Els afectats per les preferents comencen a organitzar-se per tenir més força
Més de mig centenar d’afectats ja s’han adreçat a l’OMIC per saber com poden reclamar a les entitats financeres. Molts d’ells es van reunir a la sala de plens durant la sessió ordinària d’abril, van compartir informació i van acordar iniciar accions conjuntes.
Tots els partits presents al Ple Municipal van mostrar el seu suport als afectats per les participacions preferents. Ho van fer aprovant de manera unànime una moció del PSC en la qual s’afirma que “s’ha fet frau per no informar correctament durant la comercialització” d’aquest producte financer. El text aprovat en la sessió plenària no soluciona la situació als afectats, poc es pot fer des del món local. Però sí que posa a disposició dels veïns tots els serveis de l’Oficina del Consumidor i reconeix que cal un canvi legislatiu que impedeixi fraus com el que estan vivint més d’un milió de persones arreu d’Espanya i 300.000 a Catalunya.
El regidor d’ICV-EUiA Pablo López va ser dels més contundents denunciant que “ens estant portant a una societat de dos nivells” on els que més tenen s’aprofiten de la resta de ciutadans. El convergent Xavier Peñarando va destacar que és important mostrar aquest rebuig generalitzat que també s’ha manifestat a d’altres municipis. El regidor del PP Víctor Diéguez va afegir que tot i tractar-se d’un producte legal la seva comercialització ha estat un abús i va assegurar que el nou govern estatal canviarà la legislació al respecte. Precisament el regidor del COP-CpR Antoni Pijuan va reclamar novament que cal regular els mercats financers d’immediat.Així el debat de la moció va deixar paraules de condemna cap a l’actitud de les entitats financeres, de suport cap als veïns afectats i preguntes a l’aire com per què s’ha recomanat a petits estalviadors un producte d’alt risc? Per què ningú ho ha controlat? Per què les preferents només s’han venut a Espanya? Malauradament preguntes encara sense resposta que amaguen un problema molt estès.
Inversors molestos
Precisament respostes és el que reclamaven més d’una vintena de veïns que tenen participacions preferents i que ara no poden recuperar els seus estalvis. Van anar al ple amb motiu de la moció i cridats per una carta publicada a la Revista de Ripollet. En sortir de la sessió es va començar a gestar el naixement d’una associació d’afectats. La majoria compartien l’opinió que junts podran obtenir més informació i tindran més força en les seves reclamacions. Ja han començat a treballar buscant algun expert que els hi pugui informar en una xerrada que esperen poder organitzar aquest mateix mes de maig.
La primera recomanació als afectats és dirigir-se a l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor, OMIC, situada a les dependències municipals del carrer de la Salut. Ja ho han fet 60 persones, encara que s’espera “que hi hagi molts més afectats a Ripollet”. Un cop allà els poden donar més informació sobre la problemàtica actual i recomanen revisar tota la documentació i demanar els contractes i documents al banc. Després i com a pas imprescindible presentar una reclamació a la mateixa entitat financera. Si aquesta queixa no rep resposta en dos mesos o la resposta no és satisfactòria es podran iniciar accions judicials.
El responsable de l’OMIC Francisco Rubio explica que en alguns casos concrets “s’han detectat errades o canvis en la documentació que permetran una reclamació individual” però manté que la demanda general és que no els hi van informar correctament i això “és difícil de demostrar”, ja que certament van signar l’adquisició d’un producte d’alt risc sense venciment. És per aquest motiu que considera que la millor opció és adherir-se a alguna demanda col·lectiva com la que estan gestionant des d’ADICAE, Associació d’usuaris de bancs i caixes, on ja han presentat una demanda de conciliació, prèvia a les accions civils o penals contra 28 entitats: Caixabank, BBVA, Santander, Caja Madrid, Bancaja, Bankia, CAM, Caixa Galicia, Caixa Nova, Banca Cívica, Banco Popular, Banif, Caja Cantabria, Caixa Catalunya, Unimm, CAI, Ibercaja, Caja Navarra, Caja Ávila, Caja Segovia, Deutsche Bank, Caixa Laietana, Caja Rioja, Caja Granada, Caja Extremadura, Caja Badajoz, Caja Canarias i Cajasol.
Un engany
Hi ha participacions preferents d’entitats financeres i d’altres empreses privades i han estat comercialitzades per gairebé totes les caixes i bancs. Canvien les quantitats, l’entitat però en tots els casos els afectats se senten enganyats. Ells buscaven obtenir rendibilitat als seus diners, el que havien rebut d’una indemnització, una herència, els estalvis de tota la vida, però ho volien fer en un producte que els hi permetés recuperar la quantitat invertida en qualsevol moment. I això els hi prometien amb les preferents.
