Eloi Serrano: ‘Els escacs t’ajuden a pensar les coses dos cops i desenvolupen les teves capacitats’

L’Eloi Serrano és el vicepresident del Club d’Escacs de Ripollet, una associació que amb tan sols 5 anys de vida ha recorregut un camí molt llarg, guanyant nombrosos tornejos i situant a jugadors d’entre els millors de Catalunya. Serrano és també monitor i imparteix una gran quantitat de classes d’escacs a la setmana. La seva labor i la seva passió pels escacs ha afavorit que cada vegada més nens s’apuntin al club.

RdR: Com et vas aficionar als escacs?
Eloi Serrano: Abans no hi havia tantes tecnologies com ara. Una de les coses que fèiem a l’estiu, quan feia molta calor, era jugar als jocs de sobretaula que sempre portava la família. De seguida vaig aprendre que cada peça tenia la seva funció, i que hi havia unes estratègies determinades. Em vaig aficionar quan vaig començar a aprendre amb el meu tiet, al qual mai guanyava fins que un dia sí que ho vaig aconseguir. Així va passar amb el meu avi.
Tal va ser la meva afició que em vaig acabar apuntant a un club d’escacs. Lamentablement, a Ripollet no n’hi havia cap, així que vaig acabar jugant a la Penya d’Escacs de Cerdanyola. Vaig progressar; feia classes i m’encantava el joc. Jugava bastant bé, però no volia ni federar-me ni competir. A Cerdanyola, però, m’ho van imposar, a la vegada que el nivell que m’exigien era molt alt. Finalment ho vaig deixar; la motivació no era la mateixa i jo volia anar aprenent a poc a poc.

RdR: Quan vas tornar a jugar?
E.S: L’any 2009 el Xavier Vilasaró, el Carlos Jiménez i altres membres de la junta van fundar el Club d’Escacs. Per promocionar-lo van posar un anunci a la Revista de Ripollet que animava la gent a apuntar-s’hi. Em vaig interessar de seguida, tot i que feia temps que no jugava. Ràpidament em vaig començar a interessar pel club, jugant i donant classes de forma gratuita.
El club va anar evolucionant a la vegada que la meva involucració anava augmentant. L’any 2010 em van proposar formar part de la junta, i em vaig convertir en vicepresident. A dia d’avui, a part d’aquesta tasca, també sóc jugador del Club, monitor dels nens i m’encarrego de tot el tema de la difusió; programa de ràdio inclòs. Podríem dir que els escacs és el meu pa de cada dia: entre setmana classes i més classes, i els caps de setmana a competir.

RdR: A diferència d’abans, per què ara ja t’interessava competir?
E.S: Per representar el poble. A Cerdanyola jo era el noi de Ripollet que venia els divendres, cansat d’haver anat a l’escola tot el dia. A més, era el més petit de la classe.
Vaig estar 9 anys sense jugar a escacs, però al 2009 vaig tenir ganes de representar el meu poble de tota la vida i jugar amb la teva gent.

RdR: Has arribat lluny a les competicions?
E.S: He guanyat l’Open de Cerdanyola, que mai cap ripolletenc havia guanyat, excepte en Miquel Estapé, que és del poble però juga al club de Cerdanyola. També puc arribar a acumular un total de 80 trofeus de partides ràpides. Fem molt turisme rural i amb el club anem a moltes festes majors de tot Catalunya. Hem jugat centenars de partides ràpides, i n’hem guanyat també moltes. Aquí a Ripollet, si som bons en un aspecte és en aquest tipus de partides. el Ripollet A és campió de Catalunya de partides ràpides de Primera Regional, i el Ripollet B és campió de Tercera Regional.

RdR: On està el secret?
E.S: Entrenem molt. Sempre de forma autodidacta, fem molta teoria, fem fòrums d’escacs i entrenem a lentes, ja que on s’aprèn de veritat és d’aquesta manera. Això no obstant, també passem molta estona practicant partides ràpides, gràcies a la gent de l’Esplai Estel, que ens donen molta llibertat horària.

RdR: Com es prepara a un nen per a la competició?
E.S: Els nens es preparen analitzant les partides dels rivals. L’emparellament es pot consultar a Internet, i es pot intentar esbrinar quina obertura juga, entenent l’obertura com la primera fase de la partida. Pot jugar de peó de rei, de dama, o el joc pot ser obert o tancat, etc. En funció d’això, si juga amb negres, podem preparar una defensa que sigui molt forta contra aquesta obertura. En canvi, si sabem que el nostre nen juga en obert, que són les partides més divertides, sabem que els rivals dels altres clubs juguen una defensa en concret. Si, per exemple, el rival juga a la francesa, busquem una variant que sigui molt bona contra la francesa. Per exemple, també podem saber que el rival, si porta dos hores jugant, perd part de la força i es cansa. Llavors diem que els nostres juguin tranquils.
El més important, però, no és que els nens juguin millor o pitjor, sinó fer-los jugar i pensar molt. Han de pensar tot el que poden fer tant les seves peces com les del rival, així com tenir un pla. Aquest pla no canviarà excepte si juguen amb rivals forts, ja que els nens han de tenir la seva identitat i és contraproduent canviar l’estil de joc.

RdR: Quin és l’objectiu dels escacs, per sobre de tot?
E.S: Els escacs és un esport solidari. Mitjançant els valors de solidaritat, el caràcter metòdic i el raonament matemàtic, els escacs t’ajuden a pensar-te les coses dues vegades i a desenvolupar les teves capacitats, així com a tenir més hàbits d’estudi. Una de les il·lusions que ens mouen és que la joventut de Ripollet creixi bé des de baix, de manera que les futures generacions siguin molt més bones. A Ripollet, lamentablement, no som l’elit cultural del Vallès. Hi ha molta gent vàlida en les seves disciplines, però per desgràcia el nivell acadèmic de Ripollet és històricament un dels més baixos de Catalunya.

Club de campions
Amb uns recursos limitats i de forma autodidàctica, sense cap entrenador de reconeixement internacional o nacional que doni classes, el Club d’Escacs Ripollet ha guanyat molts tornejos tant a nivell col·lectiu com individual. Malgrat que l’equip del Ripollet A ha baixat a Segona Regional, competició on es troba el Ripollet B, Eloi Serrano explica que va ser una injustícia, i que l’equip està totalment preparat no solament per pujar altra cop a Primera, sinó també a Preferent. En quant als més petits del club, per exemple, l’equip aleví també ha pujat a Divisió d’Honor, i juga amb els millors de Catalunya.
A nivell individual, el club té jugadors com l’Eloi mateix, que ha guanyat l’Open de Cerdanyola. Així mateix, també podem trobar-hi el Francisco Javier Ramón, campió de la Catalunya Central de partides ràpides.