natura, un riu, cascades, ponts del segle X, un castell del segle XII… A tots els ripolletencs que vinguin els hi faré una visita personalitzada perquè el coneguin bé. Estic súper orgullós del meu poble i de la meva gent, els veïns som una pinya, ens trobem per fer sopars comunitaris i tenim la gent gran molt cuidada i tenint fibra òptica també estem connectats, jo per exemple teletreballo sense problemes des del poble. Podria dir que l’únic que ens falta són les platges però podem venir a les de Catalunya.
Fotografies de San Agustín: turismogudarjavalambre.com
