Es retira el monòlit feixista del cementiri i es substitueix per una bloc de marbre
El passat dijous 26 de gener es va substituir el monòlit franquista que encara hi havia a l’entrada del cementiri municipal. Es va fer justament 79 anys després però el mateix dia que les tropes franquistes van entrar a Ripollet. D’aquesta manera s’afegia sentit a l’acció que treia de la via pública un monòlit inaugurat l’any 1945 pel governador Correa. Llavors era un monòlit que homenatjava a ‘Los Caídos’ i es va instal·lar a la plaça que hi ha al costat de l’església. Amb l’arribada de la democràcia, ja amb l’alcalde Carles Ferré, es va canviar la placa del monòlit per posar la inscripció ‘A tots els morts de la Guerra Civil’ i es va traslladar al cementiri. Ara quedarà guardat al magatzem del CIP Molí d’en Rata mentre que al cementiri hi queda la base amb la placa i al damunt s’ha instal·lat una bloc de marbre, molt més petit que el monòlit.
Durant la retirada, l’alcalde, JM Osuna, va explicar que la substitució és “un acte de normalitat democràtica” i va apuntar que cal recuperar la memòria perquè “no es repeteixi el que va passar fa 79 anys” ara que també estem vivint el drama humanitari dels refugiats.
La substitució del monòlit, que estava registrat al cens de simbologia franquista elaborat pel Memorial Democràtic, s’inclou en la campanya engegada pel govern municipal per tal de retirar tota la simbologia franquista dels carrers, incloses les plaques d’habitatge. Una retirada que serà més senzilla que la del monòlit. De fet, la brigada municipal va suar per tal de substituir el monument i es va haver de fer ús d’una grua per aixecar-lo fins el camió.
Des de la regidoria de patrimoni i memòria històrica ja van explicar que no volien eliminar el monument perquè encara hi ha veïns que hi deixen mostres de dol. És per això que es conservarà com un espai de memòria al cementiri amb la placa i s’hi ha instal·lat un bloc de marbre, que és un material resistent, amb volum i la presència d’una roca de 700kg.
.
.
Ramon Martos: “Manca valentia política i cal seguir fent pedagogia, picant pedra”
.
En Ramon Martos, historiador local però també militant de Bandera Roja durant el franquisme, no es va voler perdre l’acte de substitució del monòlit que es va fer pocs dies després que ell presentés a la Univestitat Autonòma de Barcelona la seva tesi doctoral ‘Societat i lluita antifranquista a l’àrea metropolitana de Barcelona. El cas de Ripollet-Cerdanyola. 1960-1976’.
Encara conservava a casa la plantilla que es va utilitzar per repintar l’antiga placa del monòlit, canviant ‘els caídos’ per totes les víctimes, i valora el pas que s’ha fet ara però defensa que “hagués estat més pedagògic treure-ho”. Martos considera que ja és hora d’obrir el debat dels noms de carrers i espais públics, “s’haurien de repensar tots els noms de persones que no han aportat res per tenir aquest honor” i apunta que potser seria millor “substituir els noms de reis i altres personatges històrics llunyans per elements de la natura o el clima”. En aquesta línia recorda que ja quan es va intentar canviar el nom al carrer Isabel la Catòlica “va mancar valentia política” i no es va fer perquè es va fer cas a “alguns veïns que havien recollit signatures contra el canvi de nom”.
Segons Martos és precisament aquesta manca de valentia la que explica que més de 40 anys després de la mort de Franco encara hi hagi a la via pública símbols de la dictadura. “Sobretot ha falta valentia del PSOE que ha governat des del 1982 a tota Espanya i en aquest aspecte no ha estat a l’alçada” i opina que cal seguir fent “pedagogia, és una cosa de temps, cal seguir picant pedra”.
De fet, la pròpia tesi escrita per Martos i que ha estat valorada amb ‘Cum laude’ demostra també que no tot és com sembla pel que fa a la lluita contra el franquisme.
Martos ha entrevistat a 280 persones que ara tenen entre 57 i 88 anys i que van viure la dictadura a Ripollet i Cerdanyola. I el resultat de les seves respostes i la investigació feta per l’historiador contradiu moltes de les veritats que es diuen i es repeteixen sobre la lluita antifranquista.
.
Trencant mites
Es considera el nostre entorn un lloc amb una important participació en organitzacions clandestines però ha comptabilitzat només a 270 persones que hi formessin part d’alguna d’aquestes organitzacions, és a dir, en cap cas van arribar a superar l’1% de la població, un percentatge que tampoc era massa més alt entre els joves.
També ha constatat que no és cert que l’origen indiqui diferències pel que fa al rebuig a la dictadura. Així constata que gairebé tots els càrrecs de l’administració local estaven ocupats per catalans i al mateix temps més de la meitat de les persones en organitzacions clandestines eren immigrants de fora de Catalunya.
També contradiu que la participació a les mobilitzacions o protestes fos generalitzada. Segons la seva enquesta un 58% dels veïns no hi va participar mai en cap d’elles i de fet un 49% donava suport de forma directa o indirecta al règim.
“Són dades empíriques”, explica Martos, qui confia que els resultats obtinguts a la seva tesi no són exclusius de Ripollet i Cerdanyola i pensa que es podrien extrapolar a tota l’àrea metropolitana.
.