El Rafael va invertir 15.000 euros en preferents de Catalunya Caixa i explica que li van vendre “com un dipòsit amb termini fix i sense risc sinó no l’hauria agafat”. Ara no pot recuperar la inversió, primer no li van donar cap opció ara ja li ofereixen un préstec al mateix tipus d’interès que li correspondria cobrar. No ho veu gens clar perquè l’entitat està en venda.
En una situació semblant es troba el Ramon. Als seus 80 anys té invertits 20.000 euros en preferents de La Caixa. Els va contractar l’any 2000. Ara no els pot recuperar, encara que des de l’entitat han fet una oferta de canvi de les preferents amb la qual li donarien un 30% al juny i la resta als 10 anys. Des de l’OMIC recorden que encara que s’accepti el canvi es pot signar un document, que es pot descarregar del web d’ADICAE, per tal de poder dur a terme després les reclamacions judicials pertinents.
Fins al juny han emplaçat també al Marc que té 20.000 euros en preferents de Caixa Sabadell, ara Unnim. En aquest cas com que la caixa està en procés de ser absorbida per BBVA encara és major la incertesa. Li han dit que cal que s’esperi, de moment l’únic que es coneix és que deixaran de pagar els interessos.
I és que l’actual situació del mercat financer no només ha fet poc rentables les preferents sinó que ha impedit la seva venda. El Paco té 80.000 euros en preferents a Caja Madrid, que ara pertany a Bankia, i encara no li han fet cap oferta per poder recuperar els diners. Com la resta d’afectats se sent totalment enganyat. Explica que ell li va insistir en fer l’adquisició que “quan volgués ho pogués treure i em van dir que sí” però al contracte “diu que són a perpetuïtat, de fet posa que caduquen l’any 9.999”. Engany i estafa són les paraules més utilitzades pels afectats.
En la majoria dels casos van ser trucats personalment pels directors de les entitats que els hi explicaven que els hi oferien un producte molt rentable perquè eren bons clients. Que mereixia la pena i els hi asseguraven que no tindrien problemes per recuperar els diners en un o dos dies. Reconeixen no haver llegit els contractes, però també que en cas de fer-ho no els haurien entès. Van confiar en el director de l’entitat financera i ara se senten víctimes d’un frau. Una venda generalitzada i que s’ha dut a terme durant més d’una dècada, hi ha afectats que van adquirir les preferents abans de l’any 2000 però també alguns que les han contractat a finals del 2011, quan és del tot impossible que els directors de les caixes no coneguessin la problemàtica actual. De fet des del 2007 a més del contracte és necessari que les entitats fessin signar el qüestionari MIFID, Mercat d’Instruments Financers, com a prova que l’inversor és conscient i coneixedor del que està contractant, un producte d’alt risc. Ara hi ha clients que troben que els hi han falsificat aquest document o que li van fer signar sense saber-ho.
Entre els afectats que es van reunir després del ple també hi havia que tenien preferents d’empreses com Telefònica o Repsol comercialitzades per La Caixa. Encara cobren puntualment els interessos però denuncien que tampoc els hi van informar que es tractava d’un producte d’alt risc sense venciment. No els hi donen opció de recuperar la inversió i ara mateix cap possibilitat de canvi. Des de l’OMIC expliquen que la via de reclamació ha de ser la mateixa.
Més sobre les Participacions Preferents
Què són? Valors emesos per una societat que no donen participació en el seu capital ni dret a vot. Tenen caràcter perpetu i la seva rendibilitat, generalment de caràcter variable, no està garantida. La seva remuneració el primer any acostuma a ser fix. A partir del segon normalment està referenciada per l’Euribor (o a algun altre tipus de referència) més un diferencial. Aquesta remuneració està condicionada a que l’entitat emissora de les participacions obtingui beneficis suficients. Es tracta d’un instrument complex i de risc elevat que pot generar rendibilitat, però també pèrdues en el capital invertit. (Informació extreta del CNMV)
Per què són un problema? Les entitats van vendre massivament aquest producte a petits estalviadors perquè les participacions preferents les poden comptabilitzar com a fons propis. En temps de crisis van trobar així una forma molt beneficiosa per ells d’enfortir el seu balanç a través dels diners dels clients. Com que fins ara les caixes i bancs sempre tenien beneficis no era difícil poder desprendre’s de les preferents en el mercat secundari, ja que les pròpies entitats li atorgaven a un altre client. Ara en moments de crisi, el valor de les participacions ha baixat i no hi ha compradors. Així en ser contractats a perpetuïtat no hi ha manera de recuperar la inversió. Una inversió que a més bona part dels contractants pensaven que tenien en un dipòsit fix.
Més informació CNMV i ADICAE Catalunya