Gerard Giménez: “La gralla és molt divertida quan surts a tocar al carrer i veus la reacció de la gent”
El Gerard i el seu mestre Enric Montsant acaben de publicar un disc amb el nom Projecte GEM. Inclou 10 cançons interpretades per dues tarotes, una proposta musical singular i original. Parlem amb en Gerard de les gralles i dels grallers, que en breu celebraran el seu 15è aniversari, pero també de la seva hiperactivitat aportant i gaudint d’una cultura popular local “que es troba en un gran moment”
Revista de Ripollet: Què és una tarota?
Gerard Giménez: La tarota és un instrument de la família dels oboès tradicionals però és de nova creació. És una rèplica de les antigues xeremies que al seu torn són com les gralles originals. És a dir, la tarota vindria a ser la reminiscència més medieval d’això, un instrument més primitiu. Les tarotes tenen presència en altres territoris mentre que les gralles són l’evolució catalana.
RdR: Com neix la idea de fer un disc interpretat només amb dues tarotes? No sembla molt habitual.
G.G.: No ho és gens. El meu mestre em va comentar que érem dels primers discos només per a tarota que existeixen, vaig quedar parat en saber-ho. Realment el projecte va néixer durant la pandèmia. Tant el meu professor, l’Enric Montsant, com jo estàvem sense tocar i se’ns va acudir aquest projecte. Ell va crear el repertori on hi ha dos temes seus poc coneguts i balls populars d’arreu de Catalunya fets en versions més concertístiques per a la tarota. Però no teníem cap idea de fer cap disc i el projecte va quedar allà fins l’any passat que em va proposar recuperar el repertori. A mesura que l’anàvem tocant vèiem que quedava bé i vam dir, bé, li donarem forma de disc i així ho podrà escoltar altra gent.
RdR: Parla’ns de l’Enric. És un dels fundadors de Xarop de canya, oi?
G.G.: Sí i mestre des de fa molts anys. Porta més de 40 anys tocant la gralla i és compositor també. Entre els seves creacions hi ha el Ball dels Gegants de Ripollet. És un referent molt potent de la gralla a nivell català. És un plaer poder col·laborar amb ell i tenir aquest vincle Ripollet – Granollers perquè també ha vingut a fer-nos cursos aquí al poble.
RdR: Quan vas començar tu amb la gralla?
G.G.: Jo toco la gralla des del 2009, fa ja quinze anys, quan vam recuperar el grup de grallers dels Gegants. I vaig començar perquè jo portava gegants però per problemes d’esquena em feia mal i vaig decidir canviar. I quan ja portava uns cinc anys tocant aquí a Ripollet vaig decidir anar un pas més enllà i com que coneixia l’Enric i em vaig assabentar que feia classes vaig pensar que era una oportunitat d’or poder fer classes amb el creador de temes que aquí a Ripollet tocàvem molt amb el grup de grallers.
RdR: No deu ser fàcil començar del no res?
G.G.: Els començaments són difícils i al principi pot arribar a ser una mica frustrant, no ens enganyem. Però amb esforç, dedicació, un bon mestre i bon acompanyament s’aconsegueix i quan s’aprèn és molt reconfortant perquè et dona l’oportunitat de poder voltar per Catalunya, de fer grup, de crear vincles i viure moltes experiències. Hem participat en concursos, hem tocat a Menorca, Navarra… tot el que es genera al voltant de la gralla és molt maco i fa que l’esforç valgui la pena.
RdR: A més d’intèrpret també has composat cançons.
G.G.: L’Enric m’ha fet formació de composició i arranjament i sempre m’animava a que m’atrevís a escriure i la primera va ser al 2016, era la segona vegada que participàvem en Els Pastorets d’Amics del Teatre i vam decidir crear una peça pròpia per als Pastorets de Ripollet. Després també vaig fer un tema per a la Confederació Mundial de Penyes del Futbol Club Barcelona, he fet un tema per a l’Enric, també el Toc de gralles de Ripollet, he recuperat el Ball de l’Espolsada de Ripollet i aquest any s’estrenarà un tema nou però encara no puc desvetllar la raó per la qual s’estrenarà.
RdR: Què prefereixes tocar o escriure?
G.G.: Tocar sense cap mena de dubte. Composar suposa estar tu sol amb l’ordinador, no hi ha cap gràcia. En canvi quan surts a tocar al carrer amb els gegants i veus la reacció de la gent, els somriures dels nens o quan fas un concert, és molt divertit veure el que pots generar.
RdR: Abans esmentaves que els grallers de Ripollet celebreu 15 anys. Com ho celebrareu?
G.G.: Farem la tercera trobada de grallers el pròxim 11 de maig amb 15 colles participants i vindran de les quatre províncies de Catalunya, de França i de València. Ens internacionalitzem una mica, muntarem una grossa el dia de la jornada de reflexió.
RdR: Després del projecte GEM i la festa dels grallers que més tens entre mans?
G.G.: És un any de novetats i és que aquest any he aconseguit passar un procés de selecció per entrar com a substitut a l’Orquestra del Foc i l’Aigua de l’Escaldàrium de Caldes de Montbui i hi tocaré a la festa, al juliol. Fa poc que ho sé i encara ho estic paint, em fa il·lusió i també és un repte i una responsabilitat. Però el projecte al qual em vull dedicar amb cos i ànima és a seguir fent créixer els Grallers de Ripollet i també preparant coses pel 35è aniversari dels Gegants que el celebrarem l’any vinent.
RdR: Però a més de amb els Grallers de Ripollet toques amb més gent.
G.G.: Sí, sí. Toco al grup de grallers Canya Taronja, al grup Josep Bonamussa, col·laboro amb els castellers de Montcada i també toco amb els Ministrils de l’Àliga de l’Ajuntament de Mataró.
RdR: I com t’ho fas per compaginar-ho tot?
G.G.: No tinc ni un cap de setmana lliure. Realment és maco perquè és una manera de passar el temps lliure però sempre dic que necessito una setmana per descansar del cap de setmana.
RdR: La teva vinculació amb la cultura popular et ve de família i participes a la CRAC, als gegants, els grallers, la cavalcada… Com valores la situació actual?
G.G.: Molt bé. És un moment on s’han recuperat entitats com les Bruixes, les sardanes i hi ha moltes ganes de treballar i de fer-ho conjuntament. Les Caramelles van ser un bon exemple d’això. Coincideix que hi ha moltes entitats en un bon moment, que hi ha molt bona relació entre els grups, la gent no és conscient del que enganxa la cultura popular però qui entra no hi surt. Es podria aprofitar aquest bon moment per fer entre tots coses molt xules.
RdR: En què estàs pensant?
G.G.: Jo sempre donaré molt pel sac a favor que a Ripollet hi hagi un seguici de Festa Major. Crec que és necessari i hi ha la potència per fer-ho i seria una oportunitat també perquè les entitats es posin al dia per fer coses xules. Esperem que es pugui fer, és una assignatura pendent.
Fotografies: Cedides