G. Araujo: “Els contes són un regal per a les dones, per ajudar-les i un capritx per llegir”
Els contes no són només per a infants, així ho entén Gemma Araujo. Aquesta coach ha decidit utilitzar-los per ajudar a les dones a connectar amb la seva essència. Per fer-ho ha autopublicat el llibre ‘Cuentos para mujeres que quieren canviar el mundo’, un recull de metàfores que s’acompanyen amb les característiques il·lustracions d’Alba, la pintora de somnis
Revista de Ripollet: Per què contes per a dones que volen canviar el món?
Gemma Araujo: En la meva feina centro la meva energia a ajudar a les dones perquè crec que hi ha molt potencial per descobrir dins de la població femenina, que a causa de les pors i la baixa autoestima no surt a la llum. Des del meu punt de vista aquest potencial és molt valuós i necessari per al món perquè es nodriria de noves visions, talent i solucions. A més m’agrada treballar amb dones que tenen l’anhel d’aportar quelcom a la societat. Una pregunta molt típica, que he vist que comparteix molta gent que m’envolta, és: Què puc aportar jo al món? Si la gent es connecta amb ella mateixa és més fàcil que aflori el seu talent i pugui fer caure les pors i superar els conflictes. El meu somni idíl·lic és ajudar a dones a això, que les dones es puguin connectar a la seva essència, amb aquesta vibració més alta. D’ajudar a les dones he vist que molts obstacles els compartim, són patrons que es repeteixen. D’aquesta experiència he tret metàfores que les han ajudat a fer un clic. I la millor manera de fer-les arribar era fent petits contes, espero que aquestes històries ajudin a treure d’aquests bloquejos.
RdR: És curiós el concepte de conte per a una dona adulta.
G.A: M’agrada el concepte dels contes com un regal per a les dones. Normalment regalem contes als nostres fills i filles, i a mi també m’agraden els contes, cada vegada hi ha de més macos, a mi també em ve de gust llegir un llibre. Escriure un conte i acompanyar-lo d’una il·lustració per mi també és un regal que vull fer a les dones. Un moment de plaer o un petit capritx que a vegades ens hem de donar. Doncs em llegeixo un conte, està escrit per a mi i em pot ajudar en algun problema que com adulta puc estar vivint.
RdR: Com et sorgeix la idea d’escriure aquest llibre?
G.A: En un blog que tenia, ara és una web, havia escrit posts. Un parell d’ells m’havien sorgit com a contes a partir d’unes metàfores que feia temps que utilitzava. Abans del confinament em va venir la il·luminació d’escriure contes per a nens. Volia aprofitar-los, però abans de posar-me a escriure vaig ensenyar un dels dos a unes mares de l’escola i em van dir que eren contes per a dones, no per a infants. Per la forma que està escrit i el missatge una nena és una mica tendre per entendre’l. En aquell moment em va obrir una porta. Jo volia adaptar la meva escriptura per als nens i vaig veure que no ho havia de fer, simplement m’havia de deixar el permís d’escriure. El problema és que no tenia temps per escriure, per això l’aturada pel confinament va ser un regal per a mi. Em van venir moltes idees i no podia parar d’escriure. Potser sembla el pitjor moment, però va ser quan més vaig fluir i ho vaig gaudir moltíssim. Vaig escriure molts contes i tots ells venien de metàfores que havia utilitzat alguna vegada. Llavors vaig veure que podia tenir un format de llibre. Al juny el vaig acabar d’escriure, en tres mesos. Després ha estat més lent que el llibre veiés la llum, no el vam treure fins la Diada Sant Jordi.
RdR: Llavors aquest llibre neix de la teva experiència com a coach.
G.A: Quan segueixes allò que et crida avances més i en el meu cas he acabat fent un llibre. Feia temps que tenia clar que l’havia de fer, en el moment que vaig plantar un arbre, quan era petita, sabia que l’acabaria escrivint. A poc a poc he anat fent passos, he anat fluint fins a poder acabar amb el llibre. El coaching també m’ha ajudat a créixer a mi, ajudo a créixer i alhora ho faig jo. Tot el bagatge de treballar amb el coaching m’ha portat a fer realitat aquest projecte, és com una sorpresa. Això em reafirma que treballant de coach estic en el camí correcte.
RdR: Com deicideixes fer-te coach?
GA: Vaig fer estudis científics. Quan els vaig acabar vaig adonar-me que no era per a mi. Portava tota la vida preguntant-me que se’m dona bé i que podia aportar. A partir d’un llibre d’autoajuda vaig descobrir el coaching. Com més en sabia més veia que m’encaixava, per això vaig començar a investigar. Em vaig adonar que jo era com un arbre amb moltes branques però sense tronc, i el coaching va ser el meu tronc. Totes les potencialitats s’unien i tenien sentit amb el coaching.
RdR: Quines són?
G.A: Sé escoltar, també escriure, tinc visió global, sóc creativa… treballant he descobert que se’m dóna molt bé fer metàfores. Al final és veure més enllà de les persones. Fa temps que sabia d’aquestes virtuts, però no sabia per on encabir-ho. Amb el coaching vaig intuir que era el meu camí i mentre avançava ho vaig corroborar. M’agrada molt la creativitat que et demanda per fer activitats i per una altra banda m’encanta empoderar a persones. Tot va prendre sentit.
RdR: Quina diferencia hi ha entre el coaching i la psicologia?
G.A: El coaching treballa amb persones sense patologies, que no requereixen una sanació molt profunda per un problema greu. El coaching treballa del moment on et trobes cap endavant. Canviar allò que no t’agrada o no et fa bé, aconseguir allò que vols. Una diferència que per a mi és fonamental és que és més pràctic, s’avança abans. Per veure que no et deixa avançar has de veure que et bloqueja i normalment acabem tornant al passat. Una vegada s’ha detectat toca canviar-ho, ho sanem, canviem el xip i mirem de treure-ho cap a fora. Si avances fas coses diferents i si les fas, comences a creure més en tu i en el teu cap comencen a canviar coses.
RdR: Com va ser treballar amb l’Alba?
G.A: Ha estat una passada. A ella li vaig enviar el primer conte que havia escrit i li va agradar, però va quedar en l’aire com ens ajudaríem, ella escull els projectes que estan alineats amb els seus valors. En el meu cas, segons em va dir, li va entrar de seguida. Tota la feina va ser via on-line. El 90% de les il·lustracions em van agradar a la primera, en altres casos era un petit retoc. Li va sortir molt de dins i per al meu gust han quedat precioses. El més fort és que ens vam veure les cares per primera vegada quan vam fer la presentació del llibre digital, a l’abril, i per Skype, i el primer dia cara a cara per Sant Jordi. A més, crec que la portada parla a les persones que busquen un llibre com aquest.