Gerard Becerra: ‘El que li falta a la gent de Ripollet, i jo m’incloc, és més cultura de poble’

Al 1996 es van crear els Vailets de Ripollet, la colla castellera de la vila. Vestits amb camisa groga i amb el pollet per escut van portar el nom de la ciutat per tot Catalunya. Entre les seves fites van aconseguir fer un 5 de 7 i un 2 de 7, castells que no estan a l’abast de qualsevol colla. Però onze anys després es van veure obligats a dissoldre’s per la falta d’un relleu generacional. Aquest any en Gerard Becerra volia constituir la nova generació ripolletenca de castellers. Amb la seva experiència amb la colla castellera de Cerdanyola i carregat d’il·lusió va començar a moure els fils per tornar a veure gent de Ripollet fent castells: parlar amb els antics vailets, crear comptes per les xarxes socials, visitar altres colles del Vallès… però tot s’ha anat en orris.

GB: La idea ve que un amic em va convidar anar a Cerdanyola, a un assaig dels castellers i em vaig quedar amb ells cinc o sis mesos. Però va haver un moment que li vaig dir: “M’agrada tot això però jo vull portar-ho a Ripollet”. Vaig sentir que la meva època a Cerdanyola havia acabat, em motivava més portar els castells a Ripollet.

GB: El primer que vaig fer va ser parlar amb els antics Vailets, vaig fer una reunió amb un parell i em van animar. Vaig fer la pàgina de Facebook i poc a poc vaig parlar amb gent que es va animar i em van dir que els hi semblava bé. Doncs som-hi cap endavant! Amb tots els que m’ han dit que sí ja es pot fer alguna cosa. Comença a venir gent, parlo amb els mitjans de Ripollet, amb mitjans sobre castellers, i poc a poc et vas creixent i veus que té bona pinta tot plegat.

GB: Vaig dir de cridar al poble a una convocatòria i fer una reunió al Centre Cultural. Això t’estic parlant de juliol, vam fer la reunió, van venir vint-i-cinc persones, de les quals més de la meitat eren antics Vailets, i uns altres quants eren d’altres colles, sobretot gent que està a Sabadell però que és de Ripollet. Vam estar parlant, uns quants em van donar el telèfon i vam muntar un assaig, aquí a Ripollet, al Centre Cultural. I el primer dia bé, va venir gent, posa-li quinze persones. Per fer un assaig de veritat pensa que a Cerdanyola són uns setanta o uns cinquanta i estan apurats, per anar bé has de ser uns cent. I van venir quinze o així però era el primer dia… et sorprèn en part perquè dius al Facebook eren 350 persones, amb una quarta part d’aquesta gent ja en tenim prou. Vam muntar un grup de WhatsApp les persones que diuen que volen ajudar més. Sobretot van ser gent de l’Esplai l’Estel que, a més, van fer tallers amb els nens. Vas veient il·lusió. També anem nosaltres a Sabadell, per als que mai han anat a castells que vegin el que és un assaig de veritat.

GB: Va anar poc a poc. Primer arriba el segon assaig, som vuit o així. Van venir d’altres colles a ajudar-nos com de Sabadell i de Cerdanyola, però érem set o vuit de Ripollet, no més. Decidim seguir endavant, això no sortirà de dos dies. Quan al segon dia, vam decidir fer tots els dijous assaig, arriba la setmana que som quatre de Ripollet, i venen tres de Montcada a ajudar. I aquí ve quan ens diem que fem, no podem fer res tres persones.

GB: Pel mateix, és més quan vaig parlar amb ells em van avisar que era una feina molt difícil perquè a Ripollet li costa molt donar suport a la cultura catalana. Per exemple, actuaven a Ripollet la gent no venia a veure’ls. Al final van desaparèixer pel fet que cada vegada eren menys, i això que eren cinquanta persones. Però els castells desgasten molt, has d’estar tot els dies ficat. És clar, els integrants de la Junta que estan ficats des del primer dia i nou anys després segueixen igual s’acaben cansant. No hi havia relleu generacional, la gent no es sumava, i els que estaven no volien ficar-se. Ho van parar en un moment que podien haver-ho seguit tranquil·lament, però hi ha moments que et desgastes i més si veus que no hi ha relleu, que no puja la joventut.

GB: El que falta, i jo m’incloc també, és cultura de poble. Es nota en el fet que la gent no participa, ja no et dic en les sardanes que també es troben que tot és gent gran, però quan ballen els gegants tampoc hi ha molta gent, manca participació. Inclús a la Nit Jove, sempre hi ha els mateixos 30, els de l’Estel, més els que ajuden i els que anem a veure-ho. A Ripollet som gairebé 40.000 persones i no ho sembla. S’ha de tenir en compte que a més als castells hi pot participar tothom, des d’infants fins a gent gran, perquè hi ha lloc i coses a fer per a tothom i si ni així surt…

GB: Sí, la tradició no agafa aquí. Per què? No ho sé. Però cal veure que hi ha ripolletencs que els hi agrada fer castells i estan tots fora, hi ha a Sabadell, a Terrassa, a Montcada… Aquí ens queden algunes entitats que fan moltes coses com l’Esplai l’Estel o els Diables que si es deixessin de moure potser no ens quedaria gairebé res. Compta que l’Estel fa el Tió, la Nit Jove, els carretons… i els Diables no paren i tot el que fan fora del poble cada setmana.
.
És difícil començar
En Gerard Becerra explica que tot ha estat massa complicat i que després de la il·lusió del començament han començat a aparèixer les traves.
Una d’elles i que és habitual al món associatiu local ha estat la manca d’espai. Al començament des de l’Ajuntament li van dir que no hi hauria problema però al setembre, no li deixaven la sala perquè “encara no érem entitat, però és clar jo sol no la podia fer i sense convocar assajos no podia sortir una entitat”. Malgrat això explica que el regidor de cultura sempre “ha col·laborat i ha donat suport. M’ha respòs totes les consultes i fins i tot m’ha trucat per preguntar-me com ho portàvem” i afegeix “no sé si va ser un malentès, potser no ho vam tramitar bé, però el cert és que no teníem ni lloc per poder fer els assajos” i això encara ho complicava tot molt més.