El Club Bàsquet Ripollet acaba subcampió i tindrà una plaça a Lliga EBA
El Galval Motor Club Bàsquet Ripollet pot dir que és equip de lliga EBA. L’equip marxava segon abans de l’aturada de la competició per la COVID-19. La Federació Catalana de Bàsquet va decidir posar punt final a la categoria de Copa Catalunya i, davant la impossibilitat de celebrar les fases d’ascens, va donar l’accés directe al primer i segon classificat.
Així doncs l’equip ripolletenc assoleix plaça per la quarta categoria del bàsquet estatal, un retorn que s’ha fet esperar quinze anys. Dues temporades després de l’ascens a Copa Catalana els ripolletencs han aconseguit una fita que l’any passat es va escapar a les fases d’ascens.
“Realment no ens ho esperàvem, ens hauria agradat fer-ho d’una altra forma però així ha estat”, assegura Antonio Quirós, el capità. Tot i que la temporada anterior l’equip es va classificar pel play-off d’ascens, aquesta no s’havia fixat l’objectiu de repetir la fita: “Teníem clar que aquest any seria més difícil perquè ja no érem l’equip nou, tothom sabria com jugar-nos”.
En les cinc primeres jornades l’equip només va sumar dues victòries però a poc a poc els blaus es van assentar i des de la desena jornada fins a la vintena només van perdre un partit: “Entre guanyar i perdre hi ha una diferència molt petita, a vegades pot ser un detall. Ens vam reunir més d’un cop per fer pinya i no abaixar els braços i al final la pilota acaba entrant”, reconeix el pivot.
Un projecte que va canviar el futur del club
Fa vuit anys l’equip anava a la deriva amb més jugadors de fora que de la casa: “Una situació il·lògica, Lluís Santana i jo estàvem fora de l’equip però Rafa Díaz i Carles Tatché ens van presentar un projecte en el qual s’apostaria per jugadors locals”. Aquesta senzilla fórmula va fer que any rere any l’equip sempre incorporés gent que es coneixia dins i fora de la pista, això demostrava una complicitat que es va traduir en resultats.
“Mai ens vam fixar una categoria, l’objectiu era veure on podíem arribar amb la gent de casa. L’ascens a EBA és el colofó però el veritable èxit és trobar-te el pavelló ple de gent del poble”, reconeix Quirós.
Un punt d’incertesa en la celebració
Tot i que la plaça està reservada pel CB Ripollet encara no és segur que l’equip jugui a Lliga EBA. L’ascens de categoria comporta un increment econòmic important que el club ha d’estudiar: “Els jugadors volem jugar a la categoria més alta possible però el que no farem és hipotecar el futur del club ni econòmica ni esportivament, si hem de tornar a jugar Copa ho gaudirem igual”, assevera el capità.
Llicències més cares o viatges més llargs són requisits difícils de complir per un club que compta amb poc més de set equips. “Al final les bases són les que costegen al primer equip, nosaltres no tenim aquesta possibilitat perquè la base de Ripollet està al Sant Gabriel. Hauria d’aparèixer un patrocinador prou gran i amb aquesta situació és complicat trobar-lo”, assegura el pivot ripolletenc.
Per altra banda el Pavelló Francesc Barneda no compleix els requisits que demana la Federació per jugar la categoria: “Per normativa hauríem de jugar al Joan Creus, per sort hi ha moltes entitats esportives però això fa que no hi hagi hores suficients per entrenar i jugar”.
Davant d’aquesta situació el club començarà a moure’s per fer efectiva la plaça que s’ha guanyat a la pista. “També ens agradaria competir amb igualtat de condicions però al final és igual on estiguem, simplement hem de valorar el que estem fent i ho hem de gaudir. Vindran altres generacions però aquesta és única”, conclou Quirós. Una generació que passarà a la història del club pels resultats esportius, per l’ambient que generen al Barneda i per ser els primers en haver de celebrar un ascens per videoconferència.
L’equip de l’ascens l’ha dirigit David Igualada i l’han format el mateix Quirós, Roger Vilanova, Albert Ortega, Miguel Valero, Alejandro Sànchez, Juan Carlos Santana, Alexandre Albadalejo, Jordi Puig, Xavier Manzano, Omar Bajja i també han participat Pol Brualla, Joel Montes i Carlos Blanco.
