Eduard Torrent: ‘L’experiència pròpia m’ajuda a entendre millor els jugadors’
Treballa cada dia amb Navarro, Tomic i Jasikevicius. És un dels encarregats de mantenir en bon estat el primer equip de bàsquet del Barça. És el massatgista de l’equip des del 2002, porta gairebé 20 anys treballant al club. El mateix on el seu pare va jugar a futbol, esport que ell va haver de deixar per lesió després de jugar, entre d’altres, al CF Ripollet.
Revista de Ripollet: Seguint els passos del teu pare tu també vas ser jugador de futbol. I vas estar al Ripollet.
Eduard Torrent: Vaig arribar al Ripollet als 17 anys de la ma del Josep Carbonero i després vaig estar jugant a diversos equips. Vaig rebre una oferta per jugar a Las Palmas però no vaig anar perquè ja tenia la novia aquí i quan jugava a tercera va arribar la possibilitat d’anar al Saragossa però els clubs no es van entendre econòmicament i no va poder ser, potser aquest pas hagués canviat la meva carrera esportiva, no ho se. Després vaig tenir dos lesions greus amb trencament dels lligaments creuats i ho vaig deixar.
RdR: Com vas decidir fer-te massatgista?
E.T.: Arrel de la lesió vaig decidir estudiar per poder ajudar a altres esportistes. I després de varis cursos va sorgir a través del meu pare l’oportunitat de començar a col·laborar amb els equips de categories inferiors del Barça, vaig començar amb l’aleví B. Vaig estar nou anys a altres categories arribant al Barça atlètic. Després em van proposar passar al primer equip del basquet i malgrat no ser futbol ho vaig acceptar.
RdR: Vas trobar moltes diferències?
E.T.: Hi ha diferències. Cada tipus d’esportista té les seves demandes i necessitats, és cert que el canvi de treballar amb jugadors de futbol de promoció a professionals de basquet es nota, estar allà és com està en una bombolla, un altre món.
RdR: Més enllà de fer massatges, pel temps que esteu amb els jugadors, els massatgistes acabeu sent també els seus confidents.
E.T.: És un aspecte molt important. L’altra dia escoltava l’entrenador de l’Espanyol en roda premsa explicar que la psicologia de l’esport està dins de l’entrenament i va citar precisament els massatgistes. I és cert. Jo per exemple, que faig de tot a l’equip, estic sempre molt a prop dels jugadors i molt sovint fem aquesta feina també, i només amb un comentari, una guspira, pots ajudar-lo en un mal moment.
RdR: Com planteges aquesta tasca, teniu cap preparació específica per desenvolupar-la?
E.T.: Al Barça rebem formació de tot tipus. Però en el meu cas m’ajuda haver-me criat en un vestidor i viure-ho també com esportista, recordo estar ja amb 4 o 5 anys acompanyant al meu pare mentre li feien massatges. Aquestes experiències m’ajuden a identificar com es troba un jugador només entrar al vestidor.
RdR: De tots els jugadors amb qui has treballat a qui destacaries?
E.T.: Són molts jugadors, és difícil triar. Del futbol tinc molt bona relació amb el Xavi, l’Iniesta i el Puyol per exemple. Potser destacaria la professionalitat del Puyol, és tot treball, és un obsessiu de la feina. I del bàsquet he tingut la sort d’estar amb alguns dels millors d’Europa, recordo Bodiroga, Dueñas, Jasikeviceus encara que destacaria el Navarro com un gran esportista i una gran persona.
RdR: Quina victòria ha estat la més especial?
E.T.: Em quedaria amb el primer any perquè vam guanyar el triplet amb la Copa, la Lliga i l’Eurolliga. És una temporada que serà difícil de repetir. També guardo molts bons records d’ara fa tres anys que vam guanyar la Copa del Rei davant el Reial Madrid a Madrid i de la Final Four de Paris.
RdR: Com us adapteu a nous mètodes, innovacions o ‘modes’ que apareixen en l’àmbit de la preparació i tractament físic?
E.T.: Nosaltres tenim el número ú en ‘tapings’ (embenatges funcionals) que és el Toni Bové, el fisio i sempre ho fem tot pensant que el jugador ha de poder jugar. Sempre observem tot el que apareix però ho filtrem per la nostra experiència i ho enfoquem en la lesió o la necessitat concreta de cada cas, de cada jugador.
RdR: Què fa diferent el Barça?
E.T.: A nivell mèdic i esportiu estem per sobre d’equips com el Milan, el Manchester o el Bayern per exemple. S’està treballant tot molt bé ja des de les categories de base en les lesions i el treball físic. I a més en el nostre club els jugadors reben moltes més atencions que en altres equips i nosaltres ho hem notat amb jugadors que han marxat o que venen d’altres llocs.
RdR: Com és el teu dia a dia amb l’equip?
E.T.: Arribem als entrenaments una hora i mitja abans que els jugadors i a mesura que van arribant comencem a fer massatges, donar corrents, el que cadascú necessita. Durant la sessió estem pendents per si passa res i després preparo el gel, massatge, fem cures a algun dit, el que calgui. I el mateix en els viatges. Preparem una infermeria a l’hotel per donar les mateixes atencions. I pels partits arribem dues hores i mitja abans al pavelló per anar preparant-ho tot. Llavors ja canvia la rutina perquè els jugadors arriben una hora o hora i quart abans i és cert que pels partits ells ja tenen els seus protocols i es preparen més ells, cadascú el que li va millor.
RdR: Són molt maniàtics?
E.T.: Aquest grup d’ara no. Desconnecten posant-se música o llegint, cadascú a la seva manera però si que en altres moments hem tingut algun més peculiar. Recordo, per exemple, el Bodiroga llegint la Biblia a les dutxes.
RdR: Quin consells donaries a un esportista aficionat per evitar problemes?
E.T.: Soc partidari d’un bon escalfament, també tenir una bona dieta i cuidar-se és fonamental. En el cas dels esportistes amateurs cal tenir això molt present, perquè com que no poden gaudir de totes les atencions és important cuidar-se, estirar, fer-ho bé.
Opinió amb fonaments
Futbolista, pare, entrenador i fill de futbolista: El pare, Joan Torrent, va jugar als 60 al Barça, amb Sadurní i Rifé, entre d’altres. Ell va ser jugador i té el títol d’entrenador. Aconsella als pares “deixar fer als entrenadors, a vegades amb bona fe perjudiquen els fills”.
Any difícil amb l’equip: “Ha estat un dels inicis d’any més complicats. Ara ha tornat la tranquil·litat amb l’èxit a la Copa, ja tenim un títol i hem tornat al bon camí”.
Joan Creus: “Parlar d’en Creus són paraules majors. En el tracte personal només puc agraïr-li de tot cor com és. Com esportista és un gran del basquet, un crack”.
CF Ripollet: “Si tots van junts sense interferències ho tiraran endavant i continuaran amb el bon camí de no perdre’s en les categories de baix de tot.”