Ingrid Campoy i Isaac Llargués: “Fem cava per seguir amb la tradició de Ripollet mentre gaudim de la família”
Els grans projectes venen de moments ben senzills. Prenent un copa de vi l’Ingrid Campoy i l’Isaac Llargués es van animar a entrar de ple al món de l’enologia i fer el seu de propi vi. Després de molts experiments i proves va néixer el Menestral, un cava en honor a Ripollet tot i que es fa al Penedès. La idea d’aquesta parella és mantenir la tradició mentre gaudeixen amb la seva família de la feina al camp, així ensenyen el llegat de la feina dels seus familiars a la seva filla Ivet, i aviat a una altra que està en camí.
Revista de Ripollet: Feu un cava creat a Ripollet però fet al Penedès. Com és això?
Ingrid Campoy: Quan diem que ha estat creat és perquè la idea la vam tenir a Ripollet, els dos vivim aquí. Està fet al Penedès perquè per desgràcia no el podem elaborar aquí i hem d’anar allà, és on tenim la terra i podem fer el nostre cava. Al final Ripollet és el nostre vincle, no ens deslliguem d’aquí, però s’ha de fer allà.
Isaac Llargués: Ens hagués encantat poder fer-lo aquí, però Ripollet és una ciutat petita atapeïda d’indústria, per això el fem allà.
RdR: Com heu lligat el vostre cava amb Ripollet?
I.C: Ens vam informar quina era la varietat de raïm que es plantava aquí, així podem dir que ens inspirem en els orígens ripolletencs. Vam veure que la varietat que més es cultivava era el pansalet. Segons estudis que han fet historiadors d’aquí era més del 70% de la producció de raïm. Per això la base del nostre cava, el Menestral, és el Pansalet. Ens fa il·lusió dir que la gent tasta un cava amb la mateixa varietat de raïm que hi havia a Ripollet fa més de setanta anys.
I.LL: La tradició seria un dels nostres tres pilars bàsics, els dos altres són el fet de gaudir i la família.
RdR: Quan arrenqueu el projecte?
I.C: Va ser una nit, amb una copa de vi cadascú que vam comentar que tothom fa cava i vi. Com als dos ens agrada molt l’emprenedoria ens vam animar. L’endemà ja estàvem comprant ceps i buscant el curs d’enologia.
I.LL: Vam començar fa deu anys. El meu avi matern va comprar un tros de terra als anys cinquanta. Literalment era un barranc a la zona del Penedès. La seva idea era tenir el seu espai on poder plantar el seu hort i que tota la família ens poguéssim reunir els caps de setmana. A aquesta finca li vam anomenar la Vinya, era un joc d’esbarjo i a l’hora de treballar al camp. Llavors, amb l’Íngrid ens vam proposar fer el nostre propi vi, en aquest terreny, per repartir-lo als amics i familiars. Aquest és l’objectiu del projecte Mr. Roc, fer la nostra pròpia vinya, gaudir de les veremes amb amics i familiars i repartir un producte propi.
RdR: Teníeu coneixement sobre la vinya?
I.LL: Tot i que les nostres famílies sempre han estat molt lligades a la ramaderia i al camp no en teníem contacte, directament, amb la vinya. Per tant, vam partir de zero, al principi no teníem idea de res. Al terreny estàvem envoltats de vinya, però no sabíem com era el procés. Els nostres avis i pares cultivaven la terra, però diverses hortalisses, com a molt una mica de raïm per menjar. Per aquesta raó ens vam formar, vam estudiar enologia, vam fer diversos tastos i sobretot vam aprendre a fer, vam començar plantant cent vint ceps. Vam anar provant i sobre la marxa apreníem.
I.C: Les primeres plantacions les vam recollir molt d’hora i ens va quedar un vi molt àcid, que és la base del cava. Un altre any vam recollir quan tocava, però se’ns va corcar per un fong que ataca als ceps. Hem anat experimentant. I així fins que ens ha quedat el producte que desitjàvem i aquest any el vam poder mostrar al mercat de la vinya.
RdR: Heu rebut alguna ajuda?
I.LL: Sí, la de l’Enric. Ell és una part molt important del projecte Mr. Roc. És un pagès de tota la vida que ens ha ajudat a fer el cava.
I.C: Per nosaltres ja és un més de la família. Com li va agradar la nostra idea es va oferir a ajudar-nos i entre tots hem aconseguit fer el nostre cava.
RdR: Per tant, és un projecte de cap de setmana?
I.C: Això és un hobby per a nosaltres. Una manera de mantenir el contacte amb la terra i alhora gaudir. Durant la setmana fem la nostra feina, jo treballo de mestra i l’Isaac treballa en finances, i al cap de setmana compartim aquesta afició en família. Volem transmetre la nostra tradició a la nostra gent.
RdR: Durant aquests anys com ha crescut el projecte?
I.LL: Vam començar fent dues-centes ampolles i ara fem unes mil. És veritat que és un hobby, però, honestament, cada vegada més ens requereix més feina i temps. Com ens agrada tant no ens suposa un esforç. Al final ens mou les ganes de seguir amb la tradició que va començar el meu avi, tenir un espai on reunir-se i gaudir del camp. En una societat com la que vivim, tant individualista, trobar espais al camp amb la gent que estimes és tot un regal.
I.C: Aquest any els més petits van participar de la verema, veure’ls trepitjant el raïm gaudint tant és un premi a tota la feina que hi ha al darrere.
RdR: Com és el vostre cava?
I.C: Només fem el Menestral. Li vam posar així perquè aquest terme fa referència a l’ofici de l’artesà. Fem tot el procés a mà, des de la plantació fins a l’etiquetatge de les ampolles.
I.LL: Nosaltres fem un reserva brut nature. El cava té una mala fama perquè hi ha molts que es comercialitzen amb pocs mesos de fermentació i el tipus de bombolla és molt agressiva per l’estómac. Per aquesta raó el deixem, mínim, divuit mesos per aconseguir una bombolla més fina, per això és reserva, i no afegim cap element, per això brut nature.
RdR: Per què us decidiu per fer cava?
I.C: No és perquè sigui més ràpid de fer que el vi, tot al contrari. Per aconseguir cava has de fer un vi base i després passar una segona fermentació. Ens vam decidir pel cava perquè el moment de celebració és el brindis, i es brinda amb cava.
I.LL: La diferència entre el vi i el cava és senzilla. El vi es fermenta una vegada, el sucre es converteix en alcohol, en canvi, el cava és una segona fermentació. Una vegada tens el vi base el tornes a fermentar afegint una mica de llevat, que és l’encarregat de menjar-se els sucres, i així s’obté la bombolla, el carboni.
RdR: Per tant, el millor moment de la festa és el brindis?
I.LL: El de la festa i el de tot el procés que fem nosaltres. Ara, per festes, quan repartim les ampolles ens arriben les fotos de familiars i amics brindant amb el menestral i per nosaltres significa tancar un cercle amb la il·lusió que la nostra feina agrada.
RdR: Com el poden provar els ripolletencs?
I.LL: Com no el tenim a les botigues animem a qualsevol que vulgui provar-lo que ens ho demani, és un premi que tingui bona acceptació. Poden contactar per Instagram, @menestral_mr_roc.
