Francisco León: “Fa temps que no sento parlar de la millora contínua i per a mi és molt important”
Fa un parell de setmanes la plantilla, proveïdors i clients de Lehisa van retre un homenatge al fundador de l’empresa per la seva jubilació. En destacaven la seva empenta i el bon tracte i li desitjaven que gaudeixi dels néts. Parlem amb el Francisco León que ha passat més de 40 anys dedicat a fer i vendre peces tornejades de precisió
Revista de Ripollet: Ho ha deixat amb 76 anys. Li agradava molt treballar.
Francisco León: El món de l’empresa sempre m’ha agradat molt. A més com fèiem un bon equip amb els meus fills Javi i Rosa estava molt bé i no tenia la necessitat de deixar d’anar a treballar. També cal tenir en compte que tenim un tipus de treball que necessita persones que coneguin molt bé el sector i es difícil incorporar persones preparades.
RdR: L’any passat vau vendre l’empresa al fons Blaumar Capital. Per què?
F.L.: Era una idea que teníem des de fa uns anys perquè la família ja portàvem molt temps tirant del carro i volíem certa tranquil·litat. Però el Javi i la Rosa continuen treballant a l’empresa i ho segueixen fent com si encara fos de la família. Blaumar ha posat un nou CEO i està fomentant encara més l’exportació i la família ens hem quedat amb la propietat de les naus.
RdR: Satisfet amb el que ha deixat?
F.L.: Sí, molt. Perquè quan crees un bé així el que et fa il·lusió és que tingui continuïtat i més si els teus fills tenen la responsabilitat de portar-ho a bon terme.
RdR: Anem al principi. Per què decideix fundar Lehisa l’any 1983?
F.L.: Jo treballava a l’empresa Indebasa, que estava al carrer Balmes, que tenia un propietari que era molt intel·ligent, un bon mecànic però que no sabia prou del tema empresarial i al final es va enfonsar. Jo vaig arribar a ser l’encarregat i sempre havia tingut la idea de treballar pel meu compte. Així que vaig proposar als companys obrir la nostra pròpia empresa i al final amb altres dos ho vam fer. Un era un bon delineant però no li agradava treballar i l’altre era un gran treballador però no tenia formació. Així que vaig agafar les regnes. Als sis anys ens vam quedar només dos, dos socis que érem també amics, que quedàvem per dinar els caps de setmana amb les famílies. I vam començar a créixer. Després d’un any a Granollers ens vam instal·lar en una nau aquí a Ripollet, al carrer Molí.
RdR: I el negoci funciona i comenceu a créixer. Per què sempre a Ripollet?
F.L.: Jo soc nascut a Adamuz, a Còrdova, però vam venir amb la família l’any 1976 a Barcelona. I sempre hem viscut a Sant Andreu, així que treballar a Ripollet m’era molt còmode perquè podia anar a casa a dinar i per a mi això era important, feia jornades molt llargues. Del carrer Molí vam passar al carrer València, a una nau d’uns 450m, i estant allà l’any 1989 ja vam començar a vendre a l’estranger perquè volia tenir mercat interior i exterior. El primer lloc va ser a Itàlia. Com necessitàvem més espai vaig veure que venien una nau de 1.000m al costat de la Castellón, al carrer Indústria i la vam agafar. Estant allà vaig contactar amb un representant a França i vam començar a vendre també allà però no va ser fins que vaig incorporar als meus fills que vam fer un pas més en les exportacions. Per a mi el tema de l’idioma i la feina que comporta era un problema i amb ells ho vam poder fer. I vam seguir creixent traslladant-nos a la nau del carrer Balmes 14.
RdR: Quina importància ha tingut l’exportació en el desenvolupament de l’empresa?
F.L.: Ha estat clau. He intentat no deixar passar cap oportunitat que hi havia. Sobretot hem exportat a Alemanya i Itàlia però vam arribar a vendre a Rússia, que presentava dificultats afegides de paperassa i tràmits. L’any passat quan vam vendre l’empresa exportàvem un 75% de la producció i teníem 17 màquines de control numeric d’alta tecnologia. Ara ja estan exportant el 80%.
RdR: El que explica és ben bé el reflex de tantes empreses del sector del metall les últimes dècades. Una evolució que suposa un canvi molt important en les formes de fer. Com ha viscut tot aquest procés?
F.L.: És un canvi que ens ha fet molta il·lusió, ha sigut un repte constant. Però mentre l’estàs vivint no t’atures a mirar enrere, no t’adones de l’evolució ni li dones importància, només saps que ho estàs fent bé.
RdR: Abans parlava de jornades llargues de feina i inclús que es veia amb el soci els caps de setmana. Com s’ho ha fet per conciliar aquesta activitat amb la vida familiar?
F.L.: En el vessant familiar he sacrificat poder viure el dia a dia dels meus fills. Durant la setmana quan marxava encara dormien i quan tornava ja estaven dormits. La relació era els caps de setmana, de dissabte tarda i diumenge, perquè dissabte al matí també treballava. És la meva dona qui s’ha encarregat de les cures i l’educació dels fills, dels metges, de la casa, de l’escola, sense ella no hagués estat possible la meva dedicació a l’empresa. En això l’empresa també s’ha posat al dia i tenim fet un pla d’igualtat de gènere i LGTBI, s’ha d’evolucionar amb els temps. Penso que l’evolució de l’empresa també ha estat possible pel tracte que hem donat a la plantilla, s’ha de demanar ordre, s’ha de ser exigent amb la feina però s’ha de tractar amb respecte.
RdR: Sense viure-hi porta uns quaranta anys a Ripollet. És la bona ubicació del municipi el punt fort per a les empreses?
F.L.: Sense dubte. I haig d’agrair a l’Ajuntament que mai hem tingut cap pega. Hi ha hagut incidències sobretot amb els camions però sempre les hem solucionat correctament. Com anècdota recordo una vegada que ens van portar a l’empresa, aquí a Balmes, una màquina d’Anglaterra i el transportista en comptes d’entrar de cul, com feien tots, ho va fer de cara. I va haver de sortir en contra direcció, va formar un tap de trànsit i el van denunciar, lògicament.
RdR: És una nau ubicada molt a prop del nucli urbà.
F.L.: Sí, i ara amb la remodelació de l’entorn la zona ha canviat molt, ha millorat. Hi ha hagut molt temps que els polígons han estat més deixats però des de fa uns anys, tant el govern anterior com l’actual, s’estan apropant més a les empreses. Van fomentar la creació de l’Associació d’Empreses de la que formem part i per la qual ens sentim acompanyats i s’han fet millores als polígons. Ara tenim també una nau que utilitzem de magatzem al carrer Cot i una altra llogada al carrer del Riu, i els dos carrers estan prou bé. La nostra idea és seguir aquí a Ripollet, on hi ha els nostres orígens. Un terç de la nostra plantilla, ara ja som gairebé 40 en total, és de Ripollet i tenim treballadors que porten més de trenta anys amb nosaltres.
RdR: Quins valors ha de tenir un bon empresari?
F.L.: Abans sentia parlar molt de la millora contínua però ara fa temps que no ho escolto i per a mi és molt important. Pensar que la competència és el més sa que hi ha perquè et fa créixer, t’obliga a donar una altra volta al cap i pensar com millorar-te tu i el teu entorn. I a nivell de personal el respecte als altres és importantíssim. Has de saber el que es fa perquè quan demanes alguna cosa al treballador no ho vegi impossible i tampoc es pot demanar mai als altres allò que tu no estaries disposat a fer.
Fotografies: Lehisa
