Diables de Ripollet:”Ara cal adaptar-se amb seny pel bé de la cultura, ja hi haurà temps per la rauxa”
Diables de Ripollet és una de les entitats més nostrades al poble. Dins de l’entrellat de la Festa Major organitzen un dels moments cabdals com és el Correfoc. A més uneixen a una setantena de persones.
Són un bon exemple de com la COVID-19 ha afectat la cultura popular. Els caps de colla Xavi Sáez i Borja Palomero, en representació de l’entitat, expliquen com han viscut el confinament i com es veuen afectats per les mascaretes i la distància de seguretat.
Revista de Ripollet: Com us ha afectat el confinament?
Diables de Ripollet: Hem parat, no ens podem permetre cap error. Com entitat hem de donar exemple i cuidar a la nostra gent. Tenim gent gran i quitxalla… per això cal parar i replantejar-se com ens readaptem. Ha sigut molt dur acomiadar-se de la temporada perquè venia amb molta força. Hem perdut un any boníssim: el 35è aniversari, intercanvis molt profitosos amb colles importants, sortides amb dos correfocs. Abans de Carnaval ja havíem tancat més de mitja temporada. Al final ens dediquem a la cultura popular i aquesta s’ha endut un gran cop. Ens readaptarem però és molt dur.
RdR: I com l’ha afectat a la cultura popular?
DdR: Crèiem que és el sector on més ha afectat. Al final està pensada per sortir al carrer i gaudir amb altres persones, sigui un concert, un castell o un correfocs. Per exemple nosaltres hem de preparar-ho tot amb dos mesos d’antelació per qüestió de permisos, fins i tot per una bola de fum. No és qüestió de diners, no és la pèrdua que més ens preocupa. La pèrdua és més sentimental i de fer caliu amb els companys. Per exemple no fer Festa Major o les Festes de la Tardor és de les pitjors notícies que ens ha donat aquest any.
RdR: Què us suposa la falta de Festa Major?
DdR: Ens fa molt mal, no podem fer ni un acte representatiu. Ens agradaria fer un petit acte que des de tres punts del poble es fes un castell de focs perquè els ripolletencs poguessin veure’ls des de casa però hem de ser responsables. A més estem d’acord amb la comissió de Festa Major. Es va decidir no fer-la per evitar fer crida al carrer, per evitar situacions difícils de sostenir. Nosaltres com a entitat estem d’acord.
RdR: Com heu tornat després de la quarantena?
DdR: Durant aquest temps ens hem reunit via on-line. Després, a poc a poc, hem fet reunions, al principi amb poca gent i així hem sumat a integrants de la colla. També hem tornat als assajos amb tots els protocols. S’han alternat els assajos: un divendres va un grup de gent i al següent un altre. A més els dissabtes fem assaig al pati, a l’aire lliure, gràcies a Kanyapollet. Tenim molta cura amb els integrants que són persones de risc. Els responsables de l’entitat estem a sobre per saber com es troben i si volen participar del que anem fent es trobin còmodes. Per exemple només pot entrar una persona al local, desinfecta el material i al carrer es reparteix.
RdR: La possibilitat d’adaptar les vostres actuacions és nul·la?
DdR: No del tot. Estem pendents de poder començar a fer actes de cara al setembre com altres entitats han començat a fer. Sempre tenint en compte les restriccions: protocol d’higiene, protocol de distància i amb aforament limitat. No és el que més ens agrada però no volem parar d’organitzar esdeveniments. A poc a poc tornarem a la normalitat fent espectacles estàtics, per exemple fer una tabalada mentre fem ballar el Poll Foll. Al final el que necessitem és fer caliu. No sabem si la gent vindrà i li agradarà però com a grup humà de persones és important retrobar-nos, al final la màgia dels Diables és que som una colla de gent que gaudim conjuntament del foc.
RdR: Al final el que més enyoreu és aquest caliu.
DdR: El caliu dels companys que podem considerar com una família… Abans de tot això hi havia reunions que érem quaranta persones. També enyorem molt el foc. És una llàstima que el poble no pugui gaudir d’un correfoc, però és normal perquè no hi ha una manera perfecta per fer-lo. A més logísticament és molt difícil, també per l’Ajuntament. A través de la Federació estem mirant com fer activitats. Al final la gràcia d’un correfoc és que qualsevol que estigui pel carrer pugui ficar-se amb un barret de palla i la roba adient, i això ara mateix és impossible.
RdR: Sabeu com s’han adaptat altres colles?
DdR: Sí, però cada colla és un món. Hi ha algunes que són més ‘punkies’ i d’altres que són més sensates, també intervé el pressupost que tenen. Per exemple hi ha una que van treure la bèstia i la van fer voltar pel carrer perquè la gent la veiés des dels seus edificis, només eren quatre diables participant de la cercavila. Cada colla s’està adaptant com pot.
RdR: Què més esteu preparant per a la temporada vinent?
DdR: Estem preparant formacions per als nous integrants amb les mesures. També estem preparant nous invents per alguns espectacles i sobretot que tot el que fem estigi readaptat. Cal remarcar que quan tornem a fer correfocs la gent tingui seny, ja arribarà el moment de fer córrer la rauxa per gaudir.
RdR: Heu perdut integrants durant aquest temps?
DdR: Hem mantingut a tots els companys. Som prop d’una setantena de persones inscrites al CRE (Consumidors Reconeguts com a Experts), la coordinadora de les entitats de foc. Hem cuidat molt a la gent i ningú ha deixat l’entitat.