E. Ballesteros: “En l’exposició de la República es pot veure una petita part de tots nosaltres”
Durant la Segona República es vivia molta efervescència als carrers. Eren anys de molt moviment polític i Ripollet era un clar exemple. Per commemorar aquella època el Grup d’Estudis Ripolletencs (GER) ha preparat una exposició al CIP del Molí d’en Rata, un dels membres que hi ha participat activament ha estat l’Eduard Ballesteros. És llicenciat en història, està preparant la seva tesi doctoral i és un dels guies de l’exposició que mostra com es van viure a aquells anys tan interessants.
Revista de Ripollet: Per què a Ripollet podem veure una exposició de la Segona República?
Eduard Ballesteros: L’exposició sorgeix per commemorar el norantè aniversari de la Segona República. Va ser una iniciativa conjunta amb el CIP El Molí d’en Rata i l’Arxiu Municipal. Sobretot per demostrar que Ripollet, tot i ser un poble petit, va prendre rellevància en aquesta època i que van passar moltes coses.
RdR: Es pot dir que la relació entre el republicanisme i Ripollet va ser estreta?
E.B: Sí, però no només amb el republicanisme, sinó també amb corrents polítics com el comunisme i l’anarquisme, que va haver-hi un moviment molt fort. Val a dir que Ripollet comptava amb un teixit associatiu molt important en aquell moment, no parlo únicament en l’àmbit polític, sinó també en l’esport o la cultura.
RdR: Va ser en aquella època quan es va proclamar el comunisme llibertari al poble?
E.B: Va ser el gener del 1933. Va ser un moviment generalitzat que es va donar a certs indrets d’Espanya, es pretenia instaurar el comunisme llibertari a tot el territori. El que va passar és que només els pobles, i no tots, es van adherir i Ripollet va ser un d’aquests. És un fet anecdòtic perquè va durar unes hores, fins que van arribar les forces de l’ordre públic i es va acabar l’assumpte.
RdR: Com resumiries el que es va viure al poble durant aquells anys?
E.B: Diria que com uns anys d’intensa activitat política i associativa. La gent s’aplegava en un munt d’entitats, agrupacions i col·lectius de tota mena, i a més eren molt actius. Crec que això de no tenir els estímuls amb els quals comptem actualment, com televisió, xarxes socials o videojocs, ajudava a viure aquest frenesí d’activitat. La gent tenia molt poc temps lliure, era només el diumenge, però el passaven en entitats o bé sindicals, o polítiques o esportives… era indiferent, tothom estava més o menys implicat en alguna d’elles.
RdR: Podem dir que no es pot equiparar aquella època en l’àmbit associatiu a l’actual?
E.B: A Ripollet tenim la sort que l’associacionisme sempre ha estat un punt fort del poble. El contrapunt és que en aquell moment hi vivien 3.300 habitants i actualment som gairebé 40.000. Abans potser la meitat dels veïns, més o menys, estava involucrada en alguna associació i ara no s’arriba ni de lluny a aquesta xifra. A banda d’això el gran nombre d’estímuls fa que la gent no s’impliqui tant, troba que hi ha coses més importants. Actualment es parla molt més de futbol que no pas de política o reformes socials, encara que ens convindria més parlar de tot això.
RdR: Què és el més curiós que heu trobat?
E.B: Hi ha diversos personatges a destacar. Un d’ells era el ‘Caballero Sariol’, era un pagès que es dedicava a fer trucs de màgia, era el ‘Houdini’ particular de Ripollet. Una de ben important era la ‘Pepeta’ Datzira, que formava part de la Penya Ciclista Ripollet, en la temporada 1935/36 va quedar cinquena en un rànquing de tretze, tenint en compte que tenia quaranta anys i tres fills, per l’època era molt trencador. Sobretot perquè tot i haver-hi polítiques que fomentaven la igualtat entre homes i dones, a la pràctica no era real.
RdR: Com animaries a la gent a visitar l’exposició?
E.B: El punt fort és que hi ha participat molta gent del poble, moltíssimes entitats. S’ha cedit molt material: fotografies, escrits, documents, objectes… és una exposició on crec que tothom, en major o menor mesura, es pot sentir identificat. Al final és una petita part de tots nosaltres, a més tenim visites guiades i el CIP té unes instal·lacions que són genials per fer exposicions.
RdR: Ha costat gaire fer-la?
E.B: Vam començar entre finals de maig i principis de juny, sense comptar l’agost. Ha estat una feinada, bona part buscant a l’arxiu. No és fàcil d’imaginar-se tota la feina que hi ha al darrera. Vam començar amb una pluja d’idees i planificant que volíem mostrar. Aquesta feina conjuntament amb l’arxiver i les responsables del Molí d’en Rata. Així vam veure que la millor manera d’estructurar-la era per blocs: ideològic – polític, valors republicans, patrimoni, oci i esport. Amb aquestes quatre línies ens vam dividir la feina. També vam contactar amb veïns i veïnes per trobar coses que se’ns poguessin passar per alt. Una vegada trobada tota la informació la vam seleccionar, i després la vam estructurar amb un programa de 3D. L’última setmana va ser la més estressant, a més vam tenir el contratemps que les parets es van pintar després de treure l’exposició anterior i els plafons no enganxaven. Tot i la feinada i l’estrès el resultat ha valgut la pena.
RdR: Aquesta ha estat una feina del GER, del qual tu ets un dels fundadors. Com apareix l’entitat?
E.B: Vam ser un grup de gent amb l’interès de difondre la història de Ripollet, alguns d’àmbit acadèmic i altres no, perquè és un poble amb molt per explicar. La nostra revista es diu 973 perquè el primer document que menciona al poble és d’aquell any. Això demostra el recorregut del poble.
RdR: Sou entitat formada per gent jove. És curiós.
E.B: Sí, és un punt fort que tenim. A l’entitat de Montcada, per exemple, la majoria tenen més de setanta anys. Perquè una entitat tingui vida ha de tenir gent jove que la mogui. Cal dir que s’han alineat els astres, per dir-ho així, però també és cert que la carrera d’història té força demanda tot i les poques sortides laborals que ofereix.
RdR: En l’àmbit històric perquè que té d’important Ripollet?
E.B: Destaquem sobretot perquè durant molts anys el cultiu principal va ser la vinya. També encara que sigui una mica desconegut és important també el jaciment arqueològic de la zona dels Pinetons on s’han trobat restes des del neolític fins a l’edat de ferro, i en menor mesura restes iberes.
