Descargolats Teatre: ‘Teatralment, hi ha oferta per a nens i adults però no per joves’
La Careta i Amics del Teatre mantenen un duopoli en l’escena teatral ripolletenca. Però des de fa poc ha irromput amb ganes un altre grup teatral, Descargolats Teatre. La diferència d’aquesta nova entitat és que els seus integrants són joves entre 19 i 23 anys que carregats d’idees fresques i originals volen oferir sobre els escenaris un teatre jove per al jovent de la vila. Res de rivalitzar, simplement crear una nova oferta dins del poble. La Laia Gutierrez, la presidenta, i l’Ismael Maimouni, tresorer i director amateur, van engegar el projecte juntament amb una colla d’amics que es van conèixer entre bambolines i que ara volen deixar la seva empremta en la cultura teatral de Ripollet.
.
Revista de Ripollet: Com sorgeix la idea de Descargolats?
Laia Gutierrez: En principi va ser un sentiment mutu de diverses persones de voler créixer en el teatre i va sorgir la idea de crear nosaltres mateixos una entitat.
Ismael Maimouni: Un grup independent en el qual no tinguéssim lligams. Sobretot pel tema de disponibilitat horària, no ens ha sortit del tot com volíem però ja és un pas. Independència pel que fa als horaris, al que volem fer i com ho volem fer en qüestió de projectes, i a les normes que volem adoptar dins del nou grup, que això també és un punt molt important.
.
RdR: Què comporta crear una entitat de zero?
IM: Al final és contraproduent perquè són més responsabilitats que llibertat. Realment sabíem que hau-ríem de fer front a unes responsabilitats i en part les volíem. En la gestió anem una mica com pollastres escapçats i hem d’improvisar però més o menys ho anem salvant.
LG: La majoria de responsabilitats venen perquè ens hem de gestionar tot nosaltres mateixos i hem de fer-ho bé. No podem crear-ho de qualsevol manera, has de posar bé les bases perquè si no tot se’t vindrà a baix.
.
RdR: Quin va ser el primer pas per constituir l’entitat?
LG: Doncs tot ha sigut més fàcil del que jo m’esperava. Teníem moltes ganes, ho vam fer bastant ràpid tot el tema en la gestió. Vam trobar que el Kftó ens va obrir moltes portes, ens ha ajudat en moltes coses, i la veritat és que gràcies al Kftó tot ha anat molt més de pressa.
IM: Tot va ser per una companya del grup de teatre que va veure que estàvem buscant noves vies i ens va comunicar que tenia un contacte que estava interessat en oferir a un grup de joves un espai per poder desenvolupar-se fent teatre, l’única condició era que estiguéssim associats al Kftó.
.
RdR: Que us ofereix el Kftó?
LG: Ens va oferir la sala des del primer moment, assessorament en tot el que necessitéssim i facilitats a l’hora de fer gestions per al tema ajuntament. També ens ofereixen oportunitats per a festes i esdeveniments en el poble, però això ja serà amb més temps.
.
RdR: Quins són els vostres objectius?
IM: Fer l’obra, és el principal. I un objectiu important és aconseguir aquesta consciència i responsabilitat de grup que també ens va empènyer a formar la nostra pròpia entitat, el que tot el grup es comprometi per poder fer més esdeveniments relacionats amb el món del teatre.
.
RdR:Quan podrem veure-la?
LG: Quan tinguem el guió si que ens posarem a buscar bolos. Sent realistes calculem que per a finals d’aquest any. Per a nosaltres és més complicat poder estrenar. Serà impossible que estrenem a l’Auditori aquest any.
.
RdR: Què hi guanya Ripollet amb el naixement de Descargolats?
RdR: Què hi guanya Ripollet amb el naixement de Descargolats?
LG: Que estem oberts a fer promoció de la cultura de Ripollet tocant sempre el teatre. En ser joves i fer teatre nosaltres mateixos podem oferir una visió innovadora. A Ripollet, teatralment, hi ha oferta per a nens i adults, però no per a gent jove. Hi ha diverses coses per a nosaltres però o no han sortit bé o no hi ha hagut una bona promoció. Per tant, podem oferir una nova manera de fer teatre per la gent jove.
