Els nivells de contaminació atmosfèrica no baixen i l’afectació a la salut és preocupant

Respirem des de fa anys un dels pitjors aires del sud d’Europa. Un dels més contaminats. A Barcelona i el seu àrea metropolitana es superen habitualment els índexs legals de contaminació, sent especialment preocupant l’elevada presència a l’aire de partícules en suspensió (PM) i diòxid de nitrogen (NO2).
Durant l’any 2011 el valor diari de PM10 va superar el llindar màxim legal de 40 μg/m3 64 dies a l’estació de Montcada i Reixac, la més propera a Ripollet, mentre que segons la llei el límit és de 35 dies per any. La mitjana anual va quedar lleugerament per sota del límit registrant 38 μg/m3, és a dir, superant clarament els 20 μg/m3 que marca l’OMS com índex perjudicial per a la salut.
Pel que fa al NO2 hi ha tres estacions mesuradores properes al nostre municipi, dues a Montcada i una a Sabadell i a totes la mitjana anual del 2011 va superar el màxim legal establert en 40 μg/m3, mesurant 48, 42 i 48 respectivament.

És per aquestes dades que Ripollet s’inclou en la zona de protecció especial des de fa més de sis anys. Una zona que agrupa 40 municipis de l’entorn de Barcelona, principalment de les comarques del Vallès i el Baix Llobregat.
L’orígen principal d’aquesta contaminació són les emissions industrials i el trànsit rodat. A la zona 2, on s’inclou Ripollet, la indústria genera un 38% dels contaminants i els vehicles un 46%. És per això que la majoria de les mesures proposades per millorar la qualitat de l’aire tenen a veure amb el trànsit.
Els estudis mèdics assenyalen que l’afectació en les persones és més important en els infants i els asmàtics. Entre les conseqüències per a la salut hi ha la proliferació d’al·lèrgies, malalties respiratòries cròniques i una disminució de la capacitat funcional. De fet, varis estudis coincideixen que cada 10 μg/m3 que es reduïssin de contaminació l’esperança de vida s’allargaria més de mig any.

Lluita sense resultats
Des de la Generalitat es fa front a la contaminació a través del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire 2011-2015. Un conjunt de 34 mesures en set àmbits diferents entre els que destaquen el descompte als peatges que es paguen amb Teletac pels vehicles poc contaminants, la promoció del transport públic i l’alta ocupació on s’inclou la construcció del carril BUS-VAO a la C-58, l’impuls dels vehicles elèctrics i la bicicleta o l’ambientalització de les flotes de vehicles pesants, però que es va donar a conèixer arrel de la polèmica originada pel límit de velocitat a 80km/h que després es va convertir en velocitat variable. Mesures que s’estan duent a terme però que malauradament la rotunditat de les dades demostra que no estan donant el resultat desitjat.
En els darrers anys s’ha notat una petita reducció de la contaminació però aquesta es relaciona amb la situació de crisi econòmica, que ha comportat menor activitat industrial i també reducció del trànsit. Malgrat aquest fet els límits continuen superant els màxims legals establerts. I cal tenir en compte que la legislació actual, a tota Europa,  aprovada al 1999 establia una reducció important dels límits per l’any 2010, però l’enduriment de la norma finalment es va rebutjar en una directiva posterior.
Els continus incompliments de la llei podrien comportar una sanció de la Comissió Europea a Espanya que va sol·licitar una pròrroga de cinc anys en el compliment dels límits per set zones diferents, entre les quals hi ha la del Vallés-Baix Llobregat, però li ha estat rebutjat.

Actuacions locals
A Ripollet ni hi ha cap estació permanent que analitzi la qualitat de l’aire encara que si que es realitzen campanyes temporals, d’un o dos mesos de durada, cada dos anys. L’estació mòbil s’instal·la al parc Norbert Fusté, en ser a un dels punts més elevats del municipi, però també cal destacar que està allunyat dels polígons industrials i les autopistes. En l’actualitat hi roman en aquest espai una unitat que es va instal·lar per fer un estudi del 15 de maig al 15 de juliol. Fins que no es retiri i s’analitzin les mostres no es coneixeran els resultats obtinguts. Des de la regidoria de medi ambient expliquen que ja han demanat que s’emportin la unitat mòbil, però de moment no ho han fet. Així que les darreres dades locals daten del 2009, ja que l’actual estudi s’hauria d’haver fet l’any passat, havent també estudis de 2007 i 2005. En tots els casos les dades són força semblants a les de les estacions permanents veïnes. La mitjana anual registrada de PM10 va ser al 2005 de 63 μg/m3, al 2007 de 36 i al 2009 de 37 és a dir superant el límit màxim de 40 en el primer estudi i mantenint-se molt a prop en els dos darrers, i en 2005 i 2007 també s’alertava que el valor límit diari si que es superaria més de les 35 vegades permeses al llarg de l’any.

Pel que fa al NO2 comportament semblant però pitjor. Mentre que el límit legal de la mitjana anual és 40 μg/m3 al 2005 es va registrar 49, al 2007 32 i al 2009 45. És a dir en dos ocasions es supera clarament el llindar legal.
Des de la regidoria de medi ambient mostren la seva preocupació pel fet que no s’estigui millorant com caldria la qualitat de l’aire i per això conjuntament amb la resta de municipis inclosos a la zona de protecció especial van acordar en una reunió celebrada el passat 13 de setembre demanar a la Generalitat més participació en els plans d’actuació. Lamenten no tenir més eines per poder actuar i reclamen que es facilitin dades més acurades per municipis.

Partícules i NO2, el fum dels cotxes diesel
Els dos contaminants que més preocupen pels alts índexs registrats i l’afectació que tenen a la salut són les partícules en suspensió i el diòxid de nitrogen. En ambdós casos l’orígen més important d’aquests contaminants és el trànsit rodat, en especial vehicles diesel.
Un estudi del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental estima que reduir a la meitat l’exposició només de PM10, a l’àrea metropolitana significaria 3.500 morts menys al any; 5.100 casos menys de bronquitis cròniques en adults; 31.100 casos menys de bronquitis agudes en nens, i 54.000 crisis asmàtiques menys.