Isolda Fortuny: ‘Els veïns són dialogants i participatius davant els conflictes’

Es podria dir que Isolda Fortuny és una addicte als conflictes. En la nostra societat el conflicte és una paraula amb connotació negativa que se’ns ensenya que hem d’evitar. Però Fortuny no ho veu així, per a ella el conflicte és la base per créixer en una societat d’individus tant i tant diferents. Aquesta idea l’ha anat madurant durant els 13 anys que ha exercit l’advocacia. Després de tres anys treballant en un cas, va acabar guanyant més del que podia imaginar però la seva part li va dir que només volia rebre unes disculpes. Aquesta experiència la va portar a reflexionar i treure’s el màster de mediació de conflictes. Amb aquest títol sota el braç va començar a col·laborar amb el Col·lectiu Accordum. Quan va sortir a concurs públic la plaça de mediador a Ripollet el col·lectiu va veure un lloc interessant on bolcar la seva experiència. Al desembre de 2015 va entrar només Fortuny, al juny de l’any passat també ho van fer altres dos companys.

Isolda Fortuny: Perquè és una ciutat petita i accessible. A més, és pròxima a Barcelona, que és d’on som. És important no ser de la mateixa ciutat per no tenir cap vincle.

IF: Vaig venir a substituir a una mediadora que tenia el perfil de psicòloga i que feia una gestió semblant a la nostra. Abans que ella havia estat un altre mediador que la seva feina estava més encarada a nivell escolar i de joventut. Quan arribem nosaltres presentem un equip més divers amb diferents perfils, no és únicament una persona. Això ens permet fer les mediacions, que no són econòmiques, però són necessàries. Que dos mediadors treballin en un mateix conflicte és molt més amè i més fàcil per totes les parts.

IF: Intentem anticipar-nos abans que el conflicte creixi. Veiem la mediació com una forma d’actuar per millorar el possibles conflictes, sobretot a nivell urbanístic. Si millorem el que és l’ús dels parcs i les vies públiques evitarem un conflicte que s’està generant.

IF: Ells tenen la solució. Quan tens un conflicte, perquè en el fons tot el dia estem en conflicte, nosaltres mateixos sabem quines són les solucions i sabem a on trobar-les. Llavors ho pots solucionar per voluntat pròpia o acudeixes a nosaltres, al final el que fem és ajudar a escoltar. És entendre que l’altre pensarà diferent. Veient opinions de l’altre acabes dient: “Ostres! Tens raó!”. Al final s’entenen entre ells.

IF: I que exigim drets. I mai ens posem en la pell de l’altre, però és normal. Quan ens han afectat d’alguna manera i és molt greu per nosaltres és impossible. Per això treballem amb el temps, que poc a poc es reflexioni, mirem de deixar enrere la càrrega emocional que a vegades no ens deixa veure les coses com són.

IF: Si la societat no tingués conflicte, no canviaríem, ni milloraríem, i entre nosaltres, ens avorriríem una mica no? He viscut 13 anys, i encara ho visc, el conflicte té el seu màxim exponent als jutjats i allò és un teatre.

IF: Molt dialogant, la gent opina molt.  També molt participatiu, impressionantment participatiu davant els conflictes. Suposo que és perquè ho comparo amb el barri on jo visc o amb el poble petit del que vinc. La gent viu més les coses. És fàcil treballar a Ripollet, a vegades acabes amb el cap com un timbal però com a mínim la gent parla.

IF: Els sorolls és quelcom que molesta molt a la gent. Aquí treballem molt la relació dels veïns perquè hi ha molta construcció mal feta. Aquí és culpa d’alguns arquitectes, podrien haver posat la sala d’estar lluny del dormitori del veí. Els propis tècnics de Ripollet ho diuen. Els animals també són font de molèsties, hi ha molts gossos.

IF: Sempre he cregut que la gent vivim en correspondència al nostre àmbit, si l’àmbit és més agradable estarem més feliços. A Can Vargas el que vam fer es veure que passa amb aquest parc, que és el típic conflicte del ‘botellón’. Vam veure quins són els usuaris i no usuaris i perquè usen així el parc. La primera intervenció va ser parlar amb els veïns confrontants, anar porta per porta, i vam avisar que ho estem treballant. A les consultes vam demanar a la gent que millorarien i que no. A partir d’ara treballarem amb els usuaris. Un cop ho tinguem diversificat es farà una mediació amb els diferents usos.  La gent sap com vol el seu parc, tothom a qui preguntes et parla de forma constructiva. També va bé perquè així es coneixen entre ells. En el tema de l’Skatepark el que la gent vulgui serà el que surti de la taula de mediació. Al final és un tema d’ubicació. Hi ha moltes parts i opinions, el que estem intentant és que no es focalitzi el problema. També es demostra que falten llocs d’oci.