Efra Pérez: “La meva zona de confort és la tauleta o el paper, el mural ha estat un repte”
Qui li havia de dir a l’Efra Pérez que d’una escapada a buscar còmics a la Biblioteca sortiria l’opció de fer un mural a un dels seus finestrals. Sempre li ha agradat dibuixar, però mai havia fet un projecte així. Amb motiu dels 25 anys de l’equipament públic l’Efra ha pogut mostrar el seu art a tot el poble amb una il•lustració, un repte il•lusionant que
l’ha omplert el cor.
RdR: Com t’arriba l’oportunitat de fer el mural?
E.P: Va ser tot a través de l’Elisabet, la directora de la Biblioteca. Durant l’estiu vam anar un dia a buscar còmics, va ser quan vam conèixer a l’Eli i em va començar a seguir per Instagram. Tenen un projecte anomenat #lafinestradelabiblio en el qual cada cert temps un artista local fa un mural a una de les finestres. Em va proposar que participés del projecte, evidentment em va encantar. Sóc el segon artista, però en el meu cas coincideix que es compleixen vint-i-cinc anys de la biblioteca, que l’abril és el mes del llibre i el vam fer el dia del llibre infantil. Per tant, la responsabilitat era més gran, però també la il·lusió per fer-lo.
RdR: Com se t’acut aquesta idea?
E.F: No havia fet mai un mural d’aquestes dimensions. Vaig pensar en una idea molt bàsica, fer un llibre gegant que donés la impressió de volar. Com la biblioteca està molt bolcada a fer activitats per als nens vaig veure clar que el protagonista havia de ser un nen acompanyat per personatges de diferents llibres que l’ajuden a volar, a explotar la imaginació en les seves aventures. Amb tots aquests ingredients em va sortir aquest resultat. Vaig intentar plasmar els diferents gèneres del conte: la fantasia i cavalleria amb el cavaller i el drac, la ciència-ficció amb un robot, amb les històries d’intriga i investigació vaig pensar en un gat vestit com en Sherlock Holmes i, per últim, un pop pirata per aquestes aventures d’alta mar. En el cas del nen i el cavaller he intentat que tinguin un gènere neutre, que no s’identifiquin amb un nen i una nena.
RdR: Van ser set hores de feina?
E.F: Més o menys sí. Havíem quedat un dissabte, però el dia abans ja vaig anar per fer l’esbós. Dissabte vam estar cinc hores i encara vaig necessitar dues més dilluns a la tarda per deixar-ho enllestit. Per sort no se’m va fer gaire llarga la feina gràcies a l’ajuda de la Nerea. Com estava tan emocionat per ser una experiència nova. A més, sempre dic que dissenyar i il·lustrar és una resolució de conflictes constant, i en aquest cas més. Com mai m’havia enfrontat a un repte així vaig tenir problemes amb la pintura, amb el vidre, els pinzells…
RdR: “Resoldre conflictes”, a priori no ho sembla per aquesta feina.
E.F: Realment em dedico al disseny, la il·lustració i el dibuix de còmic ho faig com un hobby. Quan planteges un disseny o una il·lustració has de tenir moltes idees i posar-les totes juntes, a partir d’aquí toca resoldre tot un entrellat que et portarà al resultat final. Quan tens pràctica no és tan complicat. Quan tens la idea i la vols plasmar et toca fer-la una, dues o tres vegades fins que al final surt un bon resultat.
RdR: Per tant, aquesta experiència ha estat tot un repte?
E.F: Això mateix, sobretot perquè l’havia de fer en un finestral. La meva zona de confort és dibuixar a casa a la meva tauleta o en un paper i un llapis. Per tant, sortia de la zona de confort en un espai públic i amb material que era nou per a mi. El primer gran problema que vaig tenir va ser que quan posava la pintura al vidre i traspassava la llum, això fa que les fibres del pinzell es veiessin més del que pensava en un inici i el color no quedés uniforme. Ho vam intentar resoldre amb una doble capa. Tot i no quedar bé del tot vaig pensar que després es veuria millor, i així va ser. Però una altra qüestió que ens vam trobar és que el vidre té tres centímetres de grossor i era important fer que encaixessin bé d’un cantó a l’altre. Per sort, aquests petits detalls des de la distància, que és com està pensat per veure, no resulta un gran inconvenient. Al final em va quedar molt millor del que pensava.
RdR: Ha sigut ben rebut?
E.F: Sí, mentre el feia molts nens s’acostaven i em comentaven que tenien ganes de veure’l complet, que els hi estava agradant molt. Això em va donar caloreta al cor, com dic jo. Un, inclús, es va inventar una història amb els personatges.
RdR: Per a tots aquells a qui els hi va agradar vendràs il·lustracions per Sant Jordi.
E.P: Això mateix. Tinc la taula demanada. Vaig pensar: com ha agradat i ha quedat bastant professional, faré vint-i-cinc còpies en motiu dels vint-i-cinc anys de la biblioteca, així com un fet poètic. El número u el vaig regalar a l’Eli i en vendré vint-i-tres, el que resta me’l quedaré per mi. També posaré a la venda samarretes amb il·lustracions que vaig fer per l’inktober. Per qui no ho sap és un joc de paraules en anglès entre tinta i octubre. Cada dia d’octubre es fa amb tinta un dibuix diferent i s’exposa a les xarxes. Això ho va fer per primera vegada Jake Parker i molts artistes es van sumar a fer-ho. L’any passat vaig fer-ho i els resultats que van quedar em van agradar tant que vaig fer-ne samarretes. També portaré un fanzine que he fet arrel de la il·lustració.
RdR: Quan et decideixes endinsar-te més en el món la il·lustració?
E.P: Ha estat un procés lent. Sempre he anat fent petit treballs. Em vaig formar a l’Escola Joso i després he estat bastant autodidacta. És veritat que en algunes de les feines que faig de disseny em demanen que introdueixi petits detalls il·lustrats des de fa temps, però la majoria m’ho prenc com a hobby. Al final em dedico al disseny, treballo vuit hores a una empresa de Montcada, per això em fa molta il·lusió que em reconeguin les meves il·lustracions.
RdR: Si haguessis d’escollir algun lloc de Ripollet on fer un nou mural quin seria?
E.F: Uf, és difícil. Ripollet té molts murals en llocs molt ben escollits. Darrera de casa tinc el mural de Lorca que és una paret que m’agrada molt i de primeres no semblava que fos un bon lloc per a una il·lustració. Al final qualsevol paret és bona per compartir art.
