Graci Mora: “Si La Gresca fa 28 anys és, en part, perquè actuem davant les necessitats del barri”
L’Esplai La Gresca està de celebració, ja són 28 anys de vida. Aquest cap de setmana l’entitat va celebrar una festa intergeneracional que va comptar amb la participació del veïnat del Pont Vell, que s’estima molt l’esplai. La Graci Mora n’ha estat partícip de bona part d’aquests gairebé trenta anys de vida de La Gresca. Ella és un bon testimoni de com ha crescut l’esplai i tota la feina que fa pel Pont Vell – Tiana
Revista de Ripollet: Quin paper jugues dins de La Gresca?
Graci Mora: Sóc la directora de La Gresca. Fa més de 20 anys que estic lligada a l’entitat. Vaig entrar fent l’esplai de cap de setmana a través d’una amiga que feia de voluntària. Vam fer una colla d’amics, que és la base de la majoria d’esplais. Érem un grup de gent molt jove que ens vam interessar per oferir alternatives al barri. Vam iniciar un diagnòstic del qual van sorgir els projectes que es van desenvolupar, i alguns d’ells encara funcionen.
RdR: Fa més de 20 anys que estàs a l’entitat i ara compleix 28. Has viscut en primera persona l’evolució de l’entitat.
G.M: Sí, ja en porto uns quants anys. La meva companya Marta en portarà un parell o tres anys més. La Gresca és un estil de vida, per mi va molt més enllà d’una feina i del que és un sentiment. L’han construït totes les persones que han anat passant, perquè l’entitat creix a mesura que creixem les persones que en formem part. En el meu cas he buscat altres feines, però sempre torno aquí perquè és un lloc on m’hi sento realment bé, no sóc l’única que ho sent així. És com casa nostra.
RdR: Com descriuries aquest estil de vida?
G.M: Tant per mi, com per altres integrants actuals La Gresca fa molts anys que forma part de la nostra vida. És un projecte que hem construït conjuntament. És un lloc obert on tothom té veu i pot dir la seva i en el qual les nostres vides creixen de la mà.
RdR: Dissabte passat vau fer una gran celebració. Com va anar?
G.M: Després d’uns anys de pandèmia vam poder celebrar el 28è aniversari. Es van apropar més de tres centenars de persones. Actualment, donem resposta a les necessitats de joves, adults, famílies i persones grans. Tots aquests col·lectius van estar representats i tots van tenir el seu espai durant la festa. La Gresca hem trobat el projecte de sinergia entre totes les edats i això es va reafirmar en aquesta jornada. La festa es va convertir en un moment molt bo per compartir. Tothom va acabar molt content.
RdR: Segur que vau gaudir de les paelles. Tenien una importància especial a la festa.
G.M: En el 25è aniversari vam fer un concurs de paelles per donar espai a la gent més adulta que va tenir molt èxit. Com veníem de dos anys de pandèmia la gent ens ho demanava molt. És un concurs obert a tothom que s’apunten representants de totes les activitats que tenim com el grup de teatre, el grup de joves, antics monitors, famílies… és una activitat molt maca. Després al dinar es converteix en un espai de trobada.
RdR: La idea era celebrar l’aniversari pel març.
G.M: La Gresca compleix anys en aquest mes. Però enguany el vam haver d’ajornar per la pluja, és cert que la calor va ser un hàndicap. Per sort la gent té ganes de sortir al carrer i va ser una festa molt concorreguda. Ens ha sorprès positivament que totes les franges d’edat estiguessin representades a la festa, la gent necessita gaudir d’activitats així. Aquest barri també ho necessita. En el retorn de la cultura i l’oci al carrer s’han prioritzat en altres espais, que ho podem trobar normal, però per això estem treballant perquè el Pont Vell tingui el seu espai.
RdR: Quina és la sinergia amb el barri?
G.M: Fem una tasca dinamitzadora al Pont Vell. Estem ubicades al Centre Cívic, preparem tota mena d’activitats que van sorgir del nostre diagnòstic del barri. No fa gaire vam revisar-lo amb una antropòloga i vam detectar que hi havia molta gent sola que no tenia cap iniciativa per sortir. Vam començar amb pocs tallers i actualment comptem amb 180 persones inscrites. També oferim recollida a les escoles més properes com són l’Escursell, Tiana i Sant Martí de Cerdanyola, som un barri mancomunat. El de joves ha estat un dels col·lectius més afectats per la pandèmia, sobretot pel que fa a la salut mental. Tenim molta demanda de joves i és amb qui més ens hem bolcat, encara fem campaments, esplai i altres projectes. Som un espai obert per al barri, atenem totes les qüestions que ens plantegen els veïns. Per exemple hi ha molta gent que no sap funcionar amb la tecnologia i la pandèmia ens ha deixat molts tràmits que es fan per internet.
RdR: Sorprèn que un esplai de dissabte sigui, ara, un projecte tan gran. Com s’explica?
G.M: En aquell moment érem un grup de joves d’uns 18 anys. Vam començar amb una iniciativa pensada per a un grup d’adolescents del barri. Teníem la idea de veure què podíem fer per aquest grup de nois. L’estudi va durar molt temps i ens vam reunir amb el teixit associatiu. I així comencen els nostres projectes. Arribar fins aquí no es pot explicar sense tota la feina voluntària que s’ha fet fins que l’entitat va agafar certa estructura. Tot bé de la inquietud de la gent que ha estat, està i arriba. Així ens movem per aconseguir les subvencions i ajudes necessàries perquè el projecte segueixi. Crec que si seguim treballant és perquè quan apareix una necessitat al barri sempre actuem. Ens mou la inquietud per trobar totes les solucions i és una feina que ens agrada fer per al barri.
RdR: Com de rellevant és per Ripollet que La Gresca segueixi més anys?
G.M: Això ho hauria de respondre Ripollet. Però crec que sempre hem sabut estar i ser en tot allò que reclamava el municipi. Sempre aportant la nostra opinió i oferint la nostra intervenció. Si una cosa té l’entitat és que intenta ser en tots els llocs on té alguna cosa a fer.
