Els centres educatius s’adapten i treballen per garantir l’educació en cas d’aïllament
El passat 14 de setembre començava un nou curs ple de retrobaments després de sis mesos des del tancament de les escoles. Però també un nou curs ple d’incerteses, novetats i moltes mesures de seguretat. El protocol d’actuació davant de casos positius en coronavirus entre els membres de la comunitat educativa ha fet que ja s’hagin hagut d’aïllar de manera preventiva alguns grups classe. Un aïllament de deu dies durant els quals no s’ha aturat l’activitat lectiva, que ha passat a ser virtual. En parlem amb els caps d’estudis de diversos centres educatius del municipi per conèixer com ho estan fent.
Horaris adaptats a l’edat
L’enfocament de l’educació a distància és molt diferent segons l’edat de l’alumnat. Però tots els centres connecten diàriament amb els alumnes per no perdre el vincle amb l’escola. “Els més grans tenen un horari establert, però no fan les mateixes hores que a l’escola”, explica M. Teresa Bernal, cap d’estudis de l’Escola Gassó, “considerem que no és bo que els infants estiguin tanta estona asseguts davant d’una pantalla”. Amb els alumnes d’infantil, el nombre d’hores es redueixen encara més, “fan activitats més lúdiques, com contes o explicar-se què havien fet durant el dia”.
Les escoles combinen les plataformes digitals amb uns materials que s’enduen a casa en cas de confinament. Però abans cal ensenyar als alumnes a fer servir els recursos digitals, “amb els més grans durant el setembre hem treballat el funcionament de les plataformes per a que en cas que ens haguem d’aïllar, la sàpiguen fer servir”, explica la cap d’estudis de l’Escola Tatché, Míriam Rodríguez.
Les exigències educatives per als alumnes de secundària i batxillerat són diferents. “Des d’un principi ens vam plantejar fer un horari alternatiu en cas de confinament”, explica Mònica Font, cap d’estudis d’ESO i Batxillerat del Palau Ausit. “Reduïm el nombre d’hores setmanals per cada assignatura i els professors, respectant els horaris que tenen al centre de manera presencial, connecten amb els alumnes”, explica la responsable. “Amb els alumnes de batxillerat, pactem uns horaris de mínims” per a que no perdin massa hores lectives, explica Font. Per a la gestió de tasques, des del centre ja treballaven, abans del confinament, amb la plataforma Moodle, “ara hem intentat generalitzar el seu ús”.
La virtualitat als cicles formatius
Alguns centres de secundària, com el Palau Ausit, també ofereixen cicles formatius. I l’adaptabilitat de les assignatures pot arribar a ser més complicada si la formació és més pràctica. “Ens preocupa especialment a les formacions més tècniques, on la virtualitat fa difícil assolir alguns continguts”, comenta Ferran Restrepo, cap d’estudis de Cicles Formatius del centre. “S’intenta compensar fent la part teòrica però hi ha hores de taller que són més complicades de recuperar”, explica Restrepo. Però més enllà de la part pràctica al mateix centre, els alumnes de cicles formatius també han de fer pràctiques en empresa. Per llei, les empreses que tenen treballadors en ERTO no poden agafar alumnes en pràctiques, “ens està costant un esforç major” aconseguir les places de pràctiques, comenta Ferran Restrepo.
“Segurament tot sortirà endavant, però logísticament és complicat”, explica el cap d’estudis, “l’administració hauria de ser un suport i no ho està sent, amb instruccions molt ambigües, cada centre intenta adaptar-ho com pot”.
Suport emocional a alumnes i famílies
Més enllà de fer classes, l’equip docent també ofereix suport emocional a alumnes i famílies en aquest nou curs. “La nostra prioritat és que les famílies i els infants estiguin bé emocionalment parlant”, explica M. Teresa Bernal. Per això és indispensable que l’alumnat no perdi el contacte amb companys i professorat i la figura del tutor és clau. “La nostra tasca també es fer un acompanyament amb les famílies, per treure el neguit durant les primeres setmanes”, afegeix Míriam Rodríguez. Un neguit que, en la majoria de casos, “ve més pel desconeixement”, comenta Mònica Font.
Reduir l’escletxa digital
Quan l’educació passa a fer-se de manera telemàtica, l’escletxa digital es fa més evident. Per això els centres estan fent esforços per deixar dispositius a aquelles famílies que tenen una manca de recursos tecnològics. “Volem reduir l’escletxa digital amb algunes famílies per a que no es trobin amb la mateixa situació que al març”, explica M. Teresa Bernal.
Des del Palau Ausit també han detectat aquelles famílies amb problemes de connectivitat o manca de recursos tecnològics i els han dotat amb dispositius del centre, “el problema és que l’escletxa digital està en els casos que ja tenen mancances de competències digitals”, comenta Ferran Restrepo. “Hi ha casos, que són pocs però que són especialment complexes”, afegeix el cap d’estudis. Els centres contactats expliquen que en els seus casos no ha arribat cap dispositiu dels que va anunciar el Departament d’Educació.
Malgrat que la situació no és fàcil, l’esforç que fan els equips directius i docents està fent possible que l’educació pugui continuar en cas d’aïllament. “La docència és saber adaptar-se”, explica Ferran Restrepo. La valoració, després d’un mes que els caps d’estudis han definit com a “intens”, és, malgrat tot, positiva. “Hem de pensar en positiu i ser constructius”, conclou Míriam Rodríguez.
Problemes en la gestió i la informació de grups confinats
En el que portem de curs s’han confinat a Ripollet una vintena de grups en deu centres educatius diferents. S’han donat casos en llar d’infants, en escoles i en instituts. La situació més habitual ha estat el tancament del grup després de detectar el positiu d’un alumne contagiat fora de l’escola. Malgrat que els protocols es van establir a mitjans de setembre hores d’ara encara es detecten problemes que dificulten la gestió concreta de la situació. El retard en els resultats dels PCR, ordres contradictòries sobre si cal o no confinar el grup i els professors o sobre quan s’ha de fer, estan afegint pressió a mestres, directors i famílies.
Tampoc està funcionant bé la comunicació pública dels casos. No totes les aules confinades al municipi han aparegut com a tal a l’aplicatiu traçacovid, creat precisament per compartir la informació. De fet, en molts casos el confinament d’un grup no es dona a conèixer, ni tan sols, a tota la comunitat educativa del mateix centre.