De bojos
En gairebé tot el món s’està vivint una època amb moltes revoltes. És la societat qui es revolta contra els grans poders. Poders que segurament porten molt temps en mans d’uns quants, acostumant-se així a un tipus de vida que no volen ni poden deixar mai. Tal i com deia John Acton, “el poder tendeix a corrompre, el poder absolut corromp absolutament”. El fet que el món estigui governat per una minoria fa que aquesta faci cada vegada menys per obtenir més. Una part d’aqueta minoria l’escollim nosaltres cada quatre anys amb les urnes. Aquest fet ja els dóna l’oportunitat per dir que vivim en un sistema democràtic. Però no ens enganyem. Els polítics no són els únics que governen aquest país, sinó que moltes vegades es dirigeixen per allò que volen, allò que els corromp, el poder de poder decidir, moltes vegades sota la pressió d’uns altres. Així doncs, sovint el còctel de repetir moltes vegades les mateixes persones amb la disposició del poder porta a l’anomenada corrupció.
Actualment estan petant molts casos de corrupció. I és fàcil preguntar-se: justament ara? Doncs sí. Ara és ideal per molts dels partits que estan implicats, doncs no cal oblidar que falten més de 2 anys per a que tornem a votar i, molt probablement, aquells que ara surten al carrer s’hauran oblidat o no aniran a votar. Des d’aquí espero que no, i que siguem conscients que, tot i com ja he dit abans que només escollim una part d’aquesta minoria, escollim amb consciencia dels fets que estan passant.
Moltes vegades sembla però que els polítics riguin de nosaltres. Només cal escoltar les declaracions del president del Govern Espanyol a Berlin on va dir, referint-se als papers de Bàrcenas famosos que han sortit publicats, que “Todo lo que se refiere a mí y a mis compañeros de partido no es cierto. Salvo alguna cosa que es lo que han publicado algunos medios de comunicación. Dicho de otra manera, es total y absolutamente falso”. Una frase força ambigua. Així doncs, sumem de nou la falta de transparència, una transparència totalment necessària per a acabar amb aquest problema de la corrupció. Podríem seguir citant altres casos de corrupció amb molta falta de transparència i sense que siguin necessàriament 100% de l’àmbit polític, com és el cas Noos, però sincerament no acabaria mai.
Per acabar-ho de rematar, a més a més, ara cal sumar l’espionatge, com ja s’ha vist amb el tema dels micròfons. Tot i que pel que sembla no serveix de gran ajuda, sinó que encara fa més còmplices a qui en principi no tenia res a veure. Per cert, no us ha fet pensar en la nostra vila? Al maig del 2006 l’actual Alcalde de Ripollet, Juan Parralejo, va denunciar mitjançant un comunicat de premsa que s’havien trobat un micròfon al peu de les banderes del seu despatx. No obstant, després de les investigacions que deien que hi havia al darrera, jo no vaig saber mai qui va ser el responsable d’aquest cas d’espionatge. Potser en aquest afer que surt ara també passa el mateix, i cau en l’oblit pel pas del temps.
Kàtia G. Samper
