El Teatre Auditori serà un estudi divendres amb l’obra ‘Nits de ràdio dos punt zero’

El típic programa de ràdio de matinada dedicat a trucades dels oients. I les preguntes existencials d’aquests que revifaran les relacions i els sentiments dels locutors i companys del programa.
Aquesta és la proposta de l’Associació d’Espectadors per aquest divendres a les 21h. Porta per títol ‘Nits de ràdio dos punt zero’ i és una bona oportunitat per gaudir del teatre proper i actual de Cristina Clemente.
A l’escenari pujaran per interpretar aquesta recomanable comèdia Clara Cols, Pablo Lammers, Sergio Matamala, Alícia Puertas i Blanca Caminal.
Després d’aquesta representació el tercer trimestre continuarà el divendres 9 de maig amb el concert ‘Les veus del País Valencià’, que portarà al Teatre a Miquel Gil, Pep Gimeno “Botifarra” i Feliu Ventura. I seguirà amb l’obra de teatre ‘Lucrècia o Roma libre’ i el concert ‘Els intocables’ de Carles Cases.

CRITICA DE TEATRE
NITS DE RÀDIO DOS PUNT ZERO
Autora i directora: Cristina Clemente

Clemente és una autora barcelonina, nascuda el 1977, que en els darrers anys ens ha sorprès amb peces teatrals de caràcter popular, de gran dinamisme i frescor, de les que jo he vist representades “Vimbodí versus Praga” (2010) (la que potser menys m’agrada), “La nostra champions particular” (2012) i “Consell familiar” (estupenda, que va ser un gran èxit la temporada passada a la Sala Beckett, protagonitzada pel recentment traspassat, Pere Ventura). La que avui es veurà al Teatre Auditori és d’aquesta època, i és una mirada divertida al món de la ràdio, amb les petites rivalitats, problemes, aspiracions i frustracions d’un equip d’un programa d’èxit, presentada de tal manera, que té una lectura més àmplia, i que es pot fàcilment extrapolar a altres contexts laborals. Així per exemple, el paper que juga la noia que és becària recorda fàcilment una de les línies argumentals bàsiques d’aquell gran film ambientat en el món del teatre, que era “Eva al desnudo” amb Bette Davis. Altres situacions plantegen des de complexes d’inferioritat fins a inseguretats emocionals dels personatges, o incideixen directament sobre el paper de les xarxes socials, i sota l’aparença d’una comèdia lleugera, on el ritme còmic d’embolics i situacions va creixent – propiciat per les trucades dels oïdors i també del cap de l’emissora-, la peça traspua entre línies aspectes més seriosos de caràcter existencial. Sense ser una gran, gran obra de teatre, desprèn simpatia, entusiasme per part dels seus joves intèrprets, és molt amena i es veu amb molt de gust.

Joana Raja