Debat i reflexions entorn la idea d’una fàbrica d’art i creació per a Ripollet
Fa setmanes que es comença a traçar la idea d’un nou equipament cultural per a Ripollet. Es tracta d’una fàbrica d’art i creació, una idea que està desenvolupant el grup promotor Traça i que el passat dissabte 13 es va presentar en públic. Àngels Leiva, una de les fundadores del grup, va ser l’encarregada de presentar l’acte. Leiva va defensar que una fàbrica de creació a Ripollet “és necessària” per les “característiques” de la ciutat i perquè “ens ho mereixem, som una ciutat activa que vol avançar i la cultura és essencial”. Àngels Leiva va voler recordar a en Wenceslau Soler, treballador incansable per la cultura, “el millor homenatge al seu record era continuar el seu camí, treballar per posar la cultura en la primera línia de l’acció pública”.
Després de la presentació, la periodista i crítica d’art ripolletenca, Montse Frisach, va prendre les regnes de l’acte i es va iniciar el primer dels dos blocs que van formar part de la presentació. Hi van intervenir Joan Ramon Gordo, gestor cultural i vicepresident de l’Associació d’Espectadors del Mercat Vell, i Mireia Sabaté, actual directora de difusió artística de la Diputació de Barcelona i exsecretària de l’Associació d’Espectadors. Gordo va parlar sobre Enllaç, una promotora de cultura popular que va crear als anys setanta juntament amb en Wenceslau Soler, entre d’altres persones. I Sabaté va relatar com va ser la seva experiència dins l’Associació d’Espectadors com a secretària i com aquest camí la va portar a treballar dins del món cultural.
La segona part de l’acte es va centrar en les fàbriques de creació. I per parlar del tema, Traça va convidar a Rosa Morales, presidenta del Bidó de Nou Barris, entitat gestora de l’Ateneu Popular de 9Barris; Diego Lorca, veí de Ripollet i actor i membre de la companyia teatral Titzina; i Valentín Roma, historiador de l’art i director de La Virreina Centre de la Imatge. Morales va parlar dels inicis de l’Ateneu de 9Barris, quan un grup de veïns va ocupar una fàbrica asfàltica per dotar al barri d’un espai cultural i veïnal. Rosa Morales va destacar que en equipaments així, “la base social és molt important, ens reforça de cara a les institucions”. Per la seva banda, Diego Lorca va destacar “la importància de tenir un espai on els artistes puguin desenvolupar les seves idees i somnis”. Finalment, Valentín Roma recalca que és important una gestió comunitària de l’espai, “la comunitat és negociació i fricció i això ens millora ideològicament”. Roma va defensar que “els llocs on es produeix l’art i la cultura són absolutament necessaris” i que s’ha de “donar cobertura a la producció artística”.
La idea de la fàbrica ja està llançada i ara des del grup promotor busquen recollir totes les energies possibles i conviden a la població a formar-ne part. De moment, ja estan en marxa les xarxes socials on poder contactar i fer seguiment del projecte.
Les fàbriques de creació, espais culturals centrats en els processos artístics, laboratoris de projectes
Les fàbriques de creació artística són equipaments culturals que fomenten la creativitat, tant individual com col·lectiva, esdevenint així laboratoris de projectes artístics. Sovint aprofiten antigues fàbriques, que es rehabiliten per fer-hi diversos espais. N’hi ha que estan obertes a tot tipus de creació artística i d’altres centrades en alguna disciplina en concret.
Les fàbriques de creació ja fa anys que funcionen i n’hi ha repartides per tot el territori. El primer centre de creació artística de Catalunya es va posar en marxa l’any 1995 a Sabadell, L’Estruch, aprofitant l’edifici d’una fàbrica de tints. Però també s’hi poden trobar fàbriques de creació a Granollers, amb la Roca Umbert; diversos espais a Barcelona, com L’Escocesa o la Fabra i Coats; o bé La Marfà a Girona, centrada en la creació musical i L’Obrador, a les Terres de l’Ebre, especialitzat en arts escèniques.
A Ripollet, el projecte no és més que una idea, ara caldrà donar-li forma i pensar quin és l’ús que se li donaria a la fàbrica de creació. Però des del ferm convenciment que aquest espai ajudaria a millorar la vida cultural, i per tant, social de Ripollet.
