Família Janima: ‘Volem viure la vida. Quina és la millor manera? Sortir al món i experimentar’
Aixeca’t a les set del matí. Dutxa, desperta als nens, prepara esmorzars… compte amb l’hora no facis tard a la feina. Dinar ràpid i potser no tens temps de fer el cafè. Recollir als nens, extraescolars, fer les comandes, sopar, i si tens temps una estona de sofà i al llit. Aquesta és la rutina de milions de persones, però d’aquí poc ja no la serà per a l’Anna Villa, l’Esteve Folquer i els seus fills, en Nil (sis anys) i en Max (un any). L’Esteve, comercial, ja estava fart d’aquest dia a dia i en un moment de tensió no va poder més i li va fer saber a l’Anna, pedagoga. En comptes de conformar-se, els dos van buscar la manera de trencar amb tot això, i aquesta no va ser una altra que decidir fer la volta al món. El 8 de setembre agafaran el vol que els durà a Equador, un cop allà buscaran una furgoneta i que els porti per tot Amèrica del Sud, més tard a Mèxic i els Estats Units i d’aquí cap a Àsia. Portaran el nom de Família Janima per tot el món, un acrònim de Nil, Max i Jan, el fill que van perdre però que porten molt dins.
.
Revista de Ripollet: Fer el viatge és decisió del cansament de la rutina o hi ha una altra raó?
Esteve Folquer: Més que res és per mi. Jo sóc bastant mogut. Quan vaig comprar la casa era antiga i s’havien de restaurar moltes coses i em vaig encarregar. Però ara la casa ja està bé, i amb els nens entres amb la rutina. I la idea per sortir del bucle va ser el viatge.
.
RdR: Què us motiva del viatge?
Anna Vila: Realment no volem que acabi, ens agradaria que fos el nostre projecte per tota la vida. Però som conscients que el Nil arribarà a l’adolescència i volem que estableixi uns vincles, per això ens em proposat vuit anys. Bàsicament el que volem és viure la vida. Quina és la millor manera? Sortir al món i experimentar. Jo el que vull és conèixer altres cultures i que els nens aprenguin els valors de que tots som iguals. També practicar el ‘desapego’, viure amb el mínim per ser feliç. Per a mi anar a dormir i no saber el que faré significa llibertat.
.
RdR: En el teu cas, Anna, també vols conèixer altres maneres de fer pedagogia?
AV: Arrel que vam perdre el nostre segon fill, el Jan, jo em vaig formar com a doula, que s’entén com acompanyament emocional de la maternitat en tots els seus aspectes. Amb les seves llums i les seves ombres. Per això estem començant a fer un blog per recollir tots els temes relacionats amb la maternitat: la criança, l’alletament, el dol…
.
RdR: Com a pedagoga com et planteges l’educació dels nens?
RdR: Com a pedagoga com et planteges l’educació dels nens?
AV: Nosaltres, que som de Lliçà, abans de portar el Nil al Pinetons ens vam plantejar també que anés al Martinet. Sinó no entrava a cap dels dos li vaig dir a l’Esteve que no el portaria a cap escola, perquè abans que portar-lo a una escola en la qual no hi crec preferia fer ‘home schooling’, que significa educar des de casa. Ara que viatjarem amb furgoneta farem ‘van schooling’, però he après d’altres famílies que estan viatjant pel món el ‘world schooling’, que és aprendre a partir de les experiències del dia a dia. Si anem a la selva i veiem certs animals farem una cerca per conèixer-los. Aprendre a partir dels seus interessos. A més serem el centre d’interès dels nens de sisè d’una escola de Corbera, així el Nil tindrà contacte amb nens.
EF: La idea no és emportar-se els llibres, això ho fan les famílies que viatgen poc temps i després retornen a l’escola.
.
RdR: Com va la preparació del viatge?
EF: Tenim un taulell de suro i allà anem apuntant totes les coses que anem pensant i hem de fer abans d’agafar el vol. Teníem dos cotxes i ja hem venut un Golf antic, ja tenim els bitllets comprats per anar a Equador. Hem d’anar al dentista, llogar la casa, les vacunes dels nens…
.
RdR: Teniu pensat que us agradaria veure o anireu improvisant?
AV: L’Esteve porta molt temps mirant llocs interessants i li vaig regalar un llibre amb idees d’aquest estil. Si que tenim com un mapa de ruta però la vida és imprevisible ho tenim en compte i si ens regala coses el més educat és donar les gràcies. Al principi volíem començar pel Perú però de forma sorprenent ens van oferir desinteressadament una casa a l’Equador. Si trobem un país que ens enamora o que trobem una oportunitat de feina, amb un ritme més pausat de vida, podem decidir de quedar-nos. Potser se’ns trunca el viatge als tres anys o per una malaltia d’un familiar hem de tornar. Jo el que demano no són diners sinó salut per als nostres.
.
RdR: Heu venut certs béns materials i llogareu la casa. Tindreu alguna altra font d’ingressos?
EF: Diners per benzina i menjar sempre necessitarem. Ens pregunten que farem per viure, però quant necessites per viure? Calculem que gastarem 500 euros al mes. Som persones versàtils i podem fer qualsevol cosa.
AV: Els diners calen però m’agradaria més a canvi d’alguna necessitat poder oferir quelcom nostre.
.
RdR: Normalment costa sortir de la zona de confort. Què li diríeu a la gent perquè en surti?
EF: Al final és una qüestió de necessitats. Estar a la zona de confort per comoditat és inviable per a mi.
AV: Hi ha una frase de l’Esteve que no diu que m’agrada molt: “La màgia passa quan surts de la zona de confort”. Moltes vagades es pensa que allò que no coneixem és dolent, però molts cops no és així.
.
Viatjar en família
L’Esteve i l’Anna han pogut contactar amb famílies que ja han encetat aquesta aventura i després de parlar-hi encara tenen més ganes de llançar-s’hi: “Tothom amb qui hem parlat ens ha dit que no ens preocupem, és molt més fàcil del que sembla. Aquí tenim un punt de mira que ens fa tenir por, però un cop allà canvia molt. Clar que hi haurà problemes, però sempre trobes a algú que et pot ajudar”, explica l’Anna. L’Esteve afegeix: “El camí et posa la solució, si estàs obert la trobes. I no hi ha països perillosos, sinó desconeixença. S’ha d’intentar evitar els conflictes”. A més aquesta experiència té un punt a favor: la família creix molt més unida. “Rebem comentaris per les xarxes que ens titllen d’inconscients per emportar-nos als nens, però altres usuaris els hi rebaten dient que amb aquest viatge estarem més en contacte amb els nens que no en una vida sedentària per la rutina”.
.