I. Febrero i J. Serrano ‘S’ha d’apostar pels més petits, perquè ells seran el futur’
Els infants i la fotografia, un tema gairebé desconegut, ha vist els fruits de l’èxit a Ripollet. Gràcies a Acció Fotogràfica, el passat diumenge dia 12 molts nens van poder participar a una passejada infantil, on van desplegar tota la seva creativitat amb una càmera. Això no hauria estat possible sense Isabel Febrero, qui coordina la secció infantil de l’entitat, i Joan Serrano, el president. Amb-dós han iniciat un projecte a l’entitat on aposten pel paper del nen a l’hora de prendre una fotografia, ja que creuen que se’ls han d’inculcar els valors d’aquest art, copsat de beneficis per ells. Volen valorar l’activitat, així com la revetlla celebrada aquest cap de setmana, on es van entregar premis.
.
.
Revista de Ripollet: Satisfacció per la passejada infantil del passat dia 12?
Isabel Febrero i Joan Serrano: No esperàvem que vinguéssin tants nens. Apuntats hi havia cinc, i alguns que deien que si però no teníem una previsió exacta. Al final van ser 26. Creiem que és un èxit veure com nens tant petits gaudeixen fent fotografies.
.
RdR: Quin era l’objectiu de la sortida?
I.F. i J.S.: Que els nens, junt amb els seus pares, gaudissin junts. I no només per temes de seguretat, ja que treballar amb nens té les seves dificultats, sinó que els pares valorin com actua el seu fill amb la càmera.
.
RdR: Vau apostar per una explicació tècnica o vau deixar espai pel joc?
I.F. i J.S.: En començar vam fer una breu masterclass sobre com agafar la càmera, com netejar-la, com guardar-la, consells per fer fotos, com demanar permís, o no fer fotos de cara al sol.
.
RdR: I vau veure actituds d’experimentació?
I.F. i J.S.: Moltes. Un nen té un punt de vista fotogràfic únic. Frescor, dinamisme, es tiren al terra si cal, prenen plans diferents, perspectives impossibles. Vam veure fotos increïbles, semblava mentida. Ells tenen un do natural, només cal cuidar-lo.
.
RdR: Com va començar aquest projecte?
I.F. i J.S.: Ho vam intentar una primera vegada al 2009. Des de varies vocalies, es va proposar apostar pels nens, però no es va poder fer. Ara som dues persones treballant en aquesta idea. Treballar amb nens és difícil, té particularitats. Per això, quasi bé cap entitat hi aposta. Nosaltres ens complementem: jo tinc l’experiència de 35 anys al sector, i ella té la il·lusió, el caràcter i entén als nens, som un tàndem que ens complementem. Ara ja podem dir que hem posat la primera pedra. Ens vam posar a buscar llibres i no hi havia cap ni un sobre fotografia per nens. Només un, la biblioteca va fer recerca i el va trobar.
.
RdR: Sou pioners, doncs?
I.F. i J.S.: No es fa gaire pels nens i la fotografia, potser tallers sense més continuïtat. Des d’Acció Fotogràfica, volem crear aquesta cantera fotogràfica infantil, volem ser la base, les arrels. Podria ser la seva futura feina.
.
RdR: Quins beneficis comporta la fotografia pels nens?
I.F. i J.S.: Enriqueix la creativitat i pot convertir-se en la seva vida. Se’ls ha d’explicar què és la fotografia, per què serveix, fins on poden arribar. Se’ls ha de transmetre l’ètica, l’actitud, la intenció, fer-los veure que ha de tenir un sentit. No tenen escrit enlloc què està bé i què està malament en la fotografia.
.
RdR: Aquest cap de setmana va tenir lloc una revetlla fotogràfica. Com valoreu l’activitat?
I.F. i J.S.: Va sortir tal com esperàvem, a la perfecció. Entitats de tota Catalunya que van gaudir de l’acte amb nosaltres ens van felicitar. Vam comptar amb la presència dels presidents de la Federació Catalana i la Confederació Espanyola de Fotografia. Estem contents, vam ensenyar a tota Catalunya qui som, on som, i quina capacitat tenim. Som una gran família que mai parem, sempre estem treballant per ser un gran club. No només treballem per nosaltres, sinó perquè tot Ripollet gaudeixi. I el treball es veu reflectit: portem sis anys seguits a les primeres posicions.
.
RdR: Com es van repartir els premis?
I.F. i J.S.: Per un punt, aquest any hem quedat segons. Cada cop posem el llistó més amunt, i mai ens aturem. La veritat és que el nom d’Acció ens va bé. Si no treballes, de la mateixa manera que puges, baixes. És molt fàcil caure. Som un club que sempre està pensant en què més podem fer.
.
RdR: Tornant als infants, dieu que els dos us doneu idees. Quines estan proliferant?
I.F. i J.S.: Per començar, repetirem l’activitat a la Festa Major, serà una passejada el dilluns. Altres idees que tenim és portar-los al Molí d’en Rata perquè expressin la seva visió del lloc a través de la fotografia. També al Nadal volem fer, juntament amb la Unió de Botiguers, una activitat sobre com veuen la festivitat els nens. Hem pensat fer algun curs o taller, però és segons com vagin les coses. La veritat és que ens hem trobat les portes molt obertes, tothom està disposat a ajudar-nos. Estem molt contents, de veritat.
.
Dificultats
La fotografia sempre ha estat un ofici, no és fer fotos perquè si. “Ha de tenir un sentit”, apunta Joan Serrano. Assegura que els queda una tasca complicada per endavant: “com a entitat haurem de cuidar molt el tema dels drets d’imatge, de l’ús de material fotogràfic, o l’assegurança d’Acció”. “Això serà el fruit”, continua, ja que “hem de treballar amb ells perquè coneguin els valors de la fotografia”.
Isabel Febrero comprèn la dificultat del projecte que tenen entre mans, sobretot perquè ella es va iniciar a la fotografia fa any i mig. No sabíen ben bé com els sortiria: “vam començar a veure a gent venir. Aquesta passejada va ser tota una proba per nosaltres, per veure si realment podem afrontar un projecte amb nens”.
.
.
Dificultats
La fotografia sempre ha estat un ofici, no és fer fotos perquè si. “Ha de tenir un sentit”, apunta Joan Serrano. Assegura que els queda una tasca complicada per endavant: “com a entitat haurem de cuidar molt el tema dels drets d’imatge, de l’ús de material fotogràfic, o l’assegurança d’Acció”. “Això serà el fruit”, continua, ja que “hem de treballar amb ells perquè coneguin els valors de la fotografia”.
Isabel Febrero comprèn la dificultat del projecte que tenen entre mans, sobretot perquè ella es va iniciar a la fotografia fa any i mig. No sabíen ben bé com els sortiria: “vam començar a veure a gent venir. Aquesta passejada va ser tota una proba per nosaltres, per veure si realment podem afrontar un projecte amb nens”.
.
