Eulàlia Umbert: “Abans quan hi havia una obra potent patia per si m’oblidava d’alguna reserva”
![](https://i0.wp.com/revistaderipollet.cat/wp-content/uploads/2024/05/Eulalia-Umbert-AETMV-Entrevista.jpg?fit=900%2C600&ssl=1)
Diumenge l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell celebrarà el 30è aniversari. Una efemèride que no seria possible sense la feina de moltes persones durant molts anys. Una d’elles és l’Eulàlia Umbert, que ha estat secretària i per a molts socis el contacte amb l’Associació. Defineix el teatre com “una finestra al món” i recorda que va ser el Wenceslau Soler qui li va fer “estimar la cultura”
Revista de Ripollet: Des de quan estàs vinculada a l’associació?
Eulàlia Umbert: Gairebé des de l’inici. Quan van començar a planificar i a programar teatre ja vaig començar a anar-hi i en veure que necessitaven ajuda, vaig començar a ajudar. Recordo que el primer que vaig fer va ser posar adhesius als sobres que enviaven als socis, feia coses molt senzilles al començament, en l’arxiu o endreçant papers.
RdR: I et vas anar implicant.
E.U.: El Wenceslau Soler em va arreplegar. Per a mi va ser un mestre. Ell era una persona molt cultivada i cada dia que hi anava a l’associació hi aprenia coses. El Wenceslau em va fer estimar la cultura, sentir-la més pròpia i més entenedora. Va coincidir que feia poc que havia deixat la feina, vaig estar 27 anys treballant a l’oficina de l’Aiscondel, i quan plegues notes que et falta alguna cosa, que has d’omplir les hores. No volia quedar-me sense fer res i sempre m’havia motivat el servei a la comunitat així que trobar l’associació em va venir molt bé, se’m va obrir una porta.
RdR: Has estat durant anys secretària de l’associació. Com ha evolucionat la gestió en aquests trenta anys?
E.U.: Ha canviat força. La part administrativa és cada cop més feixuga, més complicada. Sempre hem hagut de justificar les despeses òbviament, són diners públics, però cada vegada és més farragós fer-ho. La manera com ho hem de presentar ara és més complicada però treballem en equip, cadascú fa la seva part i així podem anar tirant.
RdR: Suposo que amb les entrades el pas a la venda electrònica sí que haurà facilitat la feina, no?
E.U.: Sí, claríssimament. Ha millorat molt. El que passa és que la gent està molt acostumada a fer reserva, que li diuen reserva a comprar l’entrada, com ho hem fet sempre i, sobretot per a la gent gran, encara fem algunes manuals com si diguéssim. Malgrat que l’aplicació de compra d’entrades és molt senzilla encara hi ha gent que no s’hi ha acostumat i em veuen pel carrer i m’ho diuen: Eulàlia, reserva’m dues per aquesta setmana. Abans quan no ho fèiem per internet era més problemàtic això. Quan s’apropava un espectacle punter patia perquè la gent m’anava dient i m’havia de recordar de tots perquè ningú es quedés sense entrada, que no arribés divendres al Teatre confiat de la seva reserva i m’hagués oblidat.
RdR: Que sigui una entitat sense ànim de lucre qui programa i gestiona un teatre públic és un fet insòlit. Com ho feu?
E.U.: Som els únics a Catalunya. Podríem dir que el nostre model té tres pilars. El primer és l’econòmic. Els costos es divideixen en tres parts, una la paga l’Ajuntament, una altra la Generalitat i la Diputació, i una tercera nosaltres amb les quotes dels socis i la venda d’entrades. El segon és l’autonomia total en la gestió i no hem tingut mai cap tipus de problema amb la programació, potser al començament va ser més difícil però un cop ens vam anar consolidant va millorar. I una tercera és que no volem ser només programadors d’espectacles, volem que la gent hi participi. A la junta som 12 persones però a l’associació som moltes més i seguim oberts a qui s’hi vulgui incorporar.
RdR: Presentacions al vestíbul, Nits de Música, Cafè Literari, ara també Nits de Cinema… Feu molt més que programar teatre.
E.U.: I tant, i ho podem fer perquè hi ha gent que s’hi ofereix a fer-ho. Les presentacions al vestíbul, per exemple, em semblen una iniciativa molt interessant per al públic perquè situa l’obra en el seu context. Tenim la sort de tenir socis que confien molt en el que programem i amb la presentació els hi donem més informació perquè gaudeixin del que entren a veure. Perquè també tenim molt clar que la nostra programació ha d’ajudar a entendre el nostre temps. Intentem portar a Ripollet espectacles que ens ajudin a obrir la ment, a fomentar l’esperit crític, que mostrin altres maneres de veure les coses… perquè això també és el teatre. I d’activitats paral·leles que puc dir? Fem 30 anys de l’associació i les Nits de Música fan 25 que és una altra demostració de la implicació d’entitats i col·lectius del poble i el Cafè Literari també molts anys, és un goig.
RdR: Sempre t’ha agradat el teatre?
E.U.: De sempre. Per a mi el teatre és una visió del que hi ha al món, una finestra. I moltes vegades el que veus et fa plantejar les coses d’una altra manera, et fa pensar o mirar d’una altra forma. A més el Teatre Auditori és tan pròxim que hi podem venir amb sabatilles d’estar per casa i les entrades són molt baratetes, s’ha d’aprofitar. Podem gaudir sense sortir de Ripollet de gent que no és gaire coneguda però que esdevindrà molt famosa, ens ha passat moltes vegades, i també de primeríssimes figures de l’escena. Programem coses molt potents, ho hem de gaudir.
RdR: Què és el que més t’ha agradat de la programació d’aquest any?
E.U.: Em va agradar moltíssim la Coralina [Coralina, La Serventa amorosa]. Feia molt temps que no venia aquí la Perla 29 i va estar molt bé, són grans actors. També destacaria l’Arquillué [El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc]. Va estar una hora i mitja sense bellugar-se, sense immutar-se, era un text fabulós i ho deia tot amb la seva veu i la seva mirada.
RdR: I d’altres anys?
E.U.: Encara me’n recordo molt de ‘La Reina de la Bellesa’. Hem vist obres molt potents, és difícil. També ‘Paraules encadenades’, ‘El diari d’Anna Frank’… Tinc records, flaixos, aquí ha vingut el Pou [Josep Maria Pou], recordo haver vist la Carlota Olcina de nena actuant… Hi ha tants bons records, obres tan especials.
RdR: I què o a qui t’agradaria veure a Ripollet?
E.U.: No ha vingut mai el Lluís Homar i m’agradaria. Però cal pensar que la programació no és fàcil. Ha de coincidir que estiguin de gira, les dates, també els caixets, hi ha molts aspectes a tenir en compte per a poder portar una obra.
RdR: Tot preparat per l’aniversari de diumenge?
E.U.: I tant. Hi haurà titelles per infants i adults, obert a tothom i un dinar on serem uns 60. Arribem en un bon moment a aquest 30è aniversari. Tenim més socis que mai, amb la pandèmia molta gent es va adonar del valor que té veure coses en directe i estem molt contents de la resposta de la gent i de la fidelitat dels socis.
RdR: Un desig per a l’Associació abans de bufar les espelmes.
E.U.: 30 anys més? (riu) Mantenir l’activitat i que s’impliqui més gent jove a la junta, el relleu és bo i la gent nova sempre aporta nous punts de vista per avançar i millorar.