El Club Handbol Ripollet davant el repte de tornar a començar al lloc que li pertoca

Dos anys, dos ascensos. El Club Handbol Ripollet s’havia acostumat a triomfar i, quasi bé, a créixer més ràpid del que s’esperava. El pas de Tercera a Tercera Preferent estava als plans de la directiva, però repetir gesta i arribar a Segona no semblava l’objectiu al principi de la temporada: “Vam viure dos ascensos seguits, i aquesta temporada passada vam tornar a baixar de categoria, però no és un pas enrere. Sinó és el lloc on nosaltres teníem que estar, on ens correspon. Els nois es van guanyar a la pista el segon ascens, van tenir un premi, s’ho van lluitar, però és una categoria, per nosaltres, una mica forta encara”, reconeix l’Albert Jordana, el president.

Els vermells van firmar una bona primera volta, l’equip semblava que podria mantenir-se amb solvència en la categoria, però tot es va torçar: “Vam acabar la primera volta a la part alta de la taula. Però la segona volta vam començar a perdre, perdre, perdre,… i partits que teníem guanyats els perdíem. També va haver una situació que no esperàvem, l’entrenador va trobar feina lluny. Es va buscar un entrenador per substituir, i no es va baixar per la seva culpa, però no va haver ‘feeling’ amb l’equip i tot va ajudar. Però no va ser culpa ni de l’entrenador ni dels jugadors, simplement va ser una dinàmica negativa”, explica Jordana. L’equip ha viscut una important revolució. Un grapat de jugadors ha marxat per qüestions de feina o en busca d’altres reptes, però els de casa, els de sempre, continuen al peu del canó. A més, ha arribat un tècnic nou: “No el coneixíem, però teníem referències d’ell, que és un home que li agrada treballar. Només porta tres setmanes però té bona pinta”. L’equip necessitarà temps en aquest nou projecte, però ara des del lloc que li pertoca.
.