J. A. Alonso: “Quan estudies a fons l’art clàssic veus que és molt atractiu i té molt a dir-nos”
No ens adonem de la sort que tenim de viatjar, qui més qui menys, a qualsevol part del món i gaudir de qualsevol obra d’art. Antany era un privilegi reservat per a molt pocs. José Antonio Alonso, com a professor de batxillerat artístic, ha pogut viatjar al bressol de l’art clàssic i ha dibuixat aquelles escultures i els edificis més emblemàtics perquè els puguem gaudir a la sala d’art del Centre Cultural fins al 31 d’octubre. Petites aquarel·les que ens transportaran a Roma, Pompeia, Florència o Atenes.
Revista de Ripollet: Per què t’inspires en els ‘grands tours’?
José Antonio Alonso: Arrel d’excursions en viatges d’estudi anava prenent notes o feia fotografies d’allò que anava veient. Em vaig adonar que el recorregut coincidia amb els ‘grands tours’, viatges que al s.XVIII els més privilegiats realitzaven per Europa en busca de les millors obres arts. Es pot dir que nosaltres fèiem el mateix que antany feien aquestes persones, per una banda visitar les obres com amants de les arts i alhora fer turisme.
RdR: Podem dir que tenim el privilegi que abans només tenien els més rics.
J.A.A: Exacte. Ara hi ha molta més gent que s’ho pot permetre. A més, també tenim el luxe de conèixer-les amb més detall i millors condicions. En aquella època es van descobrir les ruïnes de Pompeia i Herculà, una localització que ara és més accessible i ens pot ensenyar molt més.
RdR: Abans dels viatges ja tenies en ment fer una exposició així o neix després d’ells?
J.A.A: La idea sorgeix després. Moltes vegades mentre fas el recorregut no tens temps de posar-te a dibuixar com t’agradaria. Per això el que vaig fer va ser fotografiar allò que em cridava l’atenció i quan vaig tornar em vaig dedicar a fer els dibuixos que he acabat exposant.
RdR: Són dibuixos molt ben fets, però semblen dibuixats al moment.
J.A.A: La tradició de l’esbós comença una mica més tard del Renaixement, que és quan s’incorpora el paisatge. És un dibuix ràpid i que transmet molta frescor. Per això no tracto de copiar la fotografia, que aporta una sensació d’imatge més estàtica.
RdR: Per què utilitzes la tècnica de l’aquarel·la?
J.A.A: És una tècnica sintètica que aparentment sembla fàcil d’executar, però no és així. Quan tens un error amb l’aquarel·la és molt complicat corregir-lo, normalment es queda. Però està molt bé pel tema de la immediatesa, per això és una tècnica que s’utilitza molt en l’apunt de viatges. És fàcil de transportar i ràpidament dona color al dibuix que fas. A mi em feia gràcia utilitzar-la justament per aquesta raó, per transmetre aquesta sensació. Per a mi els dibuixos que he mostrat són com esbossos, amb una tècnica diferent no transmetria aquesta idea.
RdR: Com et sorgeix la possibilitat d’exposar aquí?
J.A.A: Com la meva parella és de Ripollet em va comentar que al Centre Cultural hi havia sales per exposar, jo n’he vist unes quantes exposicions. Em va semblar una bona idea plantejar una mostra d’un art més tradicional, pensada en paisatges i oferir un espai per a la contemplació artística.
RdR: En el teu dia a dia treballes de professor d’art. Aquests dibuixos els fas com a afició o també exerceixes de pintor?
J.A.A: Com a professor tinc una funció dins de l’educació en l’art, l’exerceixo a una escola de Sant Cugat. Però també he estat vinculat a escoles de pintura, entre elles una de Sant Boi en la qual vam engegar un grup d’art conceptual, d’un art més abstracte. A més, col·laboro amb col·lectius fent exposicions. Intento que les dues facetes vagin en paral·lel, al final l’alumne té un paper cabdal dins l’aula, no m’agrada el professor que es promociona davant de la classe. El mestre guia i orienta, però no mostra la seva feina.
RdR: Com d’important és que dins l’educació es treballin diferents vessants de l’art?
J.A.A: Conèixer el món a partir de l’art desperta controvèrsia perquè no s’entén la seva utilitat. La utilitat de cada matèria va en relació amb l’esfera a la qual et dediquis. Hi ha treballs més pràctics que són molt útils en segons quines situacions. Però l’art treballa l’esperit i t’ajuda a entendre moments de la vida. Pots ser molt bo arreglant una màquina, però després pot ser que no estiguis preparat per la mort. Totes les arts t’ajuden a resoldre preguntes vitals. Per això en una educació integral no es poden obviar les arts, perquè faltes a la realitat. Les arts ens permeten aprendre a construir la realitat de l’ésser humà i com es relaciona amb els seus similars. A vegades s’infla el cap a l’alumne amb la finalitat, pensar en el futur, i s’obliden d’ensenyar que no estan vivint per demà si no ho fan en el present. Crec que a partir de la pintura, la música, les audiovisuals els alumnes poden expressar les seves inquietuds i els sentiments, no ho poden fer de cap altra manera.
RdR: Som conscients de la importància de l’art clàssic?
J.A.A: L’art clàssic té uns objectius sobre l’equilibri, l’harmonia, la relació amb el medi ambient que actualment s’han perdut. La majoria de corrents artístics s’han basat en aquesta cultura i sembla que actualment fugim. Com fa tants anys que convivim amb ell s’ha creat un clixé que li resta valor, però quan comences a estudiar-lo t’adones que és realment atractiu i que encara podem aprendre coses. Les cultures grega i romana han assentat les bases de les civilitzacions actuals, no únicament a Europa, i crec que encara tenen molt a dir-nos.
RdR: Amb l’exposició convides a fer aquesta mirada.
J.A.A: Últimament, en l’art contemporani, la bellesa ha quedat relegada a certs àmbits com la moda. Busco donar-li la importància que té dins l’art i oferir un moment de contemplació que s’ha perdut en els temps que corren. Quan feia els dibuixos m’adonava que em costava, que jo havia estat davant de l’obra o el paisatge i no l’havia contemplat prou detingudament. Per molt que la persona no hagi estat als llocs que he dibuixat pot gaudir de la bellesa i l’harmonia. El pintor suís Paul Klee ho deia, que l’art no sempre representa el que és visible sinó que ho fa visible. Podem passar per davant del millor violinista del món i com està tocant al carrer ni ens adonem. L’exposició artística permet això, reconèixer la bellesa de l’art i que quan tornem a la nostra realitat quotidiana no ens passi per alt.
