Fran Sànchez: “No a tot arreu les polítiques LGBTI tenen el suport social que han tingut a Ripollet”

Ha sigut el primer regidor de polítiques LGBTI del municipi i un dels pioners a Catalunya. La seva feina ha estat reconeguda fora i dins, inclús per l’oposició. Parlem amb ell sobre aquesta etapa, sobre l’evolució de la lluita LGTBI, les polítiques fetes i les que queden. I malauradament també de l’agressió verbal que va patir la setmana passada a Barcelona.

Revista de Ripollet: Has denunciat públicament i a l’Observatori contra l’Homofòbia una agressió verbal a Barcelona. I no és la primera. Què va passar?
Fran Sànchez: És la tercera que pateixo. Precisament venia de sopar amb l’Eugeni de l’Observatori. Ens vam acomiadar i quan anava a agafar el metro a la Ronda de Sant Antoni, a l’altura del Teatre Goya, un senyor que sortia d’un supermercat em va preguntar: “Tu què ets un home o una dona?”. “Un home”, li vaig dir. Llavors em va demanar diners i li vaig dir que no portava. I quan ja marxava em va cridar, “ja sé el que ets, ets un maricón”. Li vaig respondre que sí i que si tenia cap problema i va marxar insultant-me i cridant.

RdR: Per què és important denunciar?
F.S.: És important per mostrar que encara estem patint agressions. Jo mai havia patit agressions i ara ja porto dues a Barcelona, una l’any passat i ara aquesta. Per sort, dic per sort, vaig tenir una agressió verbal però hi ha companyes que pateixen agressions físiques i algunes molt greus. Penso que és important fer visibles totes les agressions, hi ha gent que pensa que com ja ens podem casar, que tenim les lleis LGTBI i Trans, que ja no ens hem de queixar, que no podem dir res, però cal deixar clar que no, que encara patim agressions. De fet, a l’Observatori cada any registren més agressions.

RdR: Hi ha més agressions o ara es denuncien més?
F.S.: Això és relatiu perquè jo sempre dic que abans les persones LGTBI no eren tan visibles i en no deixar-se veure no patien agressions. Però nosaltres hem de gaudir de la nostra llibertat sexual, amb ploma o sense, en plenitud. Ara som més visibles que fa 20 anys però això no hauria de significar tenir més agressions.

RdR: Fa vuit anys vas ser un dels primers regidors de polítiques LGTBI de Catalunya. Com valores l’experiència dins de l’administració?
F.S.: Ha estat una experiència molt positiva. A Ripollet veníem d’un govern que ni tan sols feia la cosa més simbòlica, posar la bandera per l’Orgull, i hem passat a tenir un Ajuntament que realment ha treballat aquestes polítiques de manera transversal. Aquí a Ripollet hem demostrat que es poden fer aquest tipus de polítiques en un municipi de 40.000 habitants i hem estat referents. El que sembla increïble és que fins al 2015 no s’hagués fet res. Crec que nosaltres, altres que van començar llavors com Barcelona i Terrassa, i els qui han vingut després hem donat una empenta que ja no té marxa enrere.

RdR: Com ha anat el traspàs amb la nova regidora de polítiques LGBTI, Montse Arráez?
F.S.: Molt bé. Em vaig reunir amb ella i té moltes ganes de continuar el camí que vam fer nosaltres. És cert que es troba en un procés d’aprenentatge, i és normal, perquè ella no ve de l’activisme LGTBI, no és una persona LGBTI, no té una formació específica però té molta empenta i s’ha mostrat molt disposada. Les paraules són bones, haurem de veure com avança però ja li he dit que em té a la seva disposició pel que necessiti.

