Iván Sánchez, Eric Plata i Ricardo Lascano: ‘Volem que més gent del barri s’engresqui i ajudi a organitzar les Festes de la Tardor’
Iván Sánchez, Eric Plata i Ricardo Lascano són tres dels nous membres que conformen la junta organitzadora de les Festes de la Tardor del Pont Vell. Després de la crida que va fer l’anterior comissió el març passat per trobar un relleu a les seves funcions, la nova junta s’impregna de joventut, de noves idees i de moltes ganes de tirar endavant la Festa. A més, demana que Ripollet sencer s’engresqui i acudeixi al Pont Vell els propers dies 2, 3 i 4 d’octubre.
RevistadeRipollet: Què us va dur a formar part de la nova comissió organitzadora de les Festes de la Tardor?
Eric Plata: Jo porto anys participant a les festes des de l’esplai La Gresca, i crec que és una festa arrelada al barri i molt engrescadora. En veure que la Comissió establerta volia trobar un relleu, em vaig motivar a mi mateix a participar dins la Comissió.
Ricardo Lascano: Jo des de petit venia a les Festes de la Tardor, i vaig sentir que la junta es volia “jubilar” i que necessitaven gent nova, vaig decidir-me a col·laborar.
Iván Sánchez: Jo igual, un dia em vaig assabentar que a la Comissió del Barri hi faltava gent, i que a veure si la gent s’animava. Jo porto aquí 19 anys, i no volia que la Festa es deixés de fer. Em vaig animar amb el Ricardo i ens vam apuntar a la Comissió.
RdR: Coneixeu les raons per les quals la junta anterior va decidir dissoldre’s?
Junta Organitzadora: La Junta s’havia fet una mica gran ja, i portava molts anys muntant la festa. Hi havia hagut canvis i incorporacions, però la base de la festa, durant 35 anys, l’ha constituïda la mateixa gent. L’any passat encara hi havia 5 o 6 persones que n’havien format part tota la vida. Alguna incorporació fou l’últim president, per exemple, el Gabriel, que portava més de 10 anys, o el Ricardo Domínguez.
Vulguis o no, però, la Festa necessita dinamisme i innovació. Potser l’anterior junta ja no es veia amb cor de dur-la tota endavant. Segur que hi seran tots durant les festes.
RdR: Organitzeu les Festes de la Tardor per primera vegada. Heu trobat complicacions?
J.O: S’ha de dir que comptem amb l’ajuda de les persones que portaven l’antiga comissió. Si que veiem, però, que és necessari que totes les mans facin bona feina. Necessitem més gent que hi vulgui participar. De fet, aquest és un dels objectius que perseguim: que més endavant la gent del barri s’engresqui, sobretot els joves, i que tots ells puguin estar a la Comissió per poder fer més coses.
La nova junta representa en certa forma la joventut, i inclús es veu un exemple d’integració social. El Ricardo, per exemple, porta 16 anys aquí vivint, però és de fora. Aquesta és la realitat social del barri. Potser aquest és el camí a seguir per a que la resta del barri es vegi identificada i faci la seva aportació a les festes.
RdR: A veure si els veïns s’animen. Introduïu alguna novetat al programa?
J.O: Com a novetat tenim la nit pels joves. Divendres a la nit vindrà Camaleón, un grup local, a fer un concert. Esperem que funcioni. Si va bé ho seguirem fent els següents anys. Fa anys també es feien concerts durant les Festes, però van començar a afluixar. Així mateix, es van introduir altres activitats com els balls.
Amb la nova renovació, però, i amb els nous estils musicals que ara s’escolten, hem mirat de recuperar una nit per als joves i reflectir, a la vegada, el que és la nova Junta. Hi ha coses, però, que es mantenen i són l’eix vertebrador. La nostra intenció també és que la gent jove del barri s’animi; potser abans no s’identificava amb la Festa tradicional.
RdR: El programa per la resta de dies, és similar al d’altres anys?
J.O: Sí, tot i que hem reduït actes. Volem que la gent vegi que hi ha canvis i que cal més ajuda. El dissabte, per una banda, tenim els infantils de La Gresca pel matí, i a la tarda Havaneres, el rom cremat, l’orquestra i el correfoc. Hem tret la tómbola, però.
Diumenge, per altra banda, també ha quedat reduït. No tindrem ball, i acabarem amb el bingo. Mantenim, però, la cercavila de cultura popular, i vindran els tambors del Centre Aragonès i els grallers dels Castellers de Montcada. Pel canvi de dates de la festa, aquest any no hem pogut comptar amb els Castellers de Cerdanyola.
RdR: El canvi de data està relacionat amb les eleccions.
J.O: Exacte. Hem canviat la data perquè s’utilitzen La Gresca i algunes instal·lacions de l’escola Tiana per a les eleccions. A més, durant la Festa necessitem tallar tot el carrer.
RdR: L’any passat la pluja us va provocar un dèficit i no vau poder celebrar el concurs fotogràfic. Heu estudiat alguna fórmula per compensar els que van presentar-se?
J.O: L’any passat ens van quedar algunes coses pendents per pagar; ho hem anat solucionant, però econòmicament vam quedar tocats. Aquest any, ens autogestionem amb el tema del bingo, la loteria de Nadal i la barra del bar. També fem un parell de sortejos, entre d’altres projectes per recaptar diners.
Això sí; hi haurà concurs fotogràfic, però hem hagut de fer uns premis més assequibles. Així mateix, hem afegit una clàusula al concurs, de manera que les obres que es van presentar l’any passat, també seran acceptades aquest any.
Per altra banda, hem canviat part de les bases, i les farem en format digital, que abarateix els costos dels participants. Hem intentat, doncs, facilitar el concurs per tal que la gent que l’any passat va tenir una decepció, vegi que hem pensat en ells.
.
La realitat d’un barri que es veu desplaçat
Les Festes de la Tardor van néixer ara fa ja més de 30 anys. La raó va ser que alguns veïns se sentien ignorats pels Ajuntaments de Ripollet i Cerdanyola, que organitzaven les seves respectives festes majors allunyades del barri del Pont Vell.
A dia d’avui, la Junta Organitzadora manté la mateixa posició: “El programa està clar, no hi ha actes al nostre barri”, manifesten. “Els actes més propers tenen lloc a la Biblioteca”.
Així mateix, creuen que aquesta situació és general, i expliquen que als anys 80, quan tot Ripollet ja estava asfaltat, al Pont Vell hi havia encara carrers sense asfalt. “El mateix passà amb les papereres; no en vam tenir fins que l’Associació de Veïns no es va mobilitzar”.