Evnen: “El Ripollet Rock és un punt d’inflexió pel grup. El concert se’ns va passar volant”
En Diego i en John es reunien cada any al Ripollet Rock per gaudir d’una vetllada plena de música metal, mentre fantasiejaven en pujar a aquell escenari algun dia. Com amants d’aquest estil musical van formar la seva banda, Evnen, i després de molts concerts i compondre cançons es van colar a l’edició d’enguany. Ells van obrir el festival i, així, van poder fer realitat el somni de dos fans del heavy metal.
Revista de Ripollet: Què ha significat per a vosaltres tocar al Ripollet Rock?
Evnen: Ha estat una experiència inoblidable perquè des de joves dos dels nostres integrants sempre havien anat a veure el festival i tenien el desig de tocar-hi. Això, potser, era el que més nerviosos ens va posar, sobretot al Diego, que és de Ripollet, i al John, que és de Cerdanyola. Però aquestes ganes va fer que sortís tot genial i aquesta experiència ha sigut brutal per al grup.
RdR: Com vau entrar al cartell d’enguany?
E: Això es va aconseguir arran d’un concert que vam fer el febrer del 2019. Vam tocar a l’antiga sala Monasterio. Allà va venir en Paco, un dels integrants de l’entitat organitzadora. Després de tocar se’ns va acostar per proposar-nos de participar en l’edició del pròxim any i no ho vam dubtar ni un moment. Malauradament, la COVID va impedir que se celebrés, però per aquest 2022 van decidir recuperar el cartell del 2020, va ser una gran notícia per a nosaltres.
RdR: Com d’important és aquest festival dins del panorama de la música heavy metal?
E: Per a nosaltres i per a la nostra gent aquesta data està marcada en el calendari any rere any. Per una banda, és com una espècie de trobada amb moltes persones i col·legues que fa molt que no veus. Encara que no t’agradi especialment algun dels grups que toquen saps que són dels més rellevants del panorama internacional i que gaudiràs d’una nit de grans concerts. Per entendre com és de gran el festival cal veure el gran nombre de gent que ve d’arreu del territori. Durant aquests anys hem conegut gent de Saragossa, Madrid i altres ciutats que, com nosaltres, tenen la data marcada. És complicat trobar un festival d’aquesta qualitat que sigui gratuït, que tingui grups tan coneguts i preus tan barats, és sorprenent com l’entitat aconsegueix fer un festival així. Per això venen expressament a veure el festival, l’organització és molt bona i la gent respon. A més, vam preparar una sorpresa que s’està cuinant. El concert es va gravar i aviat treure’m un vídeo sobre una de les noves cançons, per nosaltres és una forma d’agrair a l’organització del festival la confiança que van dipositar en nosaltres.
RdR: Evnen neix d’una relació d’amistat.
E: En Diego i en John eren amics i tenien ganes d’arrencar una banda. Així van conèixer al Jan, el bateria actual, amb un teclista que ja no ens acompanya. Vam començar amb un grup molt melòdic que a poc a poc va anar canviant a mesura que els integrants encaixàvem i creixíem. Podem dir que quan vam trobar en Jordi, el guitarra, i en Dani, el baix, es va tancar Evnen. I sí, som un grup d’amics units per les ganes de gaudir de la música.
RdR: En actiu des del 2014?
E: Sí. Es pot dir que oficialment en el 2014 es va formar el grup, però un any abans ja estàvem fent els primers assajos i component les primeres cançons. Just aquell any vam gravar Act. I, el primer EP. Nosaltres anàvem assajant esperant l’oportunitat de tocar en algun concert. El primer va ser a Badalona amb un grup xilè com a cap de cartell. Aquell concert no va tenir res a veure amb els actuals, com és lògic. No portàvem la roba que ara ens caracteritza, això sí, musicalment va ser molt correcte. Típic primer concert de novells, però el resultat ens va animar a seguir i voler fer-ne més, fer-ho més seriós.
RdR: Quins moments destacaríeu de la vostra trajectòria?
E: Han sigut dos concerts i la gravació dels EPs. El concert que més ens va marcar, a part del RipoRock, va ser el Metal Battled’Igualada. Va ser molt semblant a l’experiència d’aquest cap de setmana, després de molt temps sense tocar ho vam fer en un dels esdeveniments més importants d’Espanya d’aquest estil musical. En aquest cas el format era de concurs i ens vam quedar a les portes de la final. Van ser vint minuts que van semblar menys de cinc.
En el Ripollet Rock ens va passar el mateix, vam tocar 45 minuts que ens van semblar deu. Va ser un concert tan brutal organitzat d’una manera tan perfecte que el temps es va passar volant. Sens dubte el concert al parc dels Pinetons podem dir que és el més rellevant en el qual hem participat, és el millor festival pel qual hem passat ara com ara. Hi ha molta gent que venia a veure als altres grups, a Easy Rider, Victory, Eclipse o Kilmara i ens ha descobert. Hem rebut molt bon feedback i hem sorprès, això és un pas endavant per a la banda.
RdR: I quins reptes us heu proposat després d’aquest concert?
E: El repte és seure a parlar i veure que volem fer a partir d’ara. Aquest ha sigut un punt d’inflexió per a nosaltres com a grup. Participar en un esdeveniment d’aquest nivell ens ha fet veure que podem aspirar a més. Hem sentit que agradem a la gent i volem seguir cap endavant. Trobar sales, concerts i festivals per tocar, tot el que arribi serà benvingut per poder arribar a més gent.
RdR: És complicat fer-se un nom en el món del metal?
E: La clau és trobar festivals en els quals es toqui el gènere exacte que tu fas. Si veus que grups propers a allò que ofereixes hi toquen vol dir que nosaltres podem encaixar. És una roda, si et senten i els hi agrades segur que estaràs en boca de més gent.
RdR: Quin és l’estil musical que més us identifica?
E: És una branca bastant nova que ve de fusionar el Black Metal amb el Death Metal. Aquest estil ens identifica, sobretot per com sonen les nostres guitarres i la bateria. Potser tenim algun tema que és més melòdic, però en les nostres cançons es poden entreveure bé aquests dos estils.
El Black Metal és com una olla plena d’oli bullent, el tempo és molt ràpid, en canvi, el Death Metal és una música més pesada i les veus solen ser més estridents, més esquinçada. Al final el metal és un tipus de música que no para de modernitzar-se i constantment apareixen diferents branques, noves formes de fer.
Fotografia: Alfredo M. Geisse 2019