IM:Potser podem oferir una nova visió, la nostra pròpia visió del teatre. Aire fresc. Una energia i unes ganes i maneres d’una entitat que la porta la gent jove.
.
RdR: Quina ha estat la resposta dels joves?
LG: Som onze però realment de Ripollet som cinc, els altres són de Cerdanyola. Tenim la sensació que falta una mica d’interès per la cultura però per la nostra part ens ha faltat una mica de difusió. No ha donat temps a que la gent ens conegui.
.
La primera obra
Una estudiant de Sociologia totalment antisocial, un maquillador de morts, un ‘pijo’ consentit que vol dedicar la seva vida al ioga i una transsexual encoberta viuran les històries més rocambolesques quan al pis arriba una estudiant xinesa d’Erasmus.
Una comèdia hilarant, sense complexes i trencant els estereotips sobre la gent jove i la vida en pisos d’estudiants és el primer repte per a Descargolats: “El plantejament és força senzill. Un grup de gent jove que viu en un pis d’estudiants. Quina és la diferència? Que són personatges bastant surrealistes, cadascun amb un grau de bogeria força important envoltats de gent de pas que no farà més que augmentar la pròpia bogeria que ja està establerta” explica Maimouni.
“Realment hem sigut pràctics. Primer teníem en ment fer una obra ja escrita i adaptar-la. Però les obres ja escrites tenen el petit handicap i és que si vols una que no tingui drets d’autor ha de ser una obra que tingui uns quants anys. Què passa si té uns anys? Que probablement sigui una obra bastant clàssica i que sigui complicada de representar, una cosa que ara se’ns escapa una mica de les mans. O una de dues, o fèiem una adaptació, que era inviable amb gent amateur i érem nous com a entitat. A més ens hagués donat força feina. I ens vam plantejar que per la mateixa quantitat de feina podíem crear una obra, una mica a les necessitats que tenim i la gent que hi ha”, reconeix el tresorer.
L’obra encara està al forn coent-se a foc lent, però la motivació és màxima com explica la presidenta: “L’obra encara l’hem d’acabar. Però està sortint una obra molt divertida, que a la gent li agradarà i que als propis actors els està encantant perquè podem adaptar els nostres personatges als nostres necessitats com a actors. És com que cadascú pot donar el millor de si, el que més li agrada i passar-s’ho molt bé”.
La primera obra
Una estudiant de Sociologia totalment antisocial, un maquillador de morts, un ‘pijo’ consentit que vol dedicar la seva vida al ioga i una transsexual encoberta viuran les històries més rocambolesques quan al pis arriba una estudiant xinesa d’Erasmus.
Una comèdia hilarant, sense complexes i trencant els estereotips sobre la gent jove i la vida en pisos d’estudiants és el primer repte per a Descargolats: “El plantejament és força senzill. Un grup de gent jove que viu en un pis d’estudiants. Quina és la diferència? Que són personatges bastant surrealistes, cadascun amb un grau de bogeria força important envoltats de gent de pas que no farà més que augmentar la pròpia bogeria que ja està establerta” explica Maimouni.
“Realment hem sigut pràctics. Primer teníem en ment fer una obra ja escrita i adaptar-la. Però les obres ja escrites tenen el petit handicap i és que si vols una que no tingui drets d’autor ha de ser una obra que tingui uns quants anys. Què passa si té uns anys? Que probablement sigui una obra bastant clàssica i que sigui complicada de representar, una cosa que ara se’ns escapa una mica de les mans. O una de dues, o fèiem una adaptació, que era inviable amb gent amateur i érem nous com a entitat. A més ens hagués donat força feina. I ens vam plantejar que per la mateixa quantitat de feina podíem crear una obra, una mica a les necessitats que tenim i la gent que hi ha”, reconeix el tresorer.
L’obra encara està al forn coent-se a foc lent, però la motivació és màxima com explica la presidenta: “L’obra encara l’hem d’acabar. Però està sortint una obra molt divertida, que a la gent li agradarà i que als propis actors els està encantant perquè podem adaptar els nostres personatges als nostres necessitats com a actors. És com que cadascú pot donar el millor de si, el que més li agrada i passar-s’ho molt bé”.
.
.