Fins a on arribarem?
Només fa dos anys que he acabat la carrera, però tot està canviant força. El sistema de grau es força diferent de la llicenciatura. Començant pel preu de la matrícula, que s’ha multiplicat, i el requeriment de dedicar moltes més hores a l’estudi i a la realització de treballs a causa de la implantació d’una avaluació continuada. Personalment penso que l’avaluació continuada és molt més productiva que un examen final on et jugues tot el curs. A més a més, es van treballant poc a poc els conceptes i aquests s’assimilen millor. Però repeteixo que el temps de dedicació és molt elevat, fent molt difícil la compaginació dels estudis amb una feina. Aquest fet no seria d’importància si la bossa de beques de les que es disposen per a estudiar a la universitat fos més gran. Però les constants retallades en educació i, per tant, en el nombre de beques, juntament amb l’encariment de les matrícules, provoca que aquelles persones que estan en el terme mig, entre no arribar als requisits per aconseguir una beca, però tampoc per a pagar-se la carrera, hagin de compaginar els estudis amb la feina. Això esdevé en una davallada en el rendiment acadèmic i per tant en una disminució de les notes de l’expedient. Aquest fet porta a una reducció de les possibilitats d’aconseguir qualsevol beca per a continuar els estudis. En resum, cada vegada més els estudiants universitaris de classe mitjana tenen menys possibilitats de tenir uns bons expedients i per tant d’obtenir beques.
A més a més, ara volen implantar l’obligació de disposar d’un nivell B2 (com el nivell First d’anglès) d’una llengua estrangera per a obtenir el títol universitari. El concepte tampoc em sembla malament. Fins i tot per demanar estaria bé que tots els estudiants de batxillerat sortissin amb aquest nivell. Doncs a la major part dels països europeus no només els universitaris parlen correctament l’anglès. Però amb quins recursos? Ara que s’han d’aprovar els pressupostos de la Generalitat amb més retallades en educació? Està molt bé exigir un nivell mínim d’una llengua, però per a fer-lo s’haurien de posar els recursos necessaris a l’abast dels estudiants per a poder-lo assolir. O es que a sobre de pagar cada vegada més per les matrícules, estudiar en un marc d’avaluació continuada, i haver de treballar per a poder pagar la matrícula, també els faràs pagar una acadèmia privada per a estudiar anglès? Senyors i senyores, les construccions s’han de començar pels fonaments, i no per la teulada. Amb això vull dir que potser els canvis caldrien fer-los a l’educació secundària obligatòria, i no al final de l’etapa estudiantil, la universitat.
Kàtia G. Samper