F. Moya (CT Ripollet): ‘Amb quaranta anys d’història som el club amb més socis’
El Club Tenis Ripollet celebra quaranta anys de vida. Quatre dècades d’ençà que Ramón Doménec va fundar el club a les antigues pistes on ara està el Pavelló Joan Creus fins ara que ha experimentat un gran boom gràcies al pàdel. Fernando Moya s’ha passat més de mitja vida vinculat al club. 22 anys dins de la junta i 12 anys com a president. Des de que va agafar les regnes del club ara viu un dels moments que més il·lusió li fa. Quaranta anys no se celebren cada dia i la idea és que aquest any sigui històric. El plat fort arribarà durant el torneig 24 hores aquest cap de setmana.
.
Revista de Ripollet: Com resumiries els 40 anys del club?
.
Revista de Ripollet: Com resumiries els 40 anys del club?
Fernando Moya: El club va començar a les pistes que hi havia a l’actual Pavelló Joan Creus. Allà es va fundar el club i en aquelles pistes es van començar a fer els primers partits. El president va ser Ramón Domènec, un dels fundadors. El club va créixer a poc a poc fins fa un parell d’anys amb l’entrada del pàdel. Amb la instal·lació de les pistes de pàdel el club va crear una secció i el creixement ha estat molt gran. De 210 socis que teníem hem passat a comptar amb 360. Hem parlat amb altres clubs i hem vist que som l’entitat amb més socis de tot el poble.
.
RdR: Com esteu celebrant el quarantè aniversari?
F.M: L’acte principal serà el torneig 24 hores que organitzem cada any però que aquest cop serà una mica especial. Per exemple farem una fideuada per als socis. Durant l’any ja hem fet activitats com una sortida de tres dies a Port Aventura amb gran part del club. També vam fer una calçotada. També prepararem un torneig 24 hores de pàdel quan passi l’estiu. I per acabar farem un sopar commemoratiu per als socis que fa 25 anys que són al club. Volem oferir-los un petit detall per agrair el temps que han confiat en nosaltres.
.
RdR: Quina és la situació del club?
F.M: Amb la situació que vivim no ens podem queixar. Som una entitat totalment sanejada i no tenim cap problema econòmic. Això ens permet fer sortides a campionats. A més tenim sort de comptar amb socis molt compromesos, socialment tenim molta sort.
.
RdR: I la situació esportiva?
F.M: Actualment tenim quinze equips federats de tenis. Des de la categoria de benjamins fins equip de +50. A més, aquesta pròxima temporada comptarem amb un equip femení de pàdel, serà la gran novetat. L’escola la tenim al màxim, tant és així que les instal·lacions se’ns queden petites. De moment donem cabuda amb les pistes del poliesportiu i la del Sandacos als prop de 140 nens de l’escola.
.
RdR: Esteu satisfets amb els resultats d’aquesta temporada?
F.M: Estem contents. Entre altres èxits hem celebrat que l’equip +40 ha quedat campió comarcal. Individualment tenim jugadors que destaquen a Catalunya. Cada any surten tenistes molt interessants.
.
RdR: Com serà el torneig 24 hores d’enguany?
F.M: És el torneig que celebrem anualment des de fa més de 35 anys. És la cita de l’any, aprofitem per donar els premis de les competicions locals. Per l’aniversari volem que sigui especial, més festiu. Aquest any participaran uns 110 tenistes. Celebrarem l’aniversari amb una fideuada i també portarem inflables per als més petits. Tot això sense que el soci pagui res. Amb la petita aportació que fan al club intentem que tot el que fem ho paguem nosaltres.
.
RdR: Després del quarantè aniversari quins reptes us proposeu?
F.M: Ara per ara el gran repte és l’aniversari, no mirem més enllà. Per nosaltres aquest any és molt important. Encara comptem amb els socis fundadors del club i col·laboren amb nosaltres. Tenir-los a prop ens fa veure tot el trajecte que hem recorregut. I si no passa res, jo vull estar fins al 50è aniversari. Ara per ara acabarem de celebrar l’any amb activitats que demostrin a Ripollet que som un club amb molta vida.
.
RdR: Com es pot fomentar encara més el tenis a Ripollet?
F.M: Totes les instal·lacions amb les quals podem comptar són municipals. Compartim els problemes que tenen altres clubs. Es podria millorar el manteniment o comptar amb més. Però som conscients que són del poble i realment tenim molta sort de poder entrenar en elles. Això sí, estem més preocupats per les pistes de pàdel. El boom ha estat molt gran i realment no donem l’abast.
.
RdR: La sensació és que els més petits escullen abans els esports col·lectius que el tenis. Com es pot fomentar amb els més petits?
F.M: Pels anys que porto aquí tinc vist que als més petits els hi agrada més el futbol o altres esports col·lectius. Però les famílies que aposten pel tenis s’adonen que el tenis és una altra història. El nen creix amb uns valors molt diferents, que adquireixen molta més serietat i responsabilitat gràcies a ser un esport individual. No té res a veure el tenis a qualsevol altre esport.
.
.