Fidel Socías: “No pujar hagués estat un fracàs però no gaudir d’aquest any també”
Gaudir i competir són dos conceptes que a l’esport no sempre van de bracet. El Club Bàsquet Gassó ho ha conjugat i, així, ha aconseguit un ascens a Primera Territorial que l’entitat feia divuit anys que no vivia. Al capdavant de l’equip ha estat Fidel Socías, que en un moment donat també ha fet de jugador. Un any rodó que vol ser la demostració d’una filosofia diferent d’esport local.
Revista de Ripollet: Us vau fixar l’objectiu de pujar i l’heu complert.
Fidel Socías: Objectiu complert. Al principi de temporada ho vam acordar veient la plantilla que teníem. No ha sigut fàcil i més si tenim en compte que les lesions ens han afectat. Estic molt content per com ha respost l’equip.
RdR: Des del 2004 que el club no vivia un ascens. Quines han estat les claus?
F.S: La principal ha sigut el canvi de mentalitat, no només de l’equip sinó també del club. La incorporació de nous integrants a la junta ha ajudat a aquest canvi. La mentalitat com a club s’ha transformat d’un equip de col·legues a un conjunt que intenta competir sense perdre aquesta essència, a través de les incorporacions al sènior i a la junta. Tot ha sigut conscienciar-se i remar junts.
RdR: La base de l’equip ha sigut la mateixa?
F.S: Venim d’una situació excepcional com ha sigut la COVID. Durant dos anys vam incorporar jugadors que no han pogut competir fins aquest any. De l’última temporada que vam jugar es manté gairebé la meitat. Però la filosofia és fitxar a gent que sumi sense que descartar a ningú.
RdR: Més o menys és el temps que portes al capdavant de l’equip?
F.S: Vaig agafar les regnes de l’equip fa dos anys i mig, la temporada abans de la pandèmia. Aquell any anàvem bastant malament. Vam aconseguir algun brot verd, però l’equip encara tenia molt marge de millora. Em vaig encarregar de l’equip després de sofrir una forta lesió al bessó que em va apartar momentàniament de la pista. Durant aquest temps que no hem competit, hem treballat per millorar el nostre joc i alhora mantenir el bon rotllo, crec que això és essencial.
RdR: Com heu canviat la línia de treball?
F.S: La primera, per descomptat, ha sigut la mentalitat. Al final la sensació de jugar al Gassó era ‘vinc a retirar-me i a passar-m’ho bé’. Però aquesta idea de gaudir pot anar de bracet amb la de competir, no són termes antagònics. A més hem construït un equip molt maco en l’àmbit humà, tots ens entenem molt bé. Aquest bon rotllo s’ha traduït en un treball més intens en els aspectes tàctics i tècnics. A més, tots els integrants tenim molt bona qualitat. Tot i que no teníem el millor físic de la lliga i ens ha faltat gent alta, a més d’afectar-nos les lesions, hem aconseguit l’ascens gràcies a aquesta qualitat.
RdR: Heu jugat a la categoria més baixa, però quines són les seves dificultats?
F.S: Fa uns anys la categoria més baixa era Territorial, en aquesta et trobaves equips veterans de gent que volia jugar les últimes temporades abans de retirar-se. Però va haver-hi una reestructuració del bàsquet català que va fer que molts equips joves s’interessessin per jugar a la categoria més baixa per començar a rodar abans d’arribar a categories més altes com Primera o Segona. Així ens hem trobat bastants equips que eren filials de clubs amb equips en categories superiors, algun d’ells a Copa, la categoria més alta del bàsquet català. Podem dir que hem sigut l’equip més veterà i moltes vegades ens ha tocat llegir els partits. A més, hem jugat a la lliga de Barcelona, que és molt difícil, a pistes descobertes. Si la nostra categoria és la més baixa també s’ha notat en el nivell dels arbitratges, han premiat el contacte físic i per nosaltres això ha estat un hàndicap.
RdR: Quina diferència hi ha entre l’últim ascens que va viure el club i aquest?
F.S: Aquell era un equip molt bo que va pujar per tal de vendre la plaça i que els hi sortís gratis jugar el següent any. En canvi, nosaltres estem pensant a tornar a pujar, estem preparant l’equip per intentar el segon ascens.
RdR: És factible?
F.S: L’any que ve jugàrem a Primera Territorial, és una lliga pràcticament nova, fa dos anys no existia. Pel que m’han dit és bastant competitiva, alguns han baixat de Tercera i tenen un gran nivell. És factible? Crec que sí, sobretot per la qualitat de l’equip, si ens respecten les lesions, i els fitxatges que farem.
RdR: Les lesions van fer que fessis de jugador?
F.S: Exacte, va ser una necessitat, tant posar-me d’entrenador en el seu moment com aquest any fer de jugador. Ens jugàvem l’ascens en sis partits amb algunes baixes i ho vam creure necessari. És complicat perquè dins i fora de la pista el tempo del partit és diferent. Cal molta sang freda per jugar i controlar el partit, són percepcions molt diferents. Encara no està clar que faré l’any vinent, la idea és fitxar com a jugador i ajudar al fins ara segon entrenador.
RdR: Com d’important és l’ascens per al club?
F.S: Volem fer entendre que el Gassó és ben present al bàsquet local i és una opció a valorar per tots aquells jugadors que surten d’un planter. Abans la gent només veia la possibilitat de jugar al CB Ripollet o anar fora, ara tenen una altra opció. Per això volem tornar a pujar i fer-nos un lloc al poble.
RdR: A Ripollet hi ha molts esports amb més d’un club. S’entén que teniu una filosofia diferent.
F.S: Totalment. La filosofia del club és gaudir jugant a bàsquet, això no sempre passa. Com a entrenador és el primer que he reivindicat, el nostre esport no és una obligació sinó una afició. He estat en equips que semblava que havia de ser l’epicentre de la teva vida, i en l’esport amateur això no és possible. Al Gassó ens ho passem bé i tenim l’oportunitat de competir, tenim lloc per la gent que vol gaudir i no renúncia a intentar guanyar. Crec que tots els equips del club han de canviar a poc a poc aquesta mentalitat. Mai arribarem a un nivell com el del CB Ripollet, però hem d’intentar aspirar a més.
RdR: Per tant, podeu conviure?
F.S: Les coses s’han de dir com són, tenim gent que ha sortit del CB Ripollet, o perquè no li agradava la filosofia o perquè no han tingut lloc. Per això, amb tots els respectes, no volem assemblar-nos. Podem entendre la diferència sense cap mena de mal rotllo. I hi ha molts equips que promouen guanyar abans que altres coses. Com reneguem d’aquesta filosofia no podem caure en el mateix parany.
RdR: Sou una mostra de gent aficionada que no aspira a grans lligues i alhora vol competir?
F.S: L’esport ha de ser sa i divertit. Falten clubs amb aquesta idea. Crec que poden haver-hi clubs que aspirin a altes categories i altres que competeixin comptant amb aquella gent que no pugui o no vulgui tenir aquestes aspiracions. Cal dir que per nosaltres hagués estat un fracàs no aconseguir l’ascens però també hagués sigut un fracàs no gaudir d’aquest any.
