David Fontanals i Eduard López: Hem volgut donar validesa al llibre ampliant amb arxius documentals
El col·lectiu Mai Més! presenta aquest dissabte a El Local (c/Monturiol, núm.32) a les 19.00h la reedició del llibre ‘Tal como lo vi. La colectividad de campesinos de Cerdanyola-Ripollet 1936-1939’. El llibre original va ser escrit als anys 80 per José García Sánchez, conegut com “Carreta”, i explica a partir d’un testimoni directe la col·lectivització agrària que hi va haver a Ripollet i Cerdanyola durant la Guerra Civil. La reedició amplia i documenta la informació i dóna l’oportunitat de llegir un document que ja estava extingit.
RevistadeRipollet: Què teniu pensat per a la presentació?
David Fontanals i Eduard López: Volem presentar el llibre i explicar com ha anat el procés de reedició i el motiu pel qual s’ha fet. Hem escollit El Local com el lloc de presentació perquè és una de les entitats que ha col·laborat en el mecenatge del llibre i ha fet una aportació per tirar endavant aquesta reedició.
RdR: Quin nou contingut hi trobem al llibre ‘Tal como lo vi’?
D.F i E.L: El llibre és exactament el mateix que ja existia, però li hem volgut donar validesa ampliant-lo amb arxius documentals. El llibre t’explica en primera persona el que va viure l’autor, que va morir al 98, però no tenia fonts documentals. La tasca que hem fet nosaltres és corroborar la informació i comprovar que tot el que deia és cert, respectant sempre el text original.
RdR: Com heu aconseguit trobar la documentació?
D.F i E.L: Mitjançant una recerca exhaustiva d’informació a diferents arxius. Els de Ripollet i Cerdanyola, sobretot, per consultar la producció de les col·lectivitzacions. També hem acudit a l’Ateneu Enciclopèdic Popular (Barcelona), per consultar les publicacions de la CNT, ja que una en concret parla de la col·lectivització de Cerdanyola i Ripollet. A l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià (Poblet) es troba tot el fons de col·lectivitzacions de la Generalitat, però bàsicament s’hi troba el sector més industrial i aquí, pel contrari, es va desenvolupar més la col·lectivització del sector agrari.
RdR: La tasca ha estat realitzada exclusivament per Mai Més! o heu comptat amb col·laboradors?
D.F i E.L: Dins de Mai Més! ja tenim a gent que és historiadora i el que hem fet és buscar les fonts més properes on realment pots trobar aquesta informació. Pel que fa les col·lectivitzacions agràries, la documentació es troba bàsicament als arxius municipals, perquè és on trobes el contacte directe. Una part important del que produïen les col·lectivitzacions es destinava als ajuntaments per a repartir-ho entre la població, per tant en els arxius dels municipis es troba la tasca que van fer. Val a dir que també hem comptat amb el suport d’amistats i gent que s’han interessat i ens han ajudat de forma altruista en la confecció de les diferents parts del llibre.
RdR: Qui ha col·laborat amb la campanya de micromecenatge?
D.F i E.L: Hem tingut un total de 60 aportacions, tant de persones individuals com de col·lectius. Hi ha hagut aportacions de Catalunya, Mallorca, València i fins i tot de fora, com Madrid o Astúries. La xarxa ens ha donat moltes possibilitats per fer arribar el llibre a llocs als que potser no hauríem arribat sense Internet. La veritat és que estem molt contents amb els resultats. El mecenatge és una iniciativa que hem fet per primera vegada i la veritat és que teníem una mica de por de no saber com sortiria el resultat final.
RdR: On es podrà adquirir?
D.F i E.L: Aquesta setmana distribuirem el llibre per les llibreries de Ripollet i Cerdanyola. L’objectiu també és portar-lo per Barcelona i diferents indrets de l’Estat espanyol mitjançant una distribuïdora. Ens interessa molt que es pugui trobar a les llibreries d’aquí, perquè no deixa de ser un document històric del poble, però també volem moure el llibre més enllà de l’àmbit local.
RdR: Tot i que parla d’una experiència concreta, vol mostrar una realitat estesa a tots els pobles de la península?
D.F i E.L: Com dius, el llibre parla d’una experiència molt concreta i local, però està pensat amb objectius que van més enllà d’explicar el testimoni directe d’un camperol de l’època. D’una banda, un dels nostres objectius és recuperar el llibre, ja que es va fer per primer cop als anys 80 a partir d’una edició autogestionada entre l’autor i alguns col·laboradors més. El llibre ja estava extingit i s’havia convertit en una peça oblidada que nosaltres hem volgut rememorar, ja que tracta un procés de transformació social a partir d’un testimoni real. D’altra, creiem que és molt interessant recuperar-lo perquè mostra la gestió d’un sistema alternatiu al capitalisme. Avui dia, malgrat la forta crisi econòmica, ens venen que el capitalisme és l’única opció viable i possible. Al llibre es demostra com la gent del poble, amb autogestió i col·laboració de tothom en els processos de producció, va ser capaç de subsistir de forma sostenible. L’únic motiu pel qual el model no va tirar endavant va ser la imposició franquista de després de la guerra. El model social i econòmic que es va idear no va fracassar.
RdR: Creieu que l’interès dels mecenes ha estat perquè dóna un punt de vista diferent a la resta de llibres d’història?
D.F i E.L: Creiem que sí. El llibre barreja el contingut històric local amb el testimoniatge directe i un punt de vista diferent a la resta de llibres històrics: proposa un model d’autogestió horitzontal, demostra que va funcionar i explica de quina manera. Hi ha mecenes que han col·laborat per destapar una mica més d’informació sobre les col·lectivitzacions, ja que sempre han estat un tema molt amagat i desconegut. S’han volgut marginar per fer-les desaparèixer.
Sobre Mai Més!
El col·lectiu Mai Més! va néixer l’any 2005. A principis del mateix any va aparèixer la Plataforma Antifeixista de Ripollet (PAR). Va aconseguir molta força i s’hi van ajuntar fins i tot partits polítics, ja que “en aquell moment era notícia i els partits van voler donar suport”. Després, però, “se’n van desentendre” i va ser quan es va crear Mai Més!. El seu objectius són recuperar la memòria històrica, ser una veu crítica davant les injustícies actuals i lluitar contra la violència feixista.