RdR: En la visita pilot a l’itinerari LGTBI, davant l’escena del mural que fa referència a la Manifestació del 2016, vas explicar que t’havia agradat molt que les associacions de veïns es posessin al capdavant de la marxa. Tens la sensació que la societat civil s’ha implicat en la lluita LGTBI?
F.S.: Sí, i el que ha passat a Ripollet no passa a tot arreu. Ho he parlat amb regidors i tècnics d’altres llocs on els hi costa que la ciutadania es faci seves aquestes polítiques. Aquí sí i la meva sensació és que malgrat que el col·lectiu LGTBI pot suposar un 10% de la població, la majoria dels veïns ens han donat suport. Hi ha detalls petits, el marxandatge, per exemple, cada cop que hem fet polseres, adhesius, cordons, s’acaben i veus a molts veïns i a molts joves que els llueixen a diari. I la manifestació del 2016 va suposar un abans i un després com a ciutat. Ripollet va canviar, va passar a ser una ciutat més amable, més acollidora, més inclusiva. I no era la nostra intenció però després de la manifestació les entitats ens van demanar que la festa s’havia de repetir cada any i aquest 2023 ja celebrarem la 8a Diada.

RdR: És evident que el col·lectiu LGBTI és més visible al municipi. Ripollet és més segur per a les persones LGTBI?
F.S.: També. És més segur. Històricament a Ripollet hi ha hagut gent que ha patit sexili, és a dir, que han marxat del poble, sobretot a Barcelona, perquè aquí no es podien fer visibles. M’he trobat amb veïns que als 80 van haver de marxar perquè eren “el maricón del barri” i sentien que tothom els mirava i ara quan tornen noten el canvi. O gent jove que surt de l’armari als 15 anys perquè sent que té suport a la seva ciutat. Ara és més comú veure mostres afectives o sexuals i que ningú miri. Crec que hem avançat en molts aspectes. També és important tenir un punt d’atenció LGTBI on atendre a veïns amb dubtes sobre la seva sexualitat, que han patit alguna agressió o que necessiten atenció psicològica o acompanyament i l’estan rebent de manera gratuïta, anònima i privada.

RdR: Hi ha res que no has pogut portar a terme i és important que es faci?
F.S.: Res específic però cal insistir a fer més pedagogia, que es fa cada any, però cal fer més. Penso que quant a polítiques hem fet moltes coses i el que destacaria és que cal reforçar i mantenir la feina del dia a dia, potenciar el punt d’atenció, la sensibilització… Nosaltres hem anat més enllà de les accions simbòliques i crec que és el que s’ha de seguir potenciant, les atencions, els tallers afectiu sexuals, la formació…

RdR: Abans comentaves que amb les regidories de polítiques LGTBI ja no hi ha marxa enrere. Hi ha perill de retrocedir en els avenços socials?
F.S.: Ara tenim aquí una veu que és molt perillosa. Em refereixo a Vox i ho dic obertament perquè en els pocs dies que vam estar en funcions i amb motiu del repintat de la bandera LGTBI de la Plaça del Molí ja ens van dedicar un missatge a les xarxes on anunciaven que s’oposarien a aquestes polítiques. Era un disbarat però va ser el primer atac no anònim que hem rebut. I recordo que el primer atac que va patir el mural LGTBI del parc del Riu Ripoll va ser el primer dia que va venir Vox amb una carpa Ripollet. Potser va ser casual però va ser aquell dia. És un discurs que no podem banalitzar.

RdR: El 21 de juliol la Diada LGTBI serà també, i precisament per això, més reivindicativa?
F.S.: Crec que sí. A més se celebra el dia abans de la jornada de reflexió per a les eleccions generals i és important reivindicar-nos i deixar clar que no podem retrocedir, que no es poden derogar, per exemple, les lleis LGTBI i Trans. Serà una bona jornada per deixar clar que cal votar a partits que apostin per les nostres llibertats. A més el programa de la Diada inclou una taula rodona per la tarda amb el títol ‘Fem front a l’odi i a la LGTBIfòbia’ que també tractarà aquesta idea. Serà una jornada molt festiva, però també de lluita.