David Igualada: ‘Té el doble de mèrit aconseguir aquest rècord amb gent del poble’
El Club Bàsquet Ripollet Tapas Maverick no coneixia què era la derrota. Durant 23 jornades cap equip havia estat capaç de vèncer als nois de David Igualada. Però cap equip és invencible i el diumenge passat van trobar un botxí. El Lluïsos de Gràcia, el segon classificat, va tallar una ratxa increïble que semblava no tenir aturador. Malgrat aquesta derrota l’equip ha fet història a Primera Catalana. El Bàsquet Martinenc tenia el rècord de 18 partits sense perdre però ara serà el Ripollet qui quedarà emmarcat en lletres d’or a la categoria amb 23
.
Revista de Ripollet: La 24a victòria consecutiva no va arribar perquè la pista era petita i l’àrbitre va ser molt permissiu o per algun altre motiu?
David Igualada: Realment va ser el pitjor partit que hem fet en tota la temporada. No vam sortir intensos en defensa i això ho vam pagar molt car. Jo sóc dels que pensa que defenses com ataques. El partit el vam perdre nosaltres i no l’arbitratge o la pista. Ambdós factors van influir però no vam fer el joc que hem mostrat durant tota la temporada.
.
RdR: Aquesta temporada ningú havia guanyat a Gràcia. Per vosaltres era un extra guanyar allà?
D.I: És cert, per nosaltres era un repte però malauradament no el vam aconseguir. És un camp molt difícil, tot condiciona. La pista està enganxada al camp, treus de banda i et molesten els peus del públic. A més tenen jugadors alts, atlètics, et defensen molt amunt. No van segons per casualitat.
.
RdR: Per tant us imaginàveu que la primera derrota arribaria contra ells?
D.I: Jo comptava amb una derrota en tota la temporada veient com anaven els equips i tenia marcada aquesta cita com la més probable per caure.
.
RdR: Tots els equips tenien l’al·licient de guanyar-vos, no?
D.I: Quan va començar la temporada tots els equips sabien els fitxatges que havíem fet i com havíem jugat a la pretemporada i tots els equips ja tenien l’al·licient de guanyar-nos. Tenim bons jugadors, estem fent un bàsquet atractiu i això motiva als rivals. Per exemple el dia que el Navàs va venir aquí ens va costar moltíssim, vam anar a la segona pròrroga. A casa de l’Sfèric Terrassa tres quarts del mateix, tot i que contra ells sempre està l’extra per la rivalitat.
.
RdR: Com s’aconsegueix mantenir una actitud guanyadora durant tants partits?
D.I: La clau és tenir-los endollats tota la setmana en tots els entrenaments. És un grup que vol entrenar tots els dies, que els deixo fer festa i no volen. Hi ha molt bon ambient al vestidor, més que un equip som un grup d’amics. Que tots siguem del poble també ajuda. L’únic que he de fer és saber com portar-los el millor possible i repartir els minuts com bonament puc.
.
RdR: Què significa per al Ripollet aconseguir la ratxa més gran de victòries de Primera Catalana?
D.I: És un club amb molts anys d’història i la majoria d’aquests anys han sigut a Primera. La veritat és que per mi és un orgull posar al club del meu poble en la història de la competició.
.
RdR: Mitja de 80 punts per partit. El vostre potencial està en l’atac.
D.I: Tenim jugadors exteriors molt bons, jugadors interiors també molt bons. Tenim una varietat de jugades que pot definir qualsevol jugador. A més saben jugar sols. Si jo fallés un partit no hi hauria cap problema. Als meus entrenaments treballem molt el cinc contra cinc, tothom sap on està el company en cada jugada.
.
RdR: Volíeu veure fins on éreu capaços d’allargar la ratxa, ara l’objectiu és aconseguir guanyar la lliga el més aviat possible?
D.I: Això mateix. Si guanyem els tres partits que ens vénen ja quedem campions. A més, en teoria quedant primer de grup t’assegures l’ascens.
.
RdR: Quines són les diferències d’un any a l’altre?
D.I: Quan vaig agafar l’equip l’any passat el plantejament era aconseguir l’ascens en tres temporades. El primer any vaig canviar quasi bé tot l’equip. Em vaig quedar amb quatre jugadors de la casa i vaig fer pujar a la majoria del sènior B. Va ser una aposta que em podia sortir o molt bé o fatal. I no va anar gens malament, ens vam quedar a dos partits d’aconseguir l’ascens la temporada passada. L’al·licient dels dos grans fitxatges a principi de temporada és el plus que ens ha donat per aconseguir aquest nivell. A més, per lesions hem comptat amb gent del segon equip i han funcionat.
.
RdR: Com és això d’entrenar a dos jugadors que venien d’EBA?
D.I: Entrenar al Roger Vilanova és ben fàcil, inclús quan estic col·lapsat m’enganxa per banda i em dona un cop de mà. Ha jugat a LEB Or i no sé que li puc ensenyar, potser m’ensenya més a mi. En el cas d’Ortega és el mateix. Té molt talent però sobretot és un magnífic entrenador, l’any passat ho va demostrar amb el femení.
.
Un equip 100% ripolletenc
“Té el doble de mèrit que aquesta ratxa s’hagi aconseguit amb gent del poble”, diu orgullós Igualada. Tots els jugadors del primer equip han nascut o viuen a Ripollet i la gran majoria han passat per la base del club o pel Bàsquet Sant Gabriel. Fins i tot el mateix Igualada és de Ripollet. Com tants d’altres jugadors de bàsquet del poble va començar a botar la pilota al Bàsquet Sant Gabriel. Va jugar a Badalona i a Santa Coloma de Gramanet però la mort del seu pare va fer que tornés a Ripollet a jugar i a entrenar a la quitxalla del poble. Va deixar de jugar per començar a entrenar al sènior B i d’aquí a ser l’entrenador del rècord que ve amb dedicatòria: “Vull dedicar-li aquest rècord al meu pare, allà on estigui m’està donant un cop de mà”.
.
