HÄRTE: ‘A Mollet no vam haver d’aparentar res. Gairebé tocàvem per a nosaltres mateixos’
Els ripolletencs Christian Siria i Òscar Berruezo i el barceloní Pablo Patiño conformen el grup de música HÄRTE, amb un so que barreja influències del rock, el heavy i el jazz. Fa poc han sigut protagonistes als mitjans de comunicació per una polèmica campanya a Mollet: han recollit algunes defecacions de gossos i les han retornat als seus amos, juntament amb una invitació al concert que feien a la localitat la setmana passada. Va ser la seva primera actuació, però el grup ja prepara les següents.
RdR: Què uneix un amant del rock, un amant del heavy i un amant del jazz?
Christian Siria: Jo vaig començar tocant en una banda amb l’Òscar, i arran d’això ens vam conèixer, tot i que ell ho va acabar deixant. Fèiem covers, i un dia vam tocar la cançó Resistance. Em vaig enamorar de la cançó, i em vaig enamorar del grup que la tocava, Muse. A partir d’això em va començar a agradar el rock, i vaig decidir crear una banda. De seguida vaig parlar amb l’Òscar, que em va dir que sí.
Llavors només ens faltava el cantant, de manera que vam acudir a Atiza.com, una pàgina d’anuncis on pots trobar músics que busquin banda. Així vam trobar al Pablo.
RdR: Quin ha sigut el resultat de la unió de tots tres?
Härte: Aquí ens tens. Encara estem composant, tot i que ja hem començat a ensenyar algunes cançons que tenim. Això no obstant, si destaca alguna cosa de nosaltres a nivell musical, és que no fem un lleig a res. Cadascú de nosaltres té les seves influències, l’Òscar ve més del jazz, el Christian del heavy i jo (Pablo) he escoltat de tot. El que intentem fer és intentar buscar alguna cosa nova, donant-li la volta al que hi ha. També ens focalitzem molt en les lletres; creiem que són molt importants, de manera que ens podem passar més d’un mes escrivint-ne només una, donant-li les voltes que faci falta.
RdR: Heu sigut notícia a diferents mitjans últimament.
H.: Vam voler generar notorietat. Teníem un concert a Mollet, i sabíem que no hi vindria gaire gent. Per això vam buscar de què parlava el poble de Mollet, per tal d’endinsar-nos a la seva conversa de la forma que poguéssim. Vam veure que parlaven de les defecacions dels gossos, i que la gent inclús es queixava penjant fotos al Facebook. El que nosaltres vam fer va ser retornar les caques als seus amos i convidar-los al nostre concert.
RdR: Com reaccionaven els amos dels gossos?
H.: Ens vam trobar amb estupefacció, i amb alguns que reien i d’altres que es pensaven que era una broma. Cap d’ells va venir al concert, imagino que per ressentiment. La campanya, però, va acabar sent com aquell nen que ho aprova tot excepte Educació Física, i ha d’anar a recuperar l’assignatura. Hem aconseguit crear notorietat; la gent ha parlat de nosaltres, els mitjans de comunicació han parlat de nosaltres, hem incrementat seguidors a les xarxes socials… Hem aconseguit tot això, però no hem aconseguit que vingués més gent al concert. Ens hem quedat a mitges; ha sigut un èxit però, en el fons, també ha estat un fracàs.
RdR: Tot producte, independentment de la qualitat, necessita cridar l’atenció per vendre?
H.: Un producte sempre necessita ser publicitat, però els que són bons funcionen i els que no ho són segurament només funcionaran una vegada. La gent no és estúpida. Pots enganyar-los una vegada, però no ho compraran mai més. Llavors potser consumiran la teva campanya, però no el producte.
També hem de tenir en compte que ara mateix hi ha sobreproducció musical. A més, ara la gent té moltes coses a fer, de manera que els hi has de donar una bona raó per a que vinguin.
RdR: Ho veieu complicat fer-vos un lloc al món de la música?
H.: Som bastant optimistes. Ens agrada el que fem, i tot el que hem fet ens ha semblat que ho hem fet bé. Tot és susceptible de millora, ja que mai deixem d’aprendre, però estem suficientment satisfets com per seguir innovant.
RdR: Us vau estrenar a Mollet. Ha sigut dur el camí fins a arribar al primer concert?
H.: Acostumem a assajar un cop ja tenim la cançó composada.Mentrestant, cadascú fa la seva feina de composició a casa. Hi ha espais de temps que no assajem, però quan ja tenim coses assajem dos o tres cops per setmana. Les últimes setmanes hem assajat moltíssim.
RdR: Com va ser la resposta del públic?
H.: Bona, millor que la nostra pròpia. Nosaltres esperàvem més de nosaltres i de com aniria, tot i que no va sortir malament. Al principi vam començar amb mal peu, perquè el so no acompanyava a la música, però després es va solucionar i vam remuntar. Ens ho vam acabar passant bé. A més, després vam preguntar a algunes persones que van venir, alienes a familiars i amics. Un d’ells ens va dir “brutal”.
De Mollet també destacaríem que vam tocar com el grup que som, que porta assajant fa aproximadament un any. Vam fer la música que ens agradava, i vam arribar al moment en el qual gairebé tocàvem per a nosaltres mateixos. No vam haver d’aparentar res que no som.
RdR: Nous concerts a la vista?
H.: A Ripollet esperem liar-la bastant. Dos dels 3 membres del grup som de Ripollet, de manera que ens agradaria fer un parell o tres de concerts i que hi vingui molta gent.
A part, tenim un tres concerts pràcticament assegurats: un a Cerdanyola, al bar Vinilo, un a Barcelona i un altre a Blanes.
Disc a la vista
Amb influències de System of a Down o Amy Winehouse (sobretot en el piano), els tres artistes que conformen el grup de música Härte esperen treure un disc si fa no fa en un any.
Allunyats en certa manera de les cançons d’amor, l’Òscar, el Christian i el Pablo aposten per la crítica social. Així, al futur disc hi haurà cançons com Escape, que parla sobre la necessitat de sentir-se integrat a la societat, o Unidolize, un himne que narra la relació que les persones tenen amb els seus ídols. Escape ja ha estat compartida a les xarxes socials, i es pot escoltar sencera al canal de Youtube de la banda: HÄRTE.
De la producció de les cançons se n’encarreguen ells mateixos, a partir d’un estudi casolà que tenen. Quan en tinguin algunes més, probablement els veurem al poble